A nivell cinematogràfic, convencional, el sr. David Lynch no és que estigui massa productiu. El darrer film que ens va arribar fou l'any 2006 (ja fa 7 anys!!) amb la rara, rara Inland Empire. L'any següent filmaria More Things That Happened no estrenada per aquí... des de llavors el sr. Lynch s'ha centrat en curtmetratges, vídeos experimentals i algun documental (dedicat a Duran, Duran, per exemple) ... i també, en la música. Fa 2 anys presentava el seu primer treball discogràfic: Crazy Clown Time. I en aquests dies ens ha arribat el segon: THE BIG DREAM.En aquest cas, la barreja de electrònica i blues a l'estil Lynch torna a estar present en tots i cadascun dels temes. Veu distorsionada a tope, clar aire dels '50, peces més 'ballables' i ambient insà i claustrofòbic marca de la casa. Segons el sr. Lynch, el que ell fa s'anomena 'blues modern' ... Hem de reconèixer que el primer treball tenia peces més remarcables però l'aspecte més 'marxós' d'aquest li proporciona un valor afegit.
Òbviament, ens fascina molt més la vessant cinematogràfica del sr. Lynch, però tenint en compte l'enorme pes que l'aspecte audio té en els seus films, els seus treballs discogràfics són una forma de continuar navegant pel seu univers immens i molt, molt personal.
Almenys rosseguem alguna cosa mentres esperem els seus films...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada