TEN YEARS THAILAND (2018)
Film col·lectiu en el que 4 directors de Tailandia ens mostren com veuen el futur del seu país. Históries deslligades amb atractiu desigual. Un dels fragments el signa el venerat Weerasethakul, dels més reeixits. Moooolta crítica social, manca de llibertats, aires militaristes i altres mancances es posen en evidència (Té un fragment d'animació futurista moolt delirant). Com us deia, massa desigual la qualitat per a ser un film rodó.
Valoració: 6,5
HUMAN, SPACE, TIME...AND HUMAN (2018)
Enyorávem - i molt!- al mestre Kim Ki Duk que tantes alegries ens ha donat... El seu nou film és una faula (com la majoria) en la que ens explica que l''home és un llop per a l'home'. Un vaixell-creuer de plaer perdut en el no res desperta els més baixos instints quan es tracta de sobreviure. Dura, seca, violenta... I, per desgrácia, amb massa veritats. No busqueu un film realista, deixeu-vos portar... Llástima que amb 30 minuts menys hagués quedat més lluïda.
Valoració: 7,5
LEGEND OF DEMON CAT (2018)
Chen Kaige, el director de 'Adios mi concubina', ens ofereix una história plena de mágia i fantasia en la Xina imperial. Una buddie movie imperial de malediccions. Decorats i direcció artística espatarrants! Poètica i romántica manté el ritme durant les 2 hores de metratge. Brillant!
Valoració: 8
MANDY (2018)
Es com si 'Las Colinas tienen ojos' i el sr. Winding Refn haguessin tingut un fill. Film amb vocació vuitantera, colors saturadíssims, vermells intensos i amb un Nicolas Cage que juga a ser el Bruce Campbell d'Evil Dead. Passada de rosca i cansina; tot i que el públic friki ha aplaudit de valent!
Valoració: 5
UNDER THE SILVER LAKE(2018)
Molt esperada nova peli del director d''It follows'. Aquest cop aparca (una mica) el terror per a oferir-nos una história farcida de les llegendes urbanes i misteris de Los Angeles, Hollywood i moltes referències cinèfiles. Amb un aire a lo 'Mullholand Drive', en alguns moments aconsegueixen una certa atmósfera peró es mostra errática amb tantes tecles que vol tocar i es fa eterna (la cara d'Andrew Garfield no ajuda gens a arreglar-ho)
Valoració: 6
LAZZARO FELICE (2018)
Film sobre una família extensa (sobre)vivint en un régim feudal rural... Un dels seus membres és la bondat feta persona. Una revisita al 'Cándido' de Voltaire?. Film sobre la ingenuïitat peró també sobre la diferència de classes... Ressons de Fellini, Rossellini i arriba amb un premi de Cannes al millor guió. Sense dubte, una de les pelis europees de l'any.
Valoració: 9
WHAT KEEPS YOU ALIVE (2018)
Resultona 'peli amb psicópata'. El que semblava un tranquil cap de setmana en una casa al mig del bosc... Acaba no sent-ho gens. Una mica de patiment i encertats girs de guió... Llástima que el final resulta un pél allargat.
Valoració: 6,5
TUMBBAD (2018)
No és habitual veure pelis de la Índia a Sitges. En aquesta ens expliquen tradicions hindúes de tresors protegits per dimonis, una bona história èpica. Bon ritme i de música intensa. Ens ha agradat!!
Valoració: 8
FUGA (2018)
Per fi, una peli dirigida per una dona (no abunden en la programació). La realitzadora de The Lure (vista l'any passat) ens presenta un film dramátic i quotidiá: una dona casada i mare d'un fill desapareix un dia i quan torna no té cap record de qui era ni de per què va marxar (cap?). Film intimista, clarament d'autor i sobta, d'entrada, veure-la a competició... Quan l'acabes de veure, ho entens.
Valoració: 7,5
BLUE VELVET REVISITED (2016)
Més que un documental es tracta d'un muntatge 'artístic' de les veus, sons, fotografies i vídeos que Peter Braatz va recopilar durant el rodatge de 'Blue Velvet' l'any 1985. Sense veu narradora només el so i les imatges parlen per si mateixes i amb una BSO que no manté res de l'original. Adreçat als molt fan del clássic del sr. Lynch (o almenys que l'hagin vist abans de veure'l). Té valor per la vessant histórica... Peró li manca emoció i ánima.
Valoració:8
THE HOUSE THAT JACK BUILT (2018)
Esperadíssim nou film de Lars von Trier amb Matt Dillon com a psicópata assassí en sèrie protagonista. Després de films negres i depressius, amb poca o gens ironia, torna en Lars amb humor (negre negríssim). Molta violència gratuïta i molta sang, algunes escenes duretes... Com sempre en el director, el film és un tractat filosófic, en aquest cas, sobre el mal i el dret a no ser xais. Tot i que estimem von Trier al film li sobren unes págines de verborrea i un epíleg innecessari.
Valoració: 6
BURNING (2018)
Basada en el conte 'Cremant graners' de Murakami. Comença com una clássica 'chico conoce chica' ('chica' rareta, per cert) i va derivant cap un thriller amb petites gotes de misteri. Film sobre l'evanescència, de les 'coses' efímeres i que s'esvaeixen... Amics i amigues, quin nivell té el cinema de Corea del Sud!!! Bon ritme, bona fotografia, bones interpretacions, bon jazz (com ha de ser si hi és el Murakami). Un film eficaç!
Valoració: 8
FREAKS (2018)
Aquí tenim una de les sorpreses del que portem de festival. Un film original, diferent, emotiu i amb molta xispa! Perquè no totes les pelis de superherois han de ser Marvel/DC! 'Peli amb nena' i un pare sobreprotector que no vol que surti de casa ni que ningú la vegi...Un clam de respecte cap a la Diferència. Mereixia estar en el palmarès d'aquest Sitges'18...
Valoració: 9
GHOSTHUNTER (2018)
El que semblava un documental sobre un australiá que es dedica a caçar fantasmes la história deriva cap als seus propis 'fantasmes' del passat: maltractamenrs, abusos, un pare acusat de pederastia... Un film que sembla ficció i en el què el de menys són els fantasmes inicials. Tot i que molts cops dubtes de cap a on et volen portar el seu bon ritme et fa nantenir l'atenció.
Valoració: 6
HOFFMANIADA (2018)
Film d'animació homenatge a l'obra i figura de l'escriptor romántic alemany E. T. A. Hoffmann. Sense recursos digitals el film recórrer a la tècnica d'stop-motion de forma artesanal amb aires ben vintages, ja té mèrit!. Es molt 'russa' i l'acabat final podria passar per un film dels '70 del segle passat. Curiosa!
Valoració: 6,5
El mateix director - Johnny Kevorkian- la presenta tot indicant-nos que tenia a Cronenberg com a referent i jo afegeixo a JJ Abrams i El Angel Exterminador, almenys en l'arrencada: una família no pot sortir de casa seva, estan tapiats... Aixó fa emergir el pitjor de tothom encara que siguin els 'teus'. Té moments bons peró no acaba de lluïr, li manca autenticitat.
Valoració: 6,5
TOUS LES DIEUX DU CIEL (2018)
Un home cuida de la seva germana incapacitada al llit, ell sap que ben aviat, des del cel, els vindran a rescatar... Obra de difícil classificació: malaltia mental, extraterrestres, relacions familiars, serveis assistencials i actes de fe es barregen en un film de realisme brut i aire de cinema d'autor francès. En alguns moments els perd la manca de subtilesa, a vegades mal més la pena insinuar que mostrar.
Valoració: 7,5
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada