·
25 de agosto
·
"A orillas del océano, bajo un cielo plúmbeo que presagia temporal, me quedo contemplando una vieja gaviota que, inmóvil, observa la costa: centinela del infinito. Las patas como sarmientos sostienen el cuerpo y el abundante plumaje; el pico duro y ganchudo, su arma acerada para batallas acuáticas y terrestres, corta el aire como un puñal, y dos ojillos de fulgor oscuro, uno en cada lado de la cabeza, miran simultáneamente a derecha e izquierda. No ve hacia el frente, no conoce otro horizonte que la perspectiva conjunta del hemisferio derecho e izquierdo. Es como el ideólogo que sólo sabe dividir la humanidad en dos categorías absolutas: la derecha o la izuierda. Sin embargo, es posible ver hacia delante... Para ello sólo es preciso tener dos dedos de frente y los ojos adecuadamente dispuestos”
·
Sandor Marai (2009:58),
Diarios 1984-1989
·
·
5 comentaris:
felicitats a la pe!!! que divina, ella, amb els seus 35 anyets de res.
li va agradar "los abrazos rotos", ciutadà?
Ai, em va agradar? sí, en general, sí... però no em va impessionar especialment.
La Pe està estupenda!!! I l'Homar, també!!
i a vosté??
A mi no m'agraden les gavines, són uns ocells aprofitats que sempre roben jalar als seus compinxes! Perdoni'm per no veure-hi més enllà, eh, però és que les gavines són dolentes dolentes...
ai, però el component polític està bé, no??? deixi estar les gavines!!!!
M'encanta Marai, l'ha llegit???
oh, marai és genial! bé, jo m'estic acabant "la germana" i m'encanta, i això que la meua assessora literària em diu que és dels rarets, que si m'agrada aquest, m'encantaran els altres!
home, la figura de la gavina és molt eloqüent, emblema de aquellos que si tú no vas, vuelven... ai... bé, però a mi no em vendran la moto, ja ho sabeu! això ja us ho havia dit en una altra ocasió, però... ;)
Publica un comentari a l'entrada