D'ACADEMIA (4): SR. TODOROV

El sr. Tzvetan Todorov és un dels investigadors socials més importants de l'actualitat. Està de moda i ha rebut el darrer Premi Príncipe de Asturias de Ciències Socials, per representar "el espíritu de la unidad de Europa, del Este y del Oeste, y el compromiso con los ideales de libertad, igualdad, integración y justicia".... que tot i que siguem anti-monàrquics és un sòlid reconeixement.... ahir fou el seu aniversari!!!

De Bulgària a París...

Aquest senyor va nèixer -1 de març- a Sofia (Bulgària) el 1939, estudià filologia eslava i tingué com a professor al mestre Roman Jacobson (això t'ha de marcar, fijo!). El 1963 arriba a París, s'hi queda i es nacionalitza francès... allà continua la seva formació fins a doctorar-se el 1966 amb una tesis sobre Las amistades peligrosas de Choderlos de Laclos (publicada amb el títol de Literatura y significacíón, 1967) tenint com a director el mismíssim Roland Barthes. El seu reconeixement acadèmic el situà en el 'cercle estructuralista francès'.

Del Lingüista a l'Historiador de les Idees...

El seu camp inicial són els estudis lingüístics, en especial la Semiòtica i -com el sr. Barthes- la crítica literària... però tot això se li quedà petit i anà abraçant altres àmbits de coneixement: Filosofia, Història, Sociologia,... fins que es transformà en un autèntic 'transdisciplinar' on allò important és l'objecte d'estudi i les múltiples variables que s'hi refereixen... Sí, aquest senyor és dels que ja estan cansats de les parcel·les limitadores per disciplines a les que s'ha quedat reduit el Coneixement; cada especialitat veu la realitat des del seu prisma quan tots sabem que aquesta 'realitat' és complexa, dinàmica, canviant i -inherentment- pluridisciplinar. Així doncs, al sr. Todorov li han endosat l'etiqueta d''analista cultural' o, en paraules seves, 'historiador de les idees'... que és com dir que pot entendre de TOT!!!!. És en aquest punt on coincideixen els Mestres, els investigadors realment grans: quan són capaços d'interrelacionar coneixements per a oferir-nos interpretacions que ressonen en mútiples disciplines... grans com Foucault, com Derrida, com Levi-Strauss, com Goffman, com Geremek,....

“Un campo de estudios coherente, en la actualidad

cruelmente fragmentado entre semánticos y literatos,

socio y etno-lingüístas, filósofos del lenguaje y psicólogos,

requiere entonces de manera imperiosa un reconocimiento

en el cual la poética cedería su lugar

a una teoría del discurso y al análisis de los géneros.”

El Todorov actual

Així que, des de 1982 s'ha consagrat, i jo afegiria, que implicat en l'estudi de fenòmens històrics i filosofia moral, en obres com: La conquista de América (1982), Nosotros y los otros (1989), Las moralejas de la historia (1991), La vida en común (1996), El hombre desplazado (1997) y El jardín imperfecto (1999).... La seva obra s'ha traduit a més de 25 idiomes.

S'ha passejat i l'han valorat en les universitats de mig món: Yale, Harvard, Columbia, California-Berkeley i actualment és professor i director del Centre d'Investigacions sobre les arts i el Llenguatge en el Centre Nacional d'Investigacions Científiques (CNRS).

De la lingüística a la crítica literària, d'aquí a la construcció d'identitats, al compromís i al rebuig d'injustícies socials i històriques des del seu lloc acadèmic... analitzant els camps de concentració, nazis o soviètics, qüestionant-nos críticament l''alteritat', tractant la memòria històrica....

Ell sempre s'ha definit com a un 'home desplaçat' després d'haver deixat el seu país d'origen (Bulgària) i veure amb una mirada nova el país d'arribada (França).... això li proporciona una perspectiva on s'hi barreja el desarrelament, la trobada de cultures, el reconeixement de l'altre...

El seu és un humanisme crític que persegueix comprendre el mal ja que -en paraules seves- és condició per a poder-lo evitar...

·

"El miedo a los bárbaros es lo que amenaza

con convertirnos en bárbaros"

“Por cómo percibimos y acogemos a los otros,
a los diferentes, se puede medir nuestro grado de barbarie o de civilización.
Los bárbaros son los que consideran que los otros,
porque no se parecen a ellos, pertenecen a una humanidad inferior
y merecen ser tratados con desprecio o condescendencia…”

“Ser civilizado no significa haber cursado

estudios superiores o haber leído muchos libros,

o poseer una gran sabiduría:

todos sabemos que ciertos individuos

de esas características fueron capaces

de cometer actos de absoluta perfecta barbarie.

Ser civilizado significa ser capaz de reconocer plenamente

la humanidad de los otros,

aunque tengan rostros y hábitos distintos a los nuestros;

saber ponerse en su lugar y

mirarnos a nosotros mismos como desde fuera.”

Quanta saviesa !!!!

··