FELIÇ CASTANYALLOWEEN !!!

 

 

 

 

SR. ANTONIO ARETA ANDINO

 

(1926-2012)

 

Fa un dies moria del sr. Areta Andino. Ell fou el compositor d'algunes de les melodies infantils de la nostra infància (bueno, almenys de la meva... que ja tenim una edat! :P ).

 

Nascut a Vitoria però vivint des de petit a Saragossa provocada per la destinació del seu pare (músic-militar). Als 22 anys, marxà a Madrid on visqué la resta de la seva vida.

 

El senyor Areta fou un inquiet cultural: dibuixant, pintor, autor de contes, amant de la literatura, va escriure les seves memòries, parlava anglès, francés i estava estudiant rus... però sobretot, era músic; tocava la trompeta, el piano, la flauta i era compositor. Va acabar el estudis de música ben gran, als 46 anys i va impartir classes d'armonia al Real Conservatori de Música de Madrid; abans d'això, va tocar en diferents orquestres de música -anomenada- lleugera, editant algun disc com el que veieu a la foto, amb el nom de Tonio Areta.

 

Malgrat aquesta febril activitat la dedicació principal, i pel que serà recordat el sr. Areta serà per les seves composicions musicals per a la televisió i el cinema. El primer gran èxit fou la cançó 'Vamos a la cama' que ens cantaven -en blanc i negre- la Familia Telerín l'any 1964 (jo encara no hi era però és tot un referent cultural infantil). Després vindrien composicions per a series i pelis com Aventuras de Molécula (1968),  Los Viajes de Gulliver (1973), Mágica Aventura, El desván de la Fantasía (1979-81)(aquesta sí que la recordo) i, sobretot, Don Quijote de la Manca (1979)(però nomès la BSO de la serie i el tancament de cada capítol, ja que la sintonia era de Juan Pardo).

 

Bueno, amics i amigues, '¿vamos a la cama? ...  ;D

 

SEREM EL NOU REI DE JOCS DE TRONS!

Amics i amigues, ara ja podem jugar a Jocs de Trons en la nostra intimitat més íntima i... escatològica. Si és que ja no saben què inventar! Es tracta d'una simple enganxina representant el tron de ferro de Ponent que podem enganxar darrera de la vostra tassa... 

 

Si el voleu només cal que aneu a l'enllaç que us deixo aquí, i per 11,91€ pot ser vostre. Ser rei reina no havia estat tan fàcil!

 

 

SITGES 2012 (3): RESUM I PREMIS

_

El leitmotiv del Sitges'12 era la fi del món (ja sabeu que el món, aquest any, s'acaba) i moltes de les pelis que es van projectar anaven en aquesta línia temàtica. Però també ha estat el festival del relleu generacional 2 dels autors/directors més rellevants del cinema actual: David Cronenberg i David Lynch van tenir representació filial... Jennifer Lynch presentà Chained i Brandon Cronenberg Antiviral; i si tenim en compte la crítica aquesta  participació aconseguí bona nota. Aquest any, també, la programació ha estat farcida de produccions catalanes (El Cuerpo, Lo Imposible, Insensibles,  Animals, El bosc, avançament Rec 4 i Los últimos días...)

 

En el Sitges'12 s'han projectat unes 250 pel·lícules, 36 de les quals, optaven a premi.

 

El Festival va començar amb el regust de cinema clàssic, ressons hitchcockians i cinema sense estridències amb El Cuerpo (de Oriol Paulo i dels productors de El Orfanato i Los ojos de Julia); i va acabar amb el futurisme visual i els viatges temporals de la -en alguns moments- fascinant Looper (de Rian Johnson).

 

La gent va patir amb Lo Imposible. Es va estremir amb el teaser de la apocalíptica Los últimos días dels germans Pastor. Es va angoixar amb l'avançament de rodatge de Rec 4 de Jaume Balagueró.

 

Va sorprendre El Bosc (del abans molt marcià Oscar Aibar, actualment més calmat) etiquetada pel mateix director com a agrofantastica, basada en un conte de l’Albert Sánchez Piñol. Les premisses són molt atractives: al mig de la Guerra Espanyola del ’36, en un entorn rural s’integra el món fantàstic dels extraterrestres amb un triangle amorós tens... I situada en el mateix periode hisòric es veié Insensibles, el debut de Juan Carlos Medina, film que recupera la memòria històrica amb aires de El espinazo del diable amb Alex Brendemühl.

Després de 7 anys sense presentar film, Daniel Calparsoro (el que fou una brutal promesa amb Salto a vacío i que amb els anys s’ha anat desinflant) presentà Invasor: Thriller d’impacte sobre l’invasió d’Irak pel món/forces occidentals.

El prometedor debut del fill de David Cronenberg, Brandon Cronenberg que renega de la fama i del pes de l’ombra del seu pare amb Antiviral, una amarga distòpia en la que les comparacions amb el cinema de papa-Cronenberg són inevitables: el poder de la carn, els entorns malsans estan en el film, això sí, de forma més subtil, menys evident, potser, que en les del pare.S'emportà el premi Citizen Kane al director novell.

La nova peli del director de la colpidora Martyrs (film fenomen a Sitges de fa un parell d’edicions) és The tall man, pel·lícula de mal rotllo, nens perduts i boscos tenebrosos. El film del sr. Pascual Lauguier, diuen, és cinematogràficament brillant!.

El clàssic repartiment de premis honorífics van anar cap a Don Coscarelli (responsable de la saga Phantasm), Dee Wallace (la mare dels nens d'ET) i Neil Jordan (director de En compañía de llops i Entrevista amb el vampir); i la clàssica desfilada de zombies a la Zombie Walk van emplenar els carrers de Sitges de morts vivent.

I si parlem de premis, aquests han estat menys repartits que mai i 3 films s'han repartit els millors guardons: Holy Motors, Chained i Sightseers. Però si volem resumir i ser superficials hauríem d'afirmar que la gran guanyadora fou Holy Motors, la que va passar sense pena ni glòria per Cannes'12 (amb més pena que glòria hauríem de dir) a Sitges va fascinar (malgrat que alguns crítics continuen pensant que és una autèntica pressa de pél). El film és ben bé una marcinada: Un actor que interpreta 12 personatges diferents mostrada de forma circular, amb Eva Mendes (a la que el prota se li menja els cabells) amb Kyle Minogue (que canta una cançó abans de suïcidar-se)... Millor pel·lícula, millor director, premi José Luís Guarner de la crítica i Mèlies de Plara a la Millor Pel·lícula Europea.

 

La que ocupa el segon lloc del pòdium és Chained de Jennifer Lynch: Ens parla de la relació de domini entre una assassí en sèrie i el fill d’una de les seves víctimes, segrestat per ell durant 10 anys... una engrescadora premissa! la filla de David Lynch s’emportà el premi especial del Jurat i millor actor per a Vincent D’Onofrio. Un film mal rotllero i inquietant, en la línia del seu papa. Segons paraules de la sra. Lynch volia que l'espectador tingués la mateixa sensació de quan t'intoxiques amb algun aliment en mal estat... més clara, impossible, la senyora.

 

I en tercer lloc el segon film del director que va impactar a Sitges l'any passat amb Kill List: Sightseers. Una mena de Bonnie & Clyde o Asesinos Natos en versió comèdia negra i humor macabre. Es va emportar el premi a la millor actriu:  Alice Lowe i  millor guió.

 

Apa! ara només falta que vagin desfilant per les nostres cartelleres i els anem pegant queixalada!!!

EL COLUMNISTA DE CREA

EL COLUMNISTA

CONYUGUES

_

Antes de irse a la cama, el cónyugue A le dice al cónyugue B:

 

- ¿Te parece que pongamos ya el edredrón? Ha refrescado. ¿No pasaste frío ayer noche?

- No -contesta B-. Precisamente dormí toda la noche destapado porque me sobraba la manta.

- Bueno -dice A-. Pues vamos a ponerlo.

 

Toma el pequeño taburete que usa de escalera, lo sitúa frente al armario, se sube a él y, de uno cde los estantes superiores, baja el edredón. Lo saca de la gran bolsa de plástico en el que ha estado desde la primavera.

- Ayúdame.

 

Lo extiende sobre la cama y, mientras lo ajustan por la parte de los pies, B se pregunta por qué A le ha preguntado si le parecía bien que lo puesiesen si luego hace lo que le parece. Sucedió lo mismo a finales de septiembre, cuando acabó el verano. Entonces, A preguntó:

- ¿Qué te parece si ponemos el cobertor? El delgadito. Ha refrescado y la sábana ya es poco, ¿no?¿No pasaste frío, anoche?

 

También entonces B dijo que no le parecía necesario el cobertor y también entonces A lo puso sobre la cama y le pidió que le ayudase. Sucede a menudo. A punto de preparar la cena, A pregunta:

- ¿Qué podríamos cenar?¿Un poco de verdura y una tortilla?¿O mejor pasta?Podríamos preparar espaguetis...

 

B se decanta por los espaguetis. Le encanta la pasta, de cualquier forma y manera: con ajo, perejil y guindilla, con salsa de tomate, o simplemente con un chorrito de aceite y parmesano rallado por encima.

- De acuerdo. Me encargo yo -dice A-, ¿Por qué no riegas las plantas, mientras tanto?

 

Media hora más tarde, cuando A avisa que la cena ya está a punto, B va hacia la cocina y, sobre la mesa, descubre un plato de verdura para cada uno y, al lado, una tortilla a la francesa. Dice A:

- Al final he pensado que mejor que cenemos verdura y una tortilla. Comemos poca verdura últimamente.

 

¿Por qué siempre le pregunta qué prefiere si, luego, acaba haciendo lo que le parece? Es como si lo hiciese adrede. Si B hubiese dicho que prefería verdura y tortilla, ¿no hubiese preparado espaguetis? Es como si esperase saber sus preferencias para hacer lo contrario. A veces ha calibrado la posibilidada de, cuando le vuelva a consultar algo, decirle lo contrario de lo que realmente quiere. Así, al hacer luego A lo opuesto, B conseguirá lo que prefiere. Se siente como un una sparring verbal, eso que los políticos utilizan para entrenarse antes de un debate televisivo, refutando sus propuestas y sus preguntas para así fortalecer su músculo dialéctico. Pero ¿qué necesidad perversa tiene A de fortalecer ese músculo? B aún no se ha dado cuenta de que se trata de algo mucho más inocente: para A es sólo una forma de humillarlo cada día en pequeñas dosis: dame tu opinión y haré siempre lo contrario de loque prefieras: así percebirás, gota a gota, hasta qué punto me importas un bledo.

 

Quim Monzó, a Seré Breve

del Magazine de La Vanguardia del 22/10/12

ESTRENEM EL COLUMNISTA

_

Al juliol us deia que  a CREA estàvem emboirats en un nou projecte. Es tractava de l'adaptació de El Columnista, un conte de Josep Igual en el que la boira juga un paper molt important. Fa un parell de setmanes vam fer la pre-estrena a La Miliana, una de les poblacions on va tenir lloc part del rodatge.

 

Després de 3 mesos de feina ha arribat el dia de l'estrena. Aquest dissabte 20/10 a les 17:00, a la Biblioteca Comarcal Sebastià Juan Arbó d'Amposta, dins de les VII Jornades de Lletres Ebrenques i introduint la taula rodona dedicada al conte literari projectarem El Columnista, la nostra darrera criatura.

 

Esteu tots convidats/des i aquí us deixem l'anunci/teaser que hem escampat per la xarxa i les televisions locals de les TTEE.

 

Ens veiem dissabte! Si la boira ens ho permet... és clar!

 

<p>

 

 

PER MOLTS ANYS, ABRIL !!!

_

Avui la nostra petitona Abril fa un any ... PER MOLTS ANYS, GUAPA!!

 

ZINEMALDIA 2012

_

Fa un parell de setmanes acabava el Festival de Donostia, el Zinemaldia. Molts diuen que ha estat un dels millors  de les darreres dècades, ha estat l’edició amb més estrelles de fa anys: Claudia Cardinael, Richard Gere, Susan Sarandon, John Travolta, Jean Rocherford, Monica Bellucci... i Penélope Cruz que va venir a il·luminar el cel donostiarra i a parlar-nos del nou film amb Sergio Castellito (que el fèu guanyar el David de Donatello per No te muevas el 2004): Volver a nacer; també va avançar que treballen en la segona part de la Niña de tus ojos amb Fernando Trueba.

A Donostia es va encendre la metxa del fenomen imparable de Lo Imposible (J.A.Bayona), aplaudida per molts però a d'altres el film els ha plantejat dubtes ideològics (parlen d’etnocéntrica, de sentimentaloide) però estan d'acord en que, cinematogràficament parlant, és impecable. Per a molts crítics Cinema en majúscules!

També s’aplaudí un altre tipus de fenomen el de Blancanieves de Pablo Berger, la proposta més arriscada dels darrers temps (ja sabeu: en blanc i negre i muda), que es veié reconeguda amb premi.

Es va gaudir d’habituals del Festival i els seus productes d’autor: com Carlos Sorin i Días de Pesca, film minimalista que porta a l’extrem –un clàssic de la seva filmografia- la màxima de ‘menys és més’; com Costa Gavras que carrega de forma directa i destapada contra la crisi i les retallades  salvatges dels serveis públics a El Capital, una farsa plena de veritats.

Altres films destacables del Zinemaldia 2012: la nova d’Eduardo Cortés (el de La Vida de Nadie) amb ¡Atraco!; el debut –a la vellesa- com a director de Dustin Hoffmann amb El Cuarteto; El atentado del libanès Ziad Doueiri, una nova aportació al conflicte palestí-isarelià;  i Argo de Ben Affleck, que ens confirma, un altre cop, que és mil vegades millor director que actor.

I anant als premis, el més gros de l’emportà la que per a molts/es crítics fou el millor film del Festival .... la Conxa d’or per a Dans la maison de François Ozon (el molt interessant i, sovint, provocador director de   Los Amantes Criminales, 8 Mujeres o Swimming Pool).

La Conxa de plata millor director: Fernando Trueba, El artista y la modelo

La Conxa de plata a la millor actriu: Macarena Garcia per Blancanieves.
La Conxa de plata al millor actor: José Sacristán, El muerto y ser feliz (Javier rebollo)
La Conxa de plata al millor guió: Dans la maison, de François Ozon
La Conxa de plata a la millor fotografia: Rhino Season
El Premi especial del jurat: Blancanieves, El atentado.

Us deixo l'intrigant trailer de Dans la maison:

QUAN, POCS MINUTS DESPRÉS...

_

Quan, pocs minuts després, arriben al pàrquing, el Víctor baixa amb presses del vehicle i diu mentre s’allunya, fins dilluns, Arcadi, que passi un bon cap de setmana. I el xofer, que es diu Anselm, escolta un cop més, impertèrrit, com el seu cap, les poques vegades que el saluda, li diu un nom equivocat.

Flavia Company (2012:83)

Que ningú no et salvi la vida

DE VIDA (41): EL CAS DE LA DONA DE LA PISCINA

_

Això és el que passa

un diumenge a la tarda quan tens fills i filles

amb excés de creativitat ...

 

#BENVINGUTS/DES A INSTAGRAM

_

Amics i amigues: sóc Instagramer!

 

Com totes les petites addiccions digitals he arribat sense adonar-me'n, instal·lant l'app de forma reticent i poc a poc anant-li veient la gràcia de captar un moment i compartir-lo, perquè, al cap i a la fi, d'això es tracta, de compartir!.

 

 

 

 

 

 

 

 

De moment, ja porto 155 fotos, 60 als/les que segueixo i 41 seguidors/es i, òbviament, la cosa no para...

 

Com la majoria d'aplicacions va nèixer en l'entorn Iphone i s'ha  estès ràpidament; també es pot consultar les fotografies dels insatgramers en el web.

 

 

 

 

L'invent no sembla que sigui una moda passatgera, de fet, els/les usuari/àries comencem a organitzar-se, definint grups segons zones geogràfiques (Tarragona-igerstgn o Terres de l'Ebre-igersebre, per exemple), fent el salt al món 'real' i organitzant trobades per a compartir els seus treballs (el 20/10 hi ha la primera de les TTEE) o editant llibres amb les obres que han fet... si és que, per molt que vulguem, el nostre cervell continua sent ben anàlogic! :P

 

 

 

 

El reconeixement també està arribant des de les institucions i la Generalitat de Catalunya ha aprofitat el potencial Instagram i ha muntat l'exposició #Catalunya Experience: Exposició 'Catalunya vista pels instagramers'. Es tracta de 241 fotografies fetes des d'Instagram per usuaris/àries d'arreu de Catalunya. Es pot veure del 05/10 al 18/11 al Palau Robert de Barcelona.

 

 

 

 

L'Agència Catalana de Turisme va organitzar un concurs i aquest és el resultat després de rebre 52.000 imatges amb el hashtag (etiqueta) #catalunyaexperience. La proposta ha tingut prou ressó com per a que d'altres destinacions turístiques de la penínsul·la en copiïn la idea. A les Terres de l'Ebre ens representa el sr. #pinapli, que realitza unes fotos espectaculars del nostre territori.

 

 

 

 

 

Encara no esteu a Instagram? A què espereu?

(eh, srta. Medrano? ;P).

 

 

Vinga, que us segueixo !!!  

 

 

 



QUE NO SE ME PONGA DELANTE

_

A la próxima persona o ser que en una conversación sobre lo mal que están las cosas me diga 'es que tenemos que reinventarnos' le romperés las piernas. Al que me diga eso o cualquier frase similar: 'Es que hay que reinventarse', 'es el momento de reiventarse, chico' o  'sólo se salvarán los que sepan reinventarse'. Cualquier frase que incluya el verbo reinventarse.

 

O quizá no le rompa las piernas. Quizá le coja un dedito, amorosamente primero para, acto seguido, practicarle una pequeña incisión con una gillete o un cúter. A partir de esa incisión tomaré un trocito de piel e iré tirando, poco a poco, con suavidad, hasta arrancarle por completo la piel del dedo y este quede en carne viva. Acto seguido procederé con la mano; luego con el brazo, más tarde, con el torso -tanto por delante como por detrás-, y, finalmente, con las piernas. Los pies pueden quedar tal cual; no son importantes. Entonces tiraré vinagre por encima de esa persona o ser, para que le escueza. Vinagre simple; no pienso gastarme la pasta comprando un buen vinagre de Jerez o de manzana, o el excelente Castell del Remei, de Penelles. No: vinagre vulgar y corriente, del que usamos para limpiar el lavaplatos y la lavadora una vez al mez. Vinagre de vina blanco o de vino tinto. Mientras escueza, tanto da. Eso es lo que haréa la primera persona o ser que me diga: 'Es que tenemos que reinventarnos'.

 

Abro la  web del diccionario de la Real Academia Española de la Lengua. Tecleo la palabra reinventar en el recuadradito y automáticamente aparece una pantalla en la que se lee: "La palabra reinventar no está registrada en el Diccionario. Las que se muestran a continuación tienen formas con una escritura cercana: 'inventar', 'reaventar', 'reinsertar', 'reventar'". Busco entonces inventar: "1.tr. Hallar o descubrir algo nuevo o no conocido. 2. tr. Dicho de un poeta o de un artista: Halla, imaginar, crear su obra. 3. tr. Fingir hechos falsos. 4. tr. Levantar embustes". Asumo que se trata de la acepción uno: hallar o descubrir algo nuevo o no conocido, que el se final remite a uno mismo. También la primera acepción es la buena para ese re- inicial, ¿o quizá no?: "1. pref. Significa 'repetición'. 'Reconstruir'. 2. pref. Significa 'movimiento hacia atrás'. 'Refluir'...".

 

Hace un lustro, cuando empezó la penuria actual, qué a gusto se debió quedar el primero al que se le ocurrió decir que había que reinventarse. De hecho quería decir que, si cierra la empresa donde trabajar de administrativo, coge lo que te ofrezcan: dependiente, taxista, técnico especializado en buzoneo,... Eso exactamente quería decir el primero al que se le ocurrió lo de reinventarse, y tenía gracia porque era una forma fina a la par que enrollada de decir: móntatelo como puedas. Pero después de oírlo mil veces -en prensa, radio, televisión y la barra del bar-, ha perdido ya toda su fuerza y se ha convertido en el equivalente léxico de una figurita de Lladró. Los que aún creen que hablar de reinventarse añade un plus a su cháchara deberían ser los primeros en aparacar la palabray, ellos sí, reinventarse.

 

Qui Monzó a Seré Breve del Magazine

de La Vanguardia del 30/09/12

MINI-MOSTRA CREA A LA MILIANA

_

 

Sí, amics i amigues -després de la preparació, el rodatge i l’edició- El Columnista ja està enllestit i a punt per a ser compartit… i com que a La Miliana ha estat on hem fet bona part del rodatge i els seus veïns/es ens han ajudat tant hem cregut adequat fer el tancament en aquesta mini-població.

 

El proper diumenge 07 d’octubre a les 19:00 a La Miliana (cliqueu per a veure ubicació) oferirem una mini-mostra de CREA per a acompanyar la pre-estrena de El Columnista, el nostre nou curt basat en un conte de Josep Igual.

 

En aquesta sessió farem un repàs dels nostres anteriors treballs: els 10 Videoglífics, el Lipdub ‘Santa Bàrbara i la seva gent’, Un Cos a la Biblioteca i … El Columnista.

 

Ens voleu acompanyar? Ens trobem a La Miliana!

 

SITGES 2012 (2): COMENÇA EL FESTIVAL!!

 

Avui a les 19:00 es donarà el tret de sortida de la 45ena. edició del Festival de Sitges. Ho farà amb l'esperat debut d'Oriol Paulo: El Cuerpo, amb la presència de José Coronado, Belén Rueda i Hugo Silva. Un debut, que per la història i el format recorda al debut del sr. Balagueró que -l'any 1990- va despegar a Sitges amb Los Sin Nombre.

Del 04 al 14 d'octubre Sitges es plenarà del bo i millor del cinema fantàstic i de terror, en ell trobarem infinitat de motius per assisitir:

 

- pel·lícules esperadíssimes com: Looper (de Rian Johnson, premi millor director de Sitges quan va portar Brick) amb Bruce Willis i Joseph Gordon-Levitt; Frankenweenie (del sr. Tim Burton); Cosmopolis la nova de David Cronenberg estarà al festival i també ho estarà el debut del seu fill (Brandon Cronenberg): Antiviral;  Lo Imposible (de J.A. Bayona); The Lords of Salem (Rob Zombie); Invasor (Daniel Calparsoro); Holy Motors(de Leos Carax)

 

- pel·lícules que ens poden sorprendre: Seven Psycopaths (Martin McDonagh) amb Collin Farrell i Christopher Walke; Aftershock (de Nicolás López); el subgénere com el found footage, films fets a partir d'altrescom: V/H/S, Area 407 o The Bay.

 

- pel·lícules vingudes de l'Orient: Pietá (del gran Kim Ki Duk); Outrage Beyond (Takeshi Kitano); For love's Sake i Ace Attorney (Takashi Miike); The Weight (Jeon Kyu-wan), Doomsday Book (Kim Ji-woon i Yim Pil-Sung), Nameless Gangster: Rules of the Time (Yun Jong-Bin); Money (Im Sang-soo); Flying Swords of Dragon Gate (Tsui Hark)

 

- 12 pel·lícules de producció catalana i/o espanyola: Lo Imposible (de J.A. Bayona), El bosc (d'Oscar Aibar), Invasor (Daniel Calparsoro), Animals, Insensibles, Dancing Dogs, El peix Sebastiano, Vida en sombras...

 

- es repartiran premis honorífics: Premi honorífic a Neil Jordan (En compañía de lobos), Dee Wallace, Enrique Cerezo; Premi Brigadoon Nosferatu a Teresa Gimpera; Màquina del temps per a Elijah Wood, Barbara Steele, Don Coscarelli, William Lustig.

 

- el Festival de Sitges s'obre a la 'modernitat' amb Phonetastic Sitges Mobile Film Festival: el papaer del mòbil en la difusió audiovisual; Filmin i Veo Sitges: projectant en aquestes plataformes films presents en el Sitges; Sitges Books: llibreria d'ebooks del Festival; Sitges Reloaded: projectant films en altres ciutats de la penínsul·la (Valencia, Madrid i Bilbao), haurem d'esperar al 2013, però.

 

Que comenci el Festival !!!!

THE ADVENTURES OF UNEMPLOYED MAN

Sovint el còmic ha estat deslligat de la quotidianeïtat, la dedicació -quasibé en exclusivitat- cap al fantàstic o la ciència-ficció ens parla de mons que no són el nostre. El fet que el còmic estigui vivint una època daurada i que s'estigui normalitzant ha provocat que temes que fins ara mai havien tret el cap en les seves vinyetes ho facin ara de forma encertada i exitosa. Aquest és el cas, per exemple, de Arrugas que tracta la malaltia d'Alzheimer des del còmic.

 

Una prova d'aquesta normalització és el fet que l'atur ja estigui present en treballs recents d'artistes del còmic. És el cas de Andando i Entretelas, fets des d'aquí; i The Adventures of Unemployed Man o l'aventura d'Spider-Man, You're Hired!, fets des d'allà.

 

A Andando (de Alejandro Torres, Albert Carreres i Daniel Riego) s'entrecreuen les històries de diversos personatges (un mecànic de més de 60 anys; una advocada; una parella) que es troben en la dificultat de continuar 'caminant' per la vida amb les dificultats de no aconseguir una feina.

 

A Entretelas (de Ruben del Rincón) ens transporten als anys '80 per a reconstruir la lluita dels treballadors d'una empresa tèxtil catalana per a evitar el tancament de l'empresa mitjançant la creació d'una cooperativa que salvi els seus llocs de feina.

 

A Spider-Man, You're Hired! (Spider-Man estàs contractat!)(de Michael Bloomberg) ens ensenya com un aturat Peter Parker intenta trobar feina a la ciutat de Nova York, el còmic s'ha repartit gratuïtament en la premsa d'aquesta ciutat com a encàrrec de l'alcalde per a fer publicitat dels serveis públics de recerca de feina de que disposen.

 

A The Adventures of Unemployed Man (d'Erich Origen i Gan Golam) és la cara més divertida, irònica i, fins i tot, sarcàstica de les propostes. Es tracta d'una paròdia dels còmics de super-herois amb injecció de crisi econòmica. Els herois tenen noms com Plan B, Wonder Madre o Master i els dolents: Recursos Humans, Deute Tòxic o Mà Invisible, que són els que dominen el món... un forma de posar un somriure als momens durs que patim...