YOUR HOUSE, LLIBRE-ARQUITECTURA DEL SR. ELIASSON

Hi ha llibres que són més que llibres, i no em refereixo als bonics pop-ups, que em tenen el cor robat i que cada any se n'editen de preciosos i molt creatius. Fa uns mesos vaig adquirir un Alícia en el país de las maravillas en versió pop-up que és una delícia... algun dia us l'ensenyo.

Quan l'edició d'un llibre, però, cau en mans d'un artista la 'cosa' puja de nivell, com és el cas de l'obra del sr. Olafur Eliasson (artista que seguim) que amb Your House (2006) va dedicar-li un llibre a casa seva. Editat amb el suport del MoMA aquest llibre-arquitectura és una reproducció de la casa de l'artista d'estil nòrdic romàntic a través de 454 fulls trepats que ens van conduint per les diferents habitacions de casa seva: des de la façana exterior fins a la sortida al jardí, pasant per la cuina  o les golfes. Es tracta de tota la casa del sr. Olafur Eliasson a escala 85:1, per tant, una casa perfectament portàtil però, òbviament, gens habitable. Per 25.500$ el podeu trobar a Amazon.

El llibre com a escultura, el llibre com a espai.

DIES DEL PASSAT PRESENT

(Foto de l'amic Pau Bertomeu)

EN CONSTRUCCIO' D'AMPOSTA RADIO- #PROGRAMA 8

10.000 KM: EL PLA SEQÜÈNCIA MÉS LLARG DEL CINEMA CATALA

Es tracta d'un dels films més rellevants de l'any passat; no només perquè es va emportar diversos premis Gaudi, Goya, Festival de Málaga, d'Austin, sinó perquè ella conté el pla seqüència més llarg del cinema català (i espanyol de rebot)(curiositat detectada per l'amic Pau). Filmar una escena de 23 minuts sens un tall té el seu mérit per la exigència de coordinació dels elements que hi formen part i amb més motiu si l'escena té lloc a l'interior d'un pis...

El director debutant -Carlos Marqués-Marcet- ens planteja la presentació dels personatges mitjançant el que ell ha anomenat 'dansa' de la parella protagonista abans de que la  gran distància (els 10.000 km del títol) posi a prova la seva relació i hagin de comunicar-se mitjançant les noves tecnologies.

Amb el suport de la cançó Nothing Matters When We're Dancing dels Magnetic Fields, l'actor i actriu protagonistes es van movent pel pis amb la persecució de la càmera per les diferents estances de l'habitacle. Van necessitar 1 any i 3 mesos pr a preparar aquests 23 minuts donada la dificultat de que el pla seqüència fou quelcom natural, orgànic i que no quedés forçat i artificial. Van assajar molt amb els actors (i dobles, per no cansar els protagonistes), cada moviment havia d'estar mil·limetrat. Van gravar 17 preses en 3 dies amb l'equip mínim per a que el mateix equip no fos un entrebanc en la filmació tenint en compte que la càmera girava 270 graus.

El resultat: una meravella tècnica i artística que per culpa de la naturalitat amb la que està filmada, passa totalment desapercebuda, així que cal reivindicar-ho!... qualsevol premi és poc!

Si no l'heu gaudit... ja tardeu!

EL BATEC DEL PONT D'AMPOSTA

Diumenge a la nit, com a cloenda de la VII Festa del Mercat a la Plaça d'Amposta, la ciutat va gaudir d'un espectacle com molts pocs ha viscut. L'Escola de Teatre i Circ d'Amposta (Etca) amb guió i direcció de Jordi Príncep i interpretació de Bienve Borràs acompanyada dels alumnes de l'Escola ens van regalar El batec del Pont, un espectacle multidisciplinar que volia commemorar el centenari de la primera pedra. Un espectacle on s'hi barreja la paraula, la llum, la música (el viloncel de Nàiade Martínez), el mapping (d'Infinity Projeccions), la pirotècnia, les teles àeries (Salima Peippo), la roda cyr (de Martin Tonev), el cor que es fèu present (disseny d'Antònia P.  Ripoll) i, sobretot, l'emoció que ho embolcallava tot per retre un sentit homenatge al símbol de la ciutat. Un carrer/platea de cara al pont ple de gom a gom, amb pantalles habilitades per a poder seguir l'espectacle i l'opció de poder-lo veure en streaming. Tot un encert d'organització del que podeu veure el resultat en el vídeo de l'espectacle íntegre incrusat més avall. 

Amb la veu i les paraules de l'actriu que com un cor grec ens transportà al desig i l'esperança d'unir les dues vores del riu quan es construí el pont, a la tristessa d'un pont bombardejant durant la guerra del '36 i la mirada al futur d'un pont que continuarà bategant encara que nosaltres marxem i d'altres el continuïn creuant. Nosaltres no hi serem però ell continuarà bategant... 

"el pont penjant, el gegant de ferro ha contemplat 

les nostres vides en els últims cent anys, 

d'ell han parlat nombrosos escriptors, 

amb ell hem ampliat els horitzons d'un poble que treballai que progressa, 

amb ell hem pogut somiar en un més enllà, desitjosos de fer-nos grans, 

el seu batec no ha deixat de ser nostre, 

la seva realitat no ha deixat de ser el nostre futur, 

un futur que, com sempre, encara no ha estat escrit ..."

Gràcies, Etca! gràcies, Jordi i Bienve!