dimarts, 15 de maig del 2012

RECORDANT EL 15M


_
Avui fa un any del naixement del nom amb el que es va anomenar la sortida al carrer de les persones indignades, fartes d’un sistema que no els agradava. El moviment 15M continua viu, el crit silenciós del dissabte passat n’és un prova i les més de 40.000 persones que van emplenar la Plaça del Sol de Madrid per a fer-lo ho evidencien. La gent continuem indignada, un any després, força més indignats que l’any passat...
El fenomen del 15M encaixa en un 2011 que va venir carregat de moviments ‘around de world’ que demanaven un món millor. Mai en el passat s’havia produït una connexió planetària d’aquestes proporcions i, òbviament, les xarxes socials tenen un pes específic en tot plegat. Allò més semblant ho podem trobar en les revoltes pels drets civils dels anys ’60 del segle passat i, a Europa, el maig del ’68... però Facebook o Twitter, per exemple, han aconseguit que fos quelcom d’un abast inimaginable.
Des de Tunissia fins a Egipte; d’aquí saltà a Grècia i Espanya; Wisconsin i NovaYork... “Les protestes no tenen cap tema unificat però expressen la preocupació de la classe obrera i mitjana a escala mundial davant la concentració del poder en elits econòmiques, financeres i polítiques”, ha dit Nouriel Roubini, influent economista de la Unversitat de Nova York.
Si el tret de sortida d’aquest moviment marcaven objectius concrets com el canvi de govern en països com Egipte, per exemple, i la caiguda conseqüent de Mubarak el salt a la penínsul·la ibèrica tingué la forma de la protesta com a objectiu, l’acció era el missatge, no calia reivindicar res perquè plantar-se al mig del carrer i demostrar l’ennuig era suficient: estem indignats! Això era prou, això era molt!

El 2011 fou l’any en que s’obrí la porta de l’esperança de pensar que un món millor podia ser aconseguit amb accions de protesta. Aquesta és la cronologia:
- 14/01/11: Un suïcidi a Tunísia provoca la protesta massiva de la població durant 10 dies aconseguint la caiguda del president dels darrers 23 anys: Zin al-Abidin Ben Ali.
- 25/02/11: s’ocupa la plaça Tahrir a El Caire i l’11/02/11aconsegueixen la dimissió de Hosni Mubarak durant 20 anys al poder
- Febrer i març de 2011: s’estén pel països àrabs l’anomenada ‘primavera àrab’ des el Marroc fins a Líbia.
- 15/05/11: una petita manifestació convocada per internet infla els ànims de la població i neix el moviment 15M, de referència mundial
- Juliol i agost de 2011: Miler d’indignats grecs acampen a la Plaça Sintagma d’Atenes.
- Agost-setembre 2011: a Xile milers d’estudiants protesten per la defensa de l’educació pública.
- 06/08/11: A Londres, l’assassinat d’un jove a mans de la policia provoca una onada de saquejos per tota Anglaterra.
- 03/09/11: A Israel, 400.000 persones es manifesten  a Tel Aviv i Jerusalem per a clamar contra les injustícies socials.
- 17/09/11: A Nova York manifestants acampen prop de Wall Street i provoquen una onada de protestes que arribà fins a la costa oest... és el moviment occupy.
- Desembre 2011: A Xina es succeeixen protestes en diverses poblacions del sud que s’escampen pel país

_
Tot plegat ha creat una nova forma de protesta. Sí, ara falta que aquella esperança es torni realitat, que aquella intenció es faci efectiva i visquem, realment, un canvi ...  necessari i imprescindible en els temps que vivim.

Per molts anys 15M! I que en facis molts més!
(Foto final: Julien Lagarde)