DARTH VADER E HIJO ( II )

 

 Jeffrey Brown (2011) Darth Vader e Hijo

HR GIGER MUSEUM: EL MUSEU DEL CREADOR D'ALIEN

_

A la ciutat de Gruyères (Suïssa) fa 15 anys que està obert el museu HR Giger Museum, dedicat a l'obra d'aquest artista inclassificable i de forta personalitat estètica. Els seus biomecanoides farien les delícies de l'Marcel·lí-Antúnez (ex-Fura).

 

L'obra del sr. Giger ens mostren paisatges onírico-surrealistes, un interès per la deformitat humana, per la mort, per la sexualitat, per la simpatia amb l'iconografia satànica. El seu estil pot ser inclòs en el surrealisme (era un gran admirador de Dalí i viatjà a Catalunya diversos cops per a visitar-lo). Ha deixat la seva empremta en la pintura, l'escultura, l'arquitectura i el disseny d'interiors. En el seus referents estètics trobem a Edgar Allan Poe o Lovecraft.

 

El sr. Hans Rüdi Giger va nèixer l'any 1940 a Coira (Suïssa). En els '60 del segle passat es va formar en arquitectura i disseny d'interiors i l'any 1966 va realitzar la seva primera exposició a Zuric. A partir dels '70 comença a participar en projectes cinematogràfics, com el disseny artístic de la versió que en volia fer Alejandro Jodorowski de Dune, que mai es realitzà. L'any 1980 va guanyar un Oscar pel seu impressionant treball a Alien de Ridley Scott; el sr. Giger és responsable de la criatura però, també, de l'escenografia del film. Aquest film li va proporcionar la popularitat i el reconeixement mundial. Més tard, vindrien altres col·laboracions per al cinema com a Species. Va participar en el Condó Assassí (1996) i la saga de videojocs Darkseed. El seus tentacles artístics arriben fins i tot al disseny de bars, són el Giger Bar i n'hi ha diversos i tots segueixen l'estètica de l'artista.

 

En el seu museu s'hi exposa de forma permanent la col·lecció existent més important d'aquest artista, detalls de les seves creacions cinematogràfiques dedicant una especial atenció a l'Alien amb l'Alien Room.

 

 

BLACK MIRROR EXPLICADA PEL SEU CREADOR

_

Si encara no heu vist Black Mirror ja tardeu! Es tracta d'una de les sèries més innovadores i impactants dels darrers temps, ja la vam descobrir fa un temps en aquesta casa. Llavors parlàvem de la primera temporada estrenada al desembre del 2011 i es van realitzar només 3 capítols. Al febrer de l'any passat se'n va estrenar la segona temporada amb 3 capítols més.

 

La innovació d'aquesta proposta televisiva és que les històries que planteja en cada episodi autoconclusiu ens fan reflexionar, pensar, preguntar-nos sobre la societat actual i la nostra relació amb les noves tecnologies. Tota la sèrie és un tractat sobre l'efecte que tenen els dispositius tecnológics en la nostra vida quotidiana. I és que en paraules del seu creador -Charlie Brooker-: "el Mirall negre del títol és allò que vosté trobarà en cada mur, en cada escriptori, en el palmell de la mà: la pantalla freda i brillan d'un televisor, un monitor, un telèfon intel·ligent".

 

Sí, amics i amigues, encara que ens pugui sorprendre venint de la televisió es tracta d'una sèrie amb fortes càrregues teòriques i m'atreviria a dir que filosòfiques. És per aquest motiu, conscients dels interrogants que el producte planteja que el creador de la sèrie, de la mà del canal que ha produit el projecte, ofereix un canal al youtube on s'explica de cada episodi com se li va ocòrrer la història, què es volia transmetre i quin és el missatge...

 

Tenint en compte que molts l'han comparat amb la mítica La dimensió Desconeguda qualsevol aclariment és benvingut. Aquí teniu l'enllaç al canal.

 

SR. RIZ ORTOLANI

(1926-2014)

 

Fa unes setmanes moria el sr. Ortolani, nascut a Roma com a Riziero Ortolani, fou un dels compositors de bandes sonores més reconegut d'Itàlia.

 

El sr. Ortolani moria als 87 anys i deixava un llegat de més de 300 partitures. Nascut a Pesaro, era el més petit de sis germans. El seu pare va empènyer al seu fill petit a estudiar violí amb 4 anys, però un accident li va lesionar el colze i va passar a estudiar composició i flauta. Als 22 anys va traslladar-se a Roma com a pianista en una sala de ball i, poc després, la RAI li oferí arranjaments musicals per als seus programes radiofònics.

 

Als vint-i-molts anys va creuar l'Atlàntic i va aconseguir treballar per a les grans productores de Hollywood: MGM, United Artists o la Paramount. L'any1961 torna al seu país i participar en els projectes dels grans directors de cinema italià, com Dino Risi o Pupi Avati. La BSO per a Mondo cane el fèu mundialment famós, sobretot la cançó principal: More, guanyadora d'un Grammy.

 

El sr. Ortolani va estendre la seva passió per la música fundant una orquestra de música lleugera i, fins i tot, escrivint una obra de teatre que va estrenar el 2007.

 

Gràcies a les recuperació de peces seves per a la BSO de Django desencadenado Quentin Tarantino va fer reviscolar el seu art.

  

LA MUTACIO DE BATMAN

El logo de Batman és ben icònic però no sempre ha tingut el mateix disseny; de fet, ha canviat molt més del que segurament ens imaginem. Des de la seva primera aparició en el còmic Batman & Robin: The Boy Wonder, l'any 1940 fins al film The Dark Knight Rises, del 2012 la marca de Batman ha conegut 30 dissenys diferents, ja sigui en les diferents series de televisió, videojocs o còmics.