petitet com un llapis de memòria, té connexió USB i serveix per a passar cintes VHS a arxius AVI (o MPG o MP3). Sí, nois i noies, aquí el Ciutadà K encara tenia mooooooltes cintes VHS que calia digitalitzar. VHS: les antigues, passades de moda, incòmodes i lletges cintes VHS; estem parlant d'unes 800 cintes... (aquella bases de dades de la que us vaig parlar fa temps ja té 1600 entrades, mil-sis-centes!!) poc a poc, he anat comprant les pelis en DVD, però, òbivament hi ha moltes coses que no existeixen ni a l'FNAC, ni al DVDGo, ni a la xarxa en descàrrega directa. Calia passar al plan B: Digitalitza-ho yourself!! ·
·
·
· 
Tornant a Jean Michel, jo crec que l'edat, aquest senyor (tot i que m'agrada molt, eh?) la porta fatal, porta la cara injectada amb 'botox' que fa miedu i una de liftings... que ja se li deu haver acabat l'abonament (un targeta de 10) d''arreglos' a la clínica d'estètica a la que deu estar abonat. Per no parlar dels cabells!!... algú/na estilista li devia dir que el cabell llarg fa juvenil i apa! el deixem crèixer ... i ara porta un cap com la Mafalda....jpg)
.jpg)
man+ray.jpg)
· 
·
·
El proper diumenge 9 d'agost a les 22:30h al port pesquer de l'Ampolla es farà: la presentació del film, passe de fotografies del rodatge, passa de fotografies de la Guerra del '36 i projecció de la pel·lícula en gran format (pantalla 9x6 metres)... al final dels crèdits: signatura de DVDs i tast de vins de la Terra Alta.
Aquest documental ha voltat mig món: Festival Internacional de Televisió de Cannes (el Mip Doc TV 2009), la Televisió de la Universitat Autònomade Mèxic (TV Unam), Ceska Televizie de la República Txeca, la televisió pública eslovena (Slovenija TV), TVP Història (Polónia), Al Jazeera Arabic News i Al Jazeera Doc Channel de Qtar ... i fou emés pel Canal 33 el passat 21 de juliol. Sobre aquest interés arreu del món el seu director comenta:“Ens sentim molt gratificats, el meu equip i jo mateix com autor del film, de que la nostra feina de tants anys assoleixi un grau global, és molt bo per nosaltres com a professionals, però sobretot és magnífic per la difusió del nostre territori i la seva història, ara només cal que a la gent de les Terres de l’Ebre els continuï arribant el missatge del documental a través de les presentacions als pobles víctimes del conflicte”.
En paraules del seu creador, aquest documental és "una lectura en clau ebrenca sobre la Guerra Civil espanyola i la repressió Franquista que ens diu molt de la universalitat la violència. Un documental de proximitat produït per Catalans i catalanes amb l’objectiu de contribuir amb la pau al món.
En el context festiu i alegre del premsat del vi, recollim els fruits que tanquen l’argument d’una pel·lícula construïda pels mateixos protagonistes sobre els rails inconnexos de silencis mesurats convertits en l’oblit selectiu que fa que els conflictes locals mal resolts s’heretin de generació en generació, enquistats per l’odi irracional cap a tot allò que és diferent a l’establert pels codis populistes del moment.
Visualitzar els límits del sofriment humà i les conseqüències imprevisibles del dolor són l’origen de la tesi d’aquesta film. Poder mirar-nos als ulls setanta anys després, sense recels, és lo fi que hem de treballar entre tots." (no em direu que no fa bona pinta?)
·
·
·Us deixo amb més fotografies d'ella.... muntem una excursió a Madrid??
Llega el día de los enamorados. Es una celebración que nunca he entendido. La verdad es que los tíos lo festejamos para que ellas no piensen que ya no hay pasión, porque siempre llega un momento en la relación en el que ella te echa en cara que ya no te lo curras como antes. Y es verdad que nos relajamos, pero ellas también, ¡que al principio llevan las piernas depiladas como un huevo duro y cuando cogen confianza las llevan que se puede rallar parmesano!.
Para ella, también es señal de que no hay pasión el hecho de que no la llames 10 veces al día: "Ya no me llamas nunca". "Claro, es que vivimos juntos". "¿Y eso qué tiene que ver?". ¿Qué quiere, que vayamos por casa con walkie talkies?
