dijous, 27 de maig del 2010

HE AQUI ALGUNAS DE LAS CUALIDADES...

·
He aquí algunas de las cualidades que debería poseer o tratar de adquirir si desea convertirse en escritor de ficción:

1. Debe tener una imaginación viva.
2. Debe ser capaz de escribir bien. Con eso quiero decir que debe ser capaz de hacer que una escena cobre vida en la mente del lector. No todo el mundo posee esta habilidad. Es un don que sencillamente se tiene o no se tiene.
3. Debe tener resistencia. Dicho de otro modo, debe ser capaz de seguir con lo que hace sin darse jamás por vencido, hora tras hora, día tras día, semana tras semana y mes tras mes.
4. Tiene que ser un perfeccionista. Eso quiere decir que nunca debe darse por satisfecho con lo que ha escrito hasta que lo haya reescrito una y otra vez, haciéndolo tan bien como le sea posible.
5. Debe poseer una gran autodisciplina. Trabaja usted a solas. Nadie le tiene empleado. Nadie le pondrá de patitas en la calle si no acude al trabajo y nadie le reñirá si hace usted el vago.
6. Es una gran ayuda tener mucho sentido del humor. Esto no es esencial cuando se escribe para adultos, pero es de vital importancia cuando se escribe para niños.
7. Debe tener cierto grado de humildad. El escritor que piense que su obra es maravillosa, lo pasará mal.

Roald Dahl (1977),
Racha de Suerte. Cómo que hize esritor a
Historias Extraordinarias
·

10 comentaris:

Carolina ha dit...

És tan difícil escriure alguna cosa que els altres pensin que està bé, i en Dahl ho feia molt bé!

pati di fusa ha dit...

per cert, ciutadà, quin bunyolet la pel·li del medem. sort de la cançoneta de la lourdes... preciosa!

està tardant molt el festival de cinefàgia, no? ;)

(perdoni, sr. dahl)

Ciutadà K ha dit...

Molt bé, Pats, demanem-li disculpes al sr. Dahl... sort que la Carol l'ha reverenciat ...
la de Medem l'he vist 2 cops ... i reconec que la segona em va agrada més que la primera ... no, no és de les millors del sr. Medem, però tan bunyol és????
Ui, sí, amb tant de Lost i Festa i que sí això que si 'lo' altre el Festival està esperant el seu torn... no trigarà massa...

Bona tarda!

pati di fusa ha dit...

no, no, tan bunyol no ("bunyolet" :p): té unes imatges i uns plans xulíssims, i elles estan pletòriques (de cos, millor la yarovenko, per això), però la història té moments que fan una mica de vergonyeta, com els paral·lelismes rebuscats amb les obres d'art o les intervencions del sacarino de l'hotel. i tampoc no me la vaig creure massa, que diguem.

volem festival!!! ;)

Ciutadà K ha dit...

A mi, l'escena de la fletxa -que per a molta gent és ridícula i grotesca-, em va encantar!!

Sabies que l'Anaya és amiga meva ... tinc un foto! :P

Càspita! que exigents estem, no?? buf! costa fer un Festival, eh? que si posar la catifa vermella, trucar a la premsa, convocar al jurat... una feinada!!! (però ja li dic que tinc tantes acumulades que Room in Rome no sé si entrarà en el pròxim)

BONA TARDA !!!

pati di fusa ha dit...

no pateixi, que ja hem fet la feina, amb "room in rome"... ;)

això de repetir "bona tarda" a cada intervenció, és una indirecta? :p

vale, vale, ja ho pillo: BONA TARDAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA!!!

Ciutadà K ha dit...

Ops!
deixem'ho en que és un tic verbal? com ho veu?

bona ... (s'està posant núvol, però, eh??)

pati di fusa ha dit...

només vull repetir: perdó, sr. dahl! :S

Ciutadà K ha dit...

Ui, no es preocupi pel sr. Dahl, té molt de sentit de l'humor!!
era un sr. molt majo!

:)

NUR ha dit...

Jo a estones sobretot al principi, tb la vaig tobar una mica risible, però el final em va agradar més!
Lo que em va agradar, es que et feia oblidar la identitat d'elles, i et quedaves nomes en lo sentiment..