SR. DENNIS HOPPER

(1936-2010)

El passat 26 de març davant la sorpresa de tothom el sr. Dennis Hopper va assistir a la inauguració de la seva estrella en el passeig de la fama de Hollywood, els seus representants anunciaren que no podria assisitr tenint en compte el seu precari estat de salut.... però ell aparegué feble, dèbil però il·lusionat al que seria el seu darrer acte públic, envoltat del seus amics: Jack Nicholson, Wim Wenders, David Lynch o Viggo Mortensen.

·

La setmana passada, el sr. Dennis Hopper: actor, director, fotògraf (la fotografia que veureu tot seguit és d'ell: Biker Couple, 1961; fou portada d'un LP dels The Smiths) i pintor; va morir als 74 anys (acabats de fer). Havia nascut a Dodge City (Kansas) i, de ben petit, volia compaginar les seves dues grans passions: la pintura i Shakespeare. La seva família es traslladà a San Diego (California), quan ell té 13 anys, allà es matricula en una escola de teatre i després a la universitat.... s'acabà formant en l'Actor's Studio de Nova York.

Després de diferents aparicions com a figurant en series i programes de televisió (sense constar ni als crèdits) aconsegueix un contracte amb Warner que li proporcionà el seu primer (i molt petit) paper en un film: Rebelde sin causa (1955), coincidint amb James Dean; també ho feren a Gigante (1956).... abans de veure aquest film estrenat James Dean moria en una accident automobilístic, aquesta mort abocà al sr. Hopper en una profunda crisis... "Era el meu únic amic i la seva desparició fou un cop dur. Era l'actor més gran, i la idea que hagués mort precisament ell i no un de tants estúpids que infestaven Hollywood, confirmava el destí d'aquella ciutat: llarga vida als imbècils; mort a la gent de talent". Afirmat per ell mateix, la mort de James Dean va canviar el seu caràcter: "Em vaig tornar dolent, arrogant i alcohòlic".

·

Fou l'etern secundari de luxe en el cinema, i no tingué mai l'oportunitat de destacar en un paper principal; havent-se de refugiar en la televisió.

·

El 1967 coincideix amb Peter Fonda en un film de serie B dirigit pel mestre Roger Corman: The Trip; d'aquesta trobada -i moltes sessions de drogues junts- sorgirà Easy Rider (buscant el meu destí)(1969), pel·lícula emblemàtica i íconica on les hi hagi, tot un símbol de la contracultura americana. La van escriure entre els dos i dirigida pel mateix Hopper. Easy Ryder significà un punt d'inflexió en el cinema Hollywood: "Ningú s'havia vist representat així en una pel·lícula. En cada racó del país, la gent estava fumant marihuana i fotent-se LSD, mentres el públic continuava veient a Doris Day y Rock Hudson". La pel·lícula va costar només 360.000 dòlars i obtingué una recaptació 100 vegades superiors. Va aconseguir la càmara d'or en el Festival de Cannes'69 ... l'accelerada pujada a l'Olimp de les celebritats culturals provocà una entrada en l'huracà de les drogues, el sexe i el rock & roll per al sr. Hopper.... la pel·lícula següent The Last Movie fou un fracàs estrepitós! i va perdre la confiança de les grans productores .... tardà en tornar a dirigir, en la seva filmografia com a director són interessants: Colors (1988)(amb un jove Sean Penn) i The Hot Spot (Labios Ardientes)(1990)(un sensual film amb la Jennifer Connelly, Virginia Madsen i Don Johnson... molt reivindicable!).

·

Aquella inicial imatge de persona marginal, fora de l'star system, de viure al límit la mantingué fins a la seva mort i gràcies a les interpretacions de personatges inquietants, malsans, difícils...en films de: Coppola, Lynch, Wenders, Peckinpah o Sean Penn. Malauradament, les seves darreres interpretacions han quedat molt lluny dels seus interessants inicis com a actor.

·

El paper pel que serà recordat (i segons ell mateix, la seva millor interpretació) és el de Frank Booth de la -insuperable- Blue Velvet (1986) del mestre Lynch ... el seu paper patètic, hiper-violent i desequilibrat és dels que fan època.....una escena realment esfereïdora ...

Sr. Hopper, descansi en pau...

·