Us proposo un exercici: Imagineu-vos que viviu en una
ciutat més o menys gran, en un edifici amb veïns i envoltat amb altres edificis
amb més veïns, exercici fàcil, en aquest supòsit ens trobem la majoria de nosaltres.
Ara imagineu-vos que en un balcó amb les portes obertes de l’edifici que teniu
davant, de tant en tant, veieu una persona tocant el violí... òbviament, el fet
us crida l’atenció i aquest músic desconegut i solitari us acompanya en els
vostres moments de solitud. Trobar-nos en aquest altres supòsits ja és més
difícil. Doncs imagineu-vos que un bon dia, el violinista solitari decideix
acaba amb la seva vida abocant-se pel balcó.... millor no trobar-s’hi, veritat?
Això és el que li va passar al director de cinema Jose
Luís Guerín ho va voler plasmar en el seu darrer projecte. Un docuficció, com
ja és habitual en ell, anomenat Recuerdos de una mañana, que es centra en
la reacció dels veïns del carrer de Casp de Barcelona davant del suïcidi d’un
d’ells, un veí que un dia, fa quatre anys, va decidir llançar-se daltabaix del balcó. Es
tracta d’un migmetratge (40 minuts) i forma part d’un tríptic que acompanya als
films de Jean Marie Straub i Claire Dennis. Aquest veí -fins ara- desconegut es deia Manel
Pla, treballava com al lingüista a Catalunya Ràdio i fou traductor de Goethe i
de Proust. El sr. Guerin insisteix que el tema del film és parlar del seu
barri, del seu entorn més propi, dels seus veïns, i el ‘violinista’ n’és
l’excusa. Tot i aquesta declaració d’intencions els familiars del sr. Pla han
plantejat una querella al director, per mostrar imatges del difunt i fer-ne
safareig en el veïnat. El sr. Guerin, per respecte a la família, ha decidit no
estrenar el film a Catalunya ni Espanya però sí s'ha vist en diferents
festivals del món.
Així doncs, haurem d’esperar l’estrena del film en DVD
per a poder gaudir del nou –i segur que interessant- treball del sr. Guerin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada