FESTIVAL DE CINEFAGIA ( XLII ): SITGES 2015 (SEGONA PART)

THE PIPPER (2015)

Film de Corea del Sud que ens proposa una particular versió del flautista d'Hamelí com només allá la podien fer: dura, perversa, sanguinaria i molt cruel. El que comença amb un aire de conte es transformant en un malson cada cop més negre i punyent. Una història d'amor paterno-filial i de venjança, molta venjança. Bella en imatges però terrible en el contingut.

Valoració: 7,5

VETERAN (2015)

Una altra de Corea del Sud. En aquest cas, peli de gàngsters i polis contemporanis a Seul. Grans corporacions corruptes, xantatges, suborns i un equip d'investigadors de la policia molt llest. Bon ritme, sentit de l'humor, baralles que són autèntiques coreografies... però certa sensació de 'deja vu', de film vist molts cops.
Valoració: 5,5

POURQUOI J'AI PAS MANGÉ MON PÈRE (2015)

Recordeu el dependent simpàtic de la verduleria del film Amelie, que li faltava una mà? Doncs l'actor -Jamel Debbouze- debuta en la direcció cinematogràfica amb aquest film d'animació en 3D. La peli ens parla d'uns simis en 'evolució'. Film distret, amé, enginyós, àgil (fins i tot, histriònic, hauríem de dir) amb un prota mono verborreic que és la viva imatge del director (sense mà, inclòs). És com un barreja entre Los Croods + Tarzan...
Valoració: 7 



NIVEL 7 (2015)
Curtmetratge del projecte col·lectiu Cinergía, patrocinat per Gas Natural, en el que directors/es realitzen un curtmetratge sobre l'ús responsable de l'energia. Aquest curt l'ha dirigit Santiago Segura tot fent un homenatge a films com La Comunidad o Qué he hecho yo para merecer esto?... fresc, divertit, però se li veu el llautó cínic al 'dire amiguete': missatges ecològics Santiago Segura???? Perdona?????
Valoració: 6

PARTISAN (2015)

Film dirigit per Ariel Kleiman, es tracta d'una mena de micro-societat a l'extrarradi d'una gran ciutat amb unes normes pròpies i un únic líder (creïble Vincent Cassel) que educa, protegeix i dóna amor a una comunitat de persones excloses i marginals, fent de Pare de tots i totes. Aquest líder entrena als nens/es per a ser sicaris. Una mena de versió actualitada d'Oliver Twist. Seca, freda. Obre moltes expectatives que no acaba satisgent.... llàstima!
Valoració: 5,5

JOURNEY TO THE SHORE (2014)
Film  japonésa amb una premissa tan bona com sobada avui en dia: el fantasma del martir mort torna a visitar la seva dona 3 anys després de morir, però tornar -no com a ectoplasma o esperit translúcid- sinó com a persona de carn i óssos; aquest li demana que l'acompanyi a conèixer les altres vides que ha tingut durant aquests 3 anys de separació.... erràtica, dispersa, sosa i amb imperdonables errors tècnics. Un desastre!

Valoració: 3

AS THE GODS WILL (2015)

El sr. Miike és un clàssic de Sitges: perquè presenta quasibé sempre 2 pelis l'any i perquè hi ve en persones (el tenia assegit al seient de davant en la peli anterior). En aquesta delirant peli un jove adolescent demana a Déu tenir una vida menys avorrida... i, és clar, s'ha d'anar amb compte amb el què demanes i perquè, a lo pitjor, se't compleix. La resposta a la seva pregària serà un joc de proves en el que si perds: mors. Això és el que ens ha preparat el Déu-Miike: grotesca, sanguinària... espectacular!! Lloat el Déu Miike!!
Valoració: 8,5

YAKUZA APOCALYPSE (2015)
Una altra del sr. Miike, aquest senyor produeix pelis com a xurros (pitjor que Woody Allen, que ja és dir). Aquesta peli -en la línia del director- és deliri pur: yakuzes, yakuzes vampirs, lluitadors disfressats de granota i litres i litres de sang... excessiva fins a l'esgotament; massa excessiva, fins i tot, però rius... és el que té Mr. Miike)
Valoració: 5,5

ZOOM (2015). 

Film fascinant en el seu format, estructura i guió, en el que es barreja cinema d"animació i imatge real. Tota una pirueta metanarrativa en el que una dibuixant de cómic ens parla d"un director de cine que en la seva pel.lícula l'actriu és una escriptora que escriu sobre la dibuixant del principi... un garbuix narrat de forma ágil, distesa i fresca. Gran sorpresa!

Valoració: 8,5

COSMOS (2015)
El sr. Zulawski -director del film- té aquell aire de 'cinema d'autor' dels anys '70 del segle passat i com a bon representant d'aquell període es tracta d'un cinema fet -principalment- de paraules, de poesia, de literatura; se'ns fa difícil acostar-nos des de la racionalitat. Cosmos són paraules, moltes, que s'amunteguen, que es refereixen fins aconseguir una obra fascinant, teatral i estranya. El sr. Zulawski és un dels autors/directors/poetes imprescindible del cinema europeu actual
Valoració: 7

LIFE (2015)
Esperada pel·ícula del sempre interessant Corbijn -mestre de videoclips-. El film ens exlica la insistència d'un fotògraf (Robert Pattinson) per a fer un reportatge a un James Dean (Dane DeHaan) quan encara no era un mite. Curiosament, desperta més atractiu el fotògraf que el sr. Dean... film sense xispa, sosa i convencional...on ha quedat la personalitat visaulment magnètica del sr. Corbijn? una llàstima... :(
Valoració: 5,5

VICTORIA (2015). 

El seu únic pla seqüència durant les dues hores de metratge són la seva carta de presentació, una auténtica virgueria que ja mereix aplaudiments. Film irregular: la primera part és lenta però s'accelera considerablement a la segona, fruit, tambe, dels esdeveniments de la història. Thriller de l'any? Un pél exagerat, potser, però s'ha de reconèixer el magnetisme i risc de la seva posada en escena. Ha enamorat en els festivals per on s'ha passejat.

Valoració: 7


HIGH-RISE (2015)
Una obra del sr. J.G.Balard dirigida per un dels directors actuals d'humor més negre i retorçat només podia sortir aquesta peli. High-rise és una distopia en tota regla on un gratacels serveix per a representar una micro societat on s'evidencien classes socials, lluites de poder i normes socials. Fascinant evolució del film que passa de l'ambient cool de l'inici al panorama apocalíptic del final. Fascinant i pertorbadora!
Valoració: 8



INTO THE FOREST (2015)
Film cloenda del Festival. El debut de la directora Patricia Rozema ens presenta una història de supervivència de dues germanes en una casa al mig del bosc just en el moment que comença l'apocalipsis. Film trist, desesperançat, fet amb sensibilitat, bon gust i que ens ofereix el plaer de tornar a gaudir de la srta. Ellen Page. Un bon film de cloenda!!
Valoració: 7



COP CAR (2015)
Peli amb olor dels '80. Fins i tot, ens recuperen a Kevin Baconfent de sheriff malote. La història ens parla de dos nens que roben un cotxe de policia sense saber que porta un 'regal' al maleter... El propietari intentarà recuperar-lo. Film de poques pretensions, senzill, modest... entretingut i poca cosa més.
Valoració: 5



TURBO KID (2015)
Continuem amb films situat als '80, en aquest cas, en clares referència a l'univers Mad Max, sintetitzadors a tot drap i super-herois de pacotilla... en aquest cas, recuperem al 'malo' dels '80 per excel·lència: el sr. Michael Ironside. Un film petardo petardo que sembla un capítol dels Power Range -versió TV-: juvenil i moooolt poca-solta. Jo no hi vaig connectar gens ni mica.
Valoració: 4

THE FINAL GIRLS (2015)
Fi de festa d'aquest viatge als '80 cinematogràfics; aquest cop, però, és un viatge literal: uns adolescents 'entren' en un film de 1986, acompanyant als actors i actriusde l'slasher en qüestió. Homenatge a films com Viernes 13 en un exercici de metallenguatge de cinema dins del cinema. Enginyosa, divertida, original, innovadora... per algun raó li han donat el premi al millor guió en aquest Sitges'15. Una bona manera de dir adéu al festival... The las film of Sitges 2015!
Valoració: 8