Una proposta cultural de cap de setmana.
Visitar al Sr. Macba sempre és interessant ... hi hagi el que hi hagi... poc criteri? potser sí! però és que és tot el que tenim fora d'ell: el lloc on està situat, és vida pura!; i del que hi ha dins -incloent l'edifici- segur que recollirem alguna cosa...
Ens trobem ara mateix en un moment molt interessant per a visitar el Macba, ja que ens ofereix 3 propostes a quina més interessant (sí, Angelet, ¡'lo prometido es deuda'!): Cildo Meireles, Thomas Bayrle i Joan Rabascall.
Serem educats i començarem pel més vell: Joan Rabascall.Va nèixer a Barcelona, però des del 1961 viu a París, jo crec que aquí no sé si se l'ha valorat com es mereix però ha exposat a Londres, Japó, Amsterdam... . El seu estil és totalment 'popero', una frase seva és: "Los grandes almacenes son nuestros museos".
El Macba ens ofereix la possibilitat de repassar un ampli ventall de la seva trajectòria, del 1964 al 1982.
....fins al 19 d'abril.
Aquest senyor va nèixer a Berlín, el 1937 i és un màxim exponent de l'estil 'pop-alemany'. Per aquests territoris ens és desconegut i el sr. Macba hi posa remei. Els seus trets distintius (com molt de l'art pop) és: l'acumulació i la repetició.... els tocs sexualoides el fan especialment original
...fins al 19 d'abril
És el més jove dels 3 artistes (1948) i el que va nèixer a l'altra part de l'Atlàntic a Rio de Janeiro. El sr. Macba ens ofereix també una retrospectiva des de 1967 a 2008. El sr. Meireles és un artista conceptual que es caracteritza per crear objectes i instal·lacions que condueixen a l'espectador a una experiència sensorial completa, amb un entorn total, l'embolcalla amb art ... l'habitació vermella és un clar exemple... és destacable, també, les seves obres de denúncia política ... sí, ho heu endevinat i l'Angelet ens va avisar, es tracta de la proposta més arriscada i original de les 3.
... fins al 26 d'abrilBON PROFIT !!!
5 comentaris:
Em debatia aquest matí entre si posar un post de penes o un post sobre le museu de Louisiana, i mira, el ciutadà ens parla d'un altra museu magnífic. A veure si demà els explico què tenim per aquí de bo.
Bon diaaaaaaaa!
Bon dia, Carol...
expliqui'ns, expliqui'ns coses culturals d'aquell seu país d'acollida...
des de divendres que ens ha tornat el fred, i nosaltres convençuts de que la primavera havia arribat per a quedar-se...ens ha pegat un 'susto' ... com esteu per aquí dalt??? encara fa tant fred???
:)
Ai pobreeeeets. Aquí encara no ens hem ret les jaquetes d'hivern, els guants i les bufandes, així que la sensació és d'hivern, però amb la cosa de pensar que d'aquí poc tindrem més llum que tots vosaltres :p
Abrigui's!!!
ai, ciutadà, havia de venir aquí. és que estic pringant per al vostre benaurat macba i no me'n puc estar (sé que només hi tornarà vostè, però).
títol d'obra per traduir al català:
"2 original Sausage wearer's arms, with rampant sausages bearing + certifiacte Atypical certificate with Buster Jaxon indicating a typicall sausage" (i potser les faltes són fetes expressament, que amb tanta avantguarda i voluntat transgressora, no se sap mai)
i el millor és quan t'envien un pdf amb les obres en qüestió per si tens algun dubte amb el títol. és de rissa! ja et pots desullar buscant braços, salsitxes i el senyor buster jaxon, perquè tota semblança amb la "realitat" és pura coincidència! o quan el títol, per exemple, és "banyistes" i a l'obra en qüestió només hi ha llibres fent de llibres (i no llibres amb banyador).
el macba pot ser el que sigui, però us asseguro que també és el pitjor enemic del traductor/a, i jo li tinc un carinyo... imagineu!
Davant del seu comentari, posa sobre la taula un interessant tema de debat que podria desenvolupar (vinga, va!) en el seu blog: tots els clients d'un traductor/a estan 'tarats'? o a vosté li toquen els més 'sonats'?
...joder con el sr.Macba!!!
Publica un comentari a l'entrada