FESTIVAL DE CINEFAGIA ( XVII )

BON APPETIT (2010) Pel·lícula romàntica espanyola però filmada en anglès sobre la història d’uns ‘amics que es besen’, com deia la frase promocional del film. Es tracta del clàssic noi coneix noia... però el noi està més perdut que un polp en un garatge i la noia és més ‘difícila’ que un jeroglífic egipci. Es el debut del director David Pinillos i per la que s’emportà el Goya a la millor direcció novella. Té una aire a –la molt superior- Deliciosa Martha, el problema principal és que la història s’allarga i s’allarga fins que perds totalment l’interés, arriba un punt en que tant se te’n dóna si el noi i la noia acaben junts o no. Poc convincent.
Valoració: Suficient.


DESTINO OCULTO (2011) La història està basada en un relat de Philip K. Dick el clàssic autor de ciència-ficció que proporcionà el material de partida per Blade Runner o Desafío Total. En aquest cas, es tracta de parlar dels destins pre-fixats que tenim tots/es i com uns éssers misteriosos (calcats dels Homes Grisos del Momo de Michael Ende) tenen la missió de mantenir aquests destins. El director fou un dels instigadors de la saga Bourne –d’aquí que el protagonista en sigui el sr. Damon, suposo-. La novetat de la proposta és que al gènere de ciència-ficció s’hi afegeix el gènere romàntic: un film romàntic de ciència-ficció en el que pesa (i molt) la vessant romàntica del tàndem... i jo crec que aquest pes es torna feixuc fins al punt de no saber molt bé què és allò important del què ens volen explicar i un final pèssimament resolt. Un bluf! Valoració: Suficient (baix)

TORRENTE IV (2011) El problema d’aquesta peli no és ja que sigui dolenta, però dolenta en avarícia, sense argument i mancat d’un guió sòlid sinó senzillament una successió de gags a quin més groller, a quin més ‘simple’... el problema, dic, és la conseqüència del discurs que té aquest film; mentres la veia em plantejava que si la intenció del sr. Segura era evidenciar, desmuntar, ridiculitzar certes actituds masclistes, xenòfobes i homòfobes amb la seva saga; després de 4 parts i de veure que el sr. Torrente sempre en surt vencedor i que és enaltit com un heroi, penso que el director ha perdut la distància necessària per a ser irònic i ara ja en fa proselitisme... sí, em quedo ben a gust d’afirmar que encara que el sr. Segura ho desmenteixi a cada entrevista, ell és Torrente i de que encara que la seva intenció no ho sigui, la conseqüència del seu discurs -tot fent mofa de la immigració, de la violència de gènere o de l’orientació sexual- enalteix els energúmens que, suposadament, es vol carregar. Vergonyosa! Valoració: Molt Insuficient

RANGO Aquest film és una delícia, potser més per als adults que per als infants, tot i tractar-se d’animació; això no vol dir que els/les més petits/es no s’ho puguin passar bé amb els personatges i la història però les referències cinèfiles, l’atmòsfera i el missatge és més fàcilmanet comprensible per als més grans. El film està dirigit per Gore Verbinski (director Piratas del Cariber) i compta amb la veu de Johnny Depp en la versió original, una participació que va més enllà de posar-hi la seva veu, ja que el personate principal (Rango) té els moviments, gestos i actituds d’aquest actor. La història és un western dels clàssics l’arribada d’un foraster en un poblat amb problemes i com ha es troba assumint un paper que està a anys-llum de la seva personalitat real. Un film àgil, perfecte a nivell tècnic, personatges interessants i, sobretot, un to i una atmosfera encisadora. Una delícia! Valoració: Notable alt.

FASCINACION (1976)Per a molts crítics, es tracta de l’obra mestra del sr. Brian de Palma, i és així, almenys pel que respecta a la seva primera època en la seva trajectòria com a director: una època marcadament hitchcockiana, si el mestre del suspens hagués vist aquest film li hagués encantat: Trauma del passat, dobles identitats femenines i un suspens que va en augment durant tot el metratge fins a l’espectacular final. Certament, l’estètica (molt anys ’70) se’ns planteja una mica fora de lloc vista avui en dia i no només per les qüestions de vestuari, maquillatge i perruqueria (que sí!) sinó també pels enquadraments, zooms i altres detalls tècnics que ens fan pensar, inevitablement, en una peli antiga ... però tot això no és un impediment a l’hora de gaudir d’un film amb un suspens mantingut i una BSO que ajuda a crear una atmosfera irreal i onírica, en algunes escenes. El sr. De Palma té molts bons films i aquest és un d’ells. Valoració: Excel·lent

EL RITO (2011) Aquest és un film típicament de possessions, en la que no falta l’adolescent en posiciones contra-natura, sons guturals i que és víctima d’un exorcisme... d’aquests n’hem vist molts. Han afegit un primerenc capellà amb crisis de fe i traumes i un religiós veterà especialista en exorcisme que passa a l’altra bàndol, és a dir, és posseït... Tot i que en teoria el còctel podia funcionar les peces no acaben d’encaixar i succeeix el pitjor que li pot passar en un film d’aquestes característiques, que pretén ser profund, intens i seriòs: que és que acabis rient. Un sr. Anthony Hopkins que és una caricatura d’ell mateix, amb gesticulacions i mirades sobreactuades i, fins i tot, risibles. Fatal! Valoració: Insuficient

ENCONTRARAS DRAGONES (2011) Aquest podria ser un film més de la Guerra Espanyola del ’36, però la novetat és que està feta per un equip forani, dirigit pel sr. Roland Joffe (director de La Misión) i amb la intenció d’explicar-nos com el beat Escrivà de Balaguer acabà fundant l’Opus Dei... Bueno, de fet, això no ens ho expliquen, però ens volen fer creure que en la seva infantesa, la seva integritat, moralitat i bon cor apuntava, ja, maneres de sant. Tot això, ens ho expliquen amb un contrari (tipus Jacob i anti-Jacob de Lost) que acompanya al protagonista al llarg d’aquest moment dramàtic de la història de la penínsul·la. Un és molt bo, molt bo i l’altre és un traïdor i mentider... sospitosament, el primer simpatitza amb el bàndol nacional (no tenen la valentia d’afirmar en el film que donà suport als franquistes) i l’altre en el republicà ... uns personatges estereotipats, una forma de mostrar-nos la Història massa simple però una recreació dels moments de guerra amb bon nivell d’espectacularitat. Ben feta però de missatge sospitós... Valoració: Bé

SIN COMPROMISO (2011) He de reconèixer que tot i la meva cinefàgia el gènere de comèdia romàntica no l’he suportat mai, sempre tan empalagós, tan fàcil, tan reiteratiu ... en aquest cas, el fet de veure la sra. Portman i que el director fos el mateix que digirí fa mooolts anys els Cazafantasmas em motivar a veure-la. La Natalie està molt graciosa, el sr. Kutcher està boníssim (però molt!), els secundaris força encertats (per exemple, el sr. Kevin Kline)... però, ai, quan vaig acabar de veure-la em vaig adonar què és el que falla en la majoria de films d’aquest gènere: la constància i el desenllaç, és a dir, ser capaços de mantenir el mateix nivell de comicitat i no caure en el final típicament ensucrat.. malauradament, aquest film no és l’excepció, segueix –massa- les normes del gènere... llàstima! Valoració: Suficient