dimecres, 15 de setembre del 2010

SR. CLAUDE CHABROL

1930-2010

El diumenge passat moria a París -i amb 80 anys- un dels directors-autors més rellevant de la història recent del cinema francès: el sr. Claude Chabrol. Portava més de 50 anys dedicant-se al cinema.
·
Juntament amb Jean-Luc Godard i Jacques Rivette fou un dels inventors de l'anomenada Nouvelle Vague, tot i que ell va defensar que més que un moviment de grup es tractà d'una coincidència espai-temps d'uns individus que es trobaren a Cahiers du Cinema.
·
El sr. Chabrol va nèixer a París, al pis de dalt de la farmàcia del seu pare. Als 6 anys veié la primera peli i li agradà tant que es convertí en un habitual del cinema que portava el seu tiet -el Nouveau Théâtre de la rue Vaugriard-. Fou un apassionat del cinema però també de la literatura i el teatre clàssic francès. Passió que el fèu adaptar en els seus films obres de Molière, Homero, Simone de Beauvoir, Shakespeare o Flaubert.
·
Als 22 anys es casa amb Agnès Marie-Madeleine Goute -la seva primera muller am la que tingué 2 fills: Jean-Yves i Matthieu, compositor de les BSO dels flims del pare-; ella era una noia de bona família que li permeté al sr. Chabrol viure sense treballar: viatjà, col·laborà en diverses publicacions, publicà el seu primer llibre de relats... fins arribà a la primera crítica de cinema: Cantando bajo la lluvia de 1953 a Les Cahiers du cinéma. En aquesta publicació coincidirà amb els 'grans' del cinema francès recent: Rohmer, Godard, Rivette...
·
El 1956 dóna el pas al cinema actiu i crea la productora AJYM Films (les inicials de tota la família Chabrol); amb ella va produir els seus primers 5 films fins que la van tancar 5 anys després.
·
El sr. Chabrol realitzava pel·lícules en les que el punt fort eren els personatges, sovint literaris, complexos, rics .... segons les seves paraules els seus eren films de trames simples però amb personatges complicats. Els seus directors de referència eren Hitchcock, Lang o Lubitsch. Un altre aspecte important del seu cinema és la construcció del film, és a dir, el ritme, l'armonia que permet que una història sigui ben explicada. Un alte tret d'alguns dels seus films és entre classe treballadorsa/classe burgesa i en moltes de les seves històries hi planeja l'esperit de les Criades de Jean Genet.
·
El seu tractament dels personatges portà a repetir els mateixos rols en les seves primeres pelis, és l'anomenat 'triangle Charles-Hélène-Paul', que junts i/o separats van aparèixer a Los Primos (1959), El tercer amante (1961), La mujer infiel (1968), Accidente sin huella (1969), El carnicero (1970) i Al anochecer (1971).
·
La filmografia del sr. Claude Chabrol té 4 etapes:
·
1. Etapa Nouvelle Vague (1958-1962): Films en els que la ciutat de París era l'estrella i l'esquema Nouvelle Vague era la constant. Rebé els primers reconeixements i aconseguí premis en els festivals de Locarno, Berlin, Venècia.
2. Etapa André Génovès (1967-1974): Es tracta de l'etapa fundacional de l''estil Chabrol': el triangle Paul-Hélène-Charles. Sota la producció del sr. Génovès els films realitzats en aquesta etapa són vistos per molts crítics com una traïció als postulats de la Nouvelle Vague però és en la el sr. Chabrol aconsegueix l'etiqueta d'Autor. Sobre aquesta polèmica, el sr. Chabrol digué: "No existe un 'nueva ola', sólo existe el mar" (je,je,je,je)
3. Etapa Marin Karmitz (1985-2003): És l'etapa més fructífera i reconeguda d'aquest director. En les seves pelis s'incorpora una nova musa: Isabelle Huppert i un nou canvi en els personatges: s'abandona aquell 'triangle' per a donar pas a uns personatges femenins forts que controlen les històries. En aquest època li plouen els premis -per a les seves pelis i les interpretacions de la sra. Huppert- en festivals de tot el món: Cannes, Venècia, Toronto, Montreal, San Sebastian, Valladolid...
4. Etapa Patrick Godeau (2004-2009): Els darrers 5 anys de la vida professional del sr. Chabrol significà un 'nou naixement' en les que es barregen trets de les anteriors etapes: tot retornant al 'triangle' comentat en els seus inicis i la presència de l'Huppert.
·
De la filmografia del sr. Claude Chabrol us destaco especialment: Un asunto de mujeres (1988), Días tranquilos en Clichy (1990), Madame Bovary (1991), El infierno (1994), La Ceremonia (1995), La flor del mal (2003), La dama de honor (2004), Una chica cortada en dos (2007), Bellamy (2009).
·
Ai, que se'ns moren els autors !! ....


5 comentaris:

la polita ha dit...

jo d'aquest home crec que no he vist res, però sé qui és perquè un dia vaig fer una redacció sobre ell a classe d'anglès, quan anava a la uni. havíem de redactar una notícia i jo vaig parlar del senyor chabrol i dels preims que li havien donat al festival de donostia.

Ciutadà K ha dit...

Bon dia, Polita ... bueeeeno, ja el coneixem almenys ... ara faltaria veure alguna 'cosa'.

Som-hi!!!

:)

Laura ha dit...

uf... ara estic massa ocupada amb el mcnulty! :-)

Nur ha dit...

ens neixeran d'altres trànquil!

Ciutadà K ha dit...

Uf!
doncs em deixes més tranquil ... :)