SITGES (2): GALA DE CLOENDA...

Aquest any hi érem!!! Vam anar a la Gala de Cloenda, que consta, bàsicament, i cada any el mateix, de l'entrega de premis + pel·lícula de cloenda. Durant tot el Festival, l'entrada del recinte principal (Hotel Melià) està arregladeta amb la catifa vermella... per donar-li aquell perseguit toc de glamour que ja hem comentat... però no la xafa ningú, perquè l'entrada sempre és pel lateral... malaguanyada!!

Ja som asseguts a la platea, aquesta sessió és de les poques que és numerada... i les tenim separades.... però quan s'apaguen les llums i comença... tot són 'corredisses' del públic per a ocupar aquelles butaques buides i tenir millor localitats, com cada any... sí, el canvi és per a millor!! (per a l'any que ve, Pats i Pols ja ho sabeu).

Mentres esperem, i com a bon cinèfag-mitòman, em passejo per la platea amb la càmara a la mà, de cacera!! ... si tingués una mica de jeta hi hauria moltes més fotos de les que hi ha, però un té aquella prudència de no envair la intimitat de ningú, ni flashejar 'a saco' als pobres famosos, que són famosos... però persones...

Així que 'pesquem' a un clàssic de cada any, ex-director del Festival quan estava en plena ebullició... tot ell nervi, neguit, originalitat (les camises que porta cada any fan més por), el crític més arriscat i freakie: Alex Gorina, que aquest any era membre del jurat.

També trobem al Sr.Bayona, sí el de 'El Orfanato', petit com un cigronet, discret, tímid i amb cara de bon nen... Guillermo del Toro l'ha acollit i li fa de padrí, per al 2009 ja té en cartera la seva primera peli USA... petit però... Comença la gala i la primera sorpresa: la nostra i eterna Fina Brunet no és la presentador aquest any... ho és Gemma Ruiz, l'amiga de la Terribas a La Nit al Dia... és llei de vida, hem de deixar lloc als nouvinguts.... la noia no ho fa malament, fresca, natural i juvenil.... molt ben arregladeta amb un vestit negre amb llaç on l'esquena perd el nom (al cul, vaja!)... "un vestido elegante y natural a tono con la ceremonia, corazones".

I s'enceta l'entrega de premis i comença a desfilar gent... cap a l'escenari, alguns i algunes estan i pugen, altre no... però "fem-los un aplaudiment a veure si els arriba allà on són" (diu, Gemma) , com si estiguessin morts, pobres!!.

Certament, a les entregues de premis de cinema, estan aprenent la lliçó, i intenten anar per feina; per fi han assumit que, per als espectadors, veure com altres (que no són tu) reben un premi pot arribar a ser d'un avorriment soberano.

Els moments més destacats de la nit ens els va avançar ahir la Nur: el primer, el premi sorpresa a Fernando Guillén, enganyat pel seu fill, el Guillén Cuervo i el director del festival, Àngel Sala. Tot emocionat i realment sorprés amb aquella presència, amb aquella veu... ens explicà que ara viu a Sitges "para pasar mis últimos años" (joder, Fernando qué trist, tio!!).
·

El segon moment, fou la recollida del premi a la Millor Pel·lícula de la secció Orient Express-Casa Àsia per a Na Hong-Jin i la peli The Chaser... el senyoret -tot coreà, ell- se'ns posà a la butxaca amb aquella careta de bon nen i les mans agafades a les espatlles... i fen reverències amb el cap, que quasibé li toca els genollls ... una monada!! i a sobre ens explica que està de lluna de mel perquè s'acaba de casar i porta a la seva -recent muller- de festival en festival .... aguantant el tipo com una campiona.... (premi per a ella, també, ¡leñe! )

La gala continua: El gran Paul Naschy entrega un premi, Bill Plympton (dibuixant d'animació genial i membre del jurat) recull el premi a la millor pel·lícula per a Jennifer Lynch amb l'excusa de que li portarà a casa i "veurà què menja la família Lynch per esmorzar" (diu la Gemma... té xispa, ella!).

També puja a recollir premis Pascal Laugier com a millor dirctor i millor maquillatge per la colpidora Martyrs.

I, el tercer moment destacat, per a presentar la peli de cloenda (City of Ember) puja a l'escenari la família Kenan (jo crec que al completo): el director, la guionista i el seu recent estrenat fillet (o filleta)... familiar i encantador... (el 'retoño' no va voler fer declaracions).

I per acabar, com cada any, la foto de família final amb tots i totes els i les premiats i premiades de la nit ... i vam poder gaudir, again, de la Fina Brunet... la nostra Fina....