Aquest és el títol d'un interessant projecte de videoart que sorgeix de la col·laboració de Sejla Kameric (Sarajevo, 1976) i Anri Sala (Tirana, 1974). El resultat és un film de 60 min. de durada de la fussió de la feina d'ambdós artistes. 1.395 són els dies que Sarajevo va estar assetjada entre el 1992 i 1996. En el migmetratje, dues accions s'entrecreuen i dialoguen: l'intent de creuar el carrer sense ser abatuda per un franctirador de la protagonista (Maribel Verdú) i els assajos de la 6a Simfonia de Txaikovski de l'Orquestra Filharmònica de Sarajevo, formació musical que va continuar treballant i assajant ininterrumpudament durant tots els dies que va durar l'assetjament... de la combinació d'ambudes accions en surt un diàleg molt interessant de sincronització d'imatge i música. Filmada en el Sarajevo actual, fent evident que estem en el present però ressonant, inevitablement, aquells actes terribles del passat. Passat i present per a que no torni a passar en el futur...
Durant aquells 1.395 dies milers de ciutadans de Sarajevo van haver de creuar els carrers per anar a la feina, comprar menjar o visitar la família... una acció senzilla i quotidiana -la de creuar el carrer- que en aquell entorn es transforma en un autèntic acte de supervivència. I això recull el vídeo: mirades de por, alenades d'aire, respiracions entretallades, silencis que són un crit ... el recorregut de la protagonista del vídeo acaba just en el punt on fou assassinat el pare d'una de les co-directores, la sra. Kameric... no pot ser més colpidor.
Aquí podeu veure un fragment del vídeo...
Ho podeu veure en el Macba fins al 09 de gener.
3 comentaris:
uffffff......
m'agrada! (el comentari de nur, que comparteixo)
d'acord, compartim un gran ufffff ...
Publica un comentari a l'entrada