·
Avui fa 74 anys d’una sublevació militar (no fou una guerra civil!!) que s’emportà per davant 40.00 persones en un estiu... en un estiu! Aquell estiu del ’36, iniciat un 18 de juliol significà l’obertura d’una porta que encara no s’ha tancat.
·
La porta de la misèria, de la por, de la intolerància, de les venjances, de la dictadura, del terror. Aquell estiu de 1936 en una veintena de pobles -i en només dos mesos!- 1.200 persones foren assassinades: alcaldes, regidors o destacats sindicalistes.
·
Fa 74 anys que hi ha famílies que encara no saben on està el cos del seu familiar desaparegut. Famílies que a hores d’ara encara no han sabut exactament perquè van assassinar al seu avi, famílies que han preferit dir que l’avi era lladre abans de dir que era d’esquerres.
·
Per a reforçar el discurs de la guerra entre germans (o 'civil') s’ha parlat molt d'enveges i problemes de relacions personals que aprofitaren la situació de guerra per a executar la venjança... investigacions i treballs històrics ens ha fet saber que aquella guerra 'fraticida' (sic) fou un conscient pla per aniquilar sindicalistes, intel·lectuals d’esquerres, defensors de la classe treballadora... Gràcies a la feina del jutge Garzón (sofocada la seva veu per tots aquells que volen que no es digui la veritat), la feina i investigació sobre els crims comesos pels guanyadors entre el 17 de juliol de 1936 al desembre de 1951, desembocà en la xifra de 114.266 despareguts; l’associació ‘todos los nombres’ han recollit 143.353 noms, víctimes del franquisme....
·
El necessari (que no suficient) suport d’una Llei (de la Memòria Històrica de 2007) i una associació: Asociación para la Recuperación de la Memoria Històrica (ARMH) ... farà que mai oblidem i que, encara que els culpables estiguin morts, encara que els botxins ja no respirin, el nostre alé i el nom de tots els assassinats clamaran per aconseguir una dignitat que un estiu (aquell maleït estiu!) els fou arrencada. Encara que hagin passats anys, encara que una transició ens hagi parlat de que no cal 'escarbar'... tenim un deute moral amb tots/es que foren assassinats/des.
·
Per a totes les víctimes del franquisme
el meu sentit i rabiós homenatge! No oblidem!
·
·
·
·
2 comentaris:
Un post per no oblidar, sí senyor. Que tot això va passar fa no res, i que en molts altres llocs passen a dia d'avui coses molt més aberrants que aquestes. Som pocs els que tenim llibertat de pensament i d'expressió. Un privilegi que diuen que és un dret universal.
sí, un privilegi que, a voltes, tinc la sensació que no li treiem el suficient partit ... per què en els llocs que sí podem expressar-nos es continuen cometent aquests silencis històrics??? :S
Publica un comentari a l'entrada