El sr. Takeshi Kitano envaeix París !!!
Una exposició en la Fondation Cartier: Beat Takeshi Kitano: Gosse de peintre (fins al 12 de setembre); una exposició en el Centre Pompidou: Takeshi Kitano, l'iconoclaste (fins al 26 de juny); a les llibreries podem trobar Kitano por Kitano (editorial Grasset), un llibre sobre les entrevistes amb Michel Teman, un corresponsal del Libération a Tòquio que vivia prop del sr. Kitano i de veure's freqüentment en cafeteries, establiments del barri... van fer-se amics...i el Takeshi va 'deixar-se' anar explicant 'coses' que no havia explicat mai; i una retrospectiva dels seus films.... posicionen a la capital francesa com a punt de referència mundial delss seguidors/es d'aquest autor/director japonés.
El sr. Kitano -d'això ens parlen aquestes exposicions- és un personatge complex que té, com a mínim, 2 rostres artístics molt diferenciats, no concec cap director de cinema amb 2 vessants tan marcades com el sr. Kitano, en ell està el ying i el yang, orient i occident, ell és: Beat Kitano, l'alter ego còmic amb el que és conegut al Japó (10 a 15 milions de telespectadors), tot fent de presentador i responsable del clàssic programa de televisiu Humor Amarillo; però per a Occident ell és el sr. Takeshi Kitano, un cineasta de culte, amb 15 films, amb els que ha aconseguit el Lleó d'Or (1997) i de Plata (2003) del Festival de Venèzia. Ell mateix afirma: "asumo esta doble personalidad payaso en mi país y maestro en Occidente".
Els seus 30 anys d'èxit televisiu ha convertit al sr. Kitano en un milionari que viu envoltat de luxes i dedicat a una vida creativa: pinta, crea objectes (com el cuadrúpede margarita, la moto camalió o el peix hipopòtam), escriu poemes,... i fa pel·lícules, amb el seu segell inconfundible: sobrietat, violència i sensibilitat. El seu rostre inexpressiu i hieràtic quan es dirigeix com actor contrasta amb la gesticulació 'pallassil' de la televisió.... mostra evident d'aquell doble rostre de que us parlava.
Aquí us deixo amb la creu ... l'inexpressivitat del Takeshi Kitano:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada