SRA. ESTHER WILLIAMS

(1921-2013)

 

Fa uns mesos moria una de les actrius que, tot i no ser de les top ten de l'univers hollywoodià, ha deixat empremta en el llenguatge popular. Els films ens el que va participar no són dels més vistos ni -de bon tros- els més valorats per la crítica cinematogràfica però l'expressió 'sembles Esther Williams' quan veiem algú/na moure's lleugerament i amb gràcia en una piscina és un clàssic (almenys per a mi!).

 

No, la sra. Esther Williams no era Monroe ni Hayworth i us enganyaria si us digués que era de les meves actrius preferides; ans al contrari, els seus films que incloïen numerets dansatoris i musicals en un piscina sempre els havia trobat d'allò més forçats i -a voltes- ridículs. Però, malgrat això, té el seu lloc...

  

La sra. Esther Jane Williams va nèixer a Inglewood, un suburbi de Los Angeles. Era filla d'un retolista publicitari i d'una mestra. De ben petita es va interessat pel mitjà aquàtic i amb 12 anys guanyava el campionat femení de 100 metres lliures (en piscina a l'aire lliure) on va establir un nou record mundial. En el 1939 fou una de les escollides per anar a les Olimpíades de Helsinki... la invasió alemanya de Polònia ho impedí.
 

 

L'any següent deixa els estudis i es posa a treballar com a dependenta i model de tratges de bany; allà un empresari la descobreix per a actuar al costat de Johnny Weissnuller en un espectacle aquàtic: Aquacade, que tingué un considerable ressó a l'època.

 

Louis B. Mayer (productor de la MGM) es fixa amb ella tot i que els 1,74 m. d'alçada de la jove no encaixava gens ni mica en el model d'actriu en aquells temps. Participa en algun curtmetratge i finalment debuta en el cinema. L'any 1944 s'estrena el film que anirà lligat per sempre a la seva carrera: Escuela de sirenas. Posteriorment, vindrien altres comèdies romàntiques envoltades -en algun moment del film- d'aigua,com: Juego de pasiones o La hija de Neptuno.

 

A partir de 1950 deixà de rebre ofertes, aquell gènere cinematogràfic havia caducat, va intentar reconvertir-se en actriu dramàtica sense èxit. El seu darrer film fou de 1963 -La fuente màgica- filmada a Espanya al costat del que seria el seu marit Lorenzo Lamas... un altre fracàs. Si és que com va arribar a dir el mateix productor que la descobrí: "En remull era una estrella...i seca no era ningú"

 

A partir de llavors intentà diferents projectes empresarials: instal·lacions deportives, fàbriques de banyadors... mai més tornà al cinema.

 

No, no fou una gran actriu. Potser només sabia nedar... però com nedava!!!