(1935-2018)
La sra. Joana Biarnés, la primera fotoperiodista d'Espanya, va morir fa unes setmanes als 83 anys. En una professió (fotografia) i especialitat (fotoperiodisme) en la que la dona està tan subrepresentada, reconèixer la feina d'aquestes professionals és una necessitat.
La sra. Biarnés durant el franquisme va treballar com a reportera gràfica d'esports, de futbol, concretament. Ja us podeu imaginar el què devia significar allò: envoltada de masclets i testosterona i ella -càmera en mà- documentant el què allà tenia lloc entre crits masclistes i propostes grolleres diverses. Però la sra. Biarnés aguantà allò i el que calgués per a fer-se una lloc en la professió. Seves són imatges icòniques com les riuades del Vallès de l'any 1962 o les dels Beatles per Espanya (ella es colà a l'avió on hi anava el quartet de Liverpool de Madrid a Barcelona i va estar 3 hores a la seva suite de l'Avenida Palace fent fotos sense que se n'adonessin).
Per la seva càmera hi van passar personalitats com Luis Miguel Dominguín amb Romy Schneider, Roger Moore, Raphael, Massiel, Xavier Cugat, Joan Manuel Serrat, Fernando Rey, Lola Flores, Salvador Dalí i un llarga lista de 'famosos'.
Joana Biarnés va nèixer a Terrassa, en una família humil i mostrant-se, de ben petita, rebel, imaginativa i un toc despistada. Als 17 anys va debutar a la fotografia fent parella amb el seu pare, el fotògraf Joan Biarnés (col·laborador de Mundo Deportivo)
De la seva vida i treball se'n sabia ben poca cosa fins que l'any 2012 el fotògraf Cristòbal Castro, gairebé per casualitat, va topar amb el seu arxiu tot investigant sobre les riuades del Vallès; d'allà en sortí el documental Joana Biarnés, Una entre tots (2015) dirigida per Óscar Moreno i Jordi Rovira i una exposició sobre l'obra de l'autora que s'ha passejat per tota la penínsul·la. Aquest oblit és lògic si tenim en compte que la Joana va aparcar el seu treball com a fotògraf en veure que les seves 'idees' de reportatge no eren acceptades per l'indústria del moment... va decidir obrir un restaurant a Eivissa -Ca na Joana- amb el seu marit i proporocionalment com es feien famoses les seves paelles s'anava oblidat la seva obra fotogràfica.
Afortunadament, la seva obra ja formava part de la Història de la Fotografia del nostre país i diverses personalitats així com companys i companyes de professió han lamentat la seva pérdua. Fins i tot, l'Ajuntament de Viladecavalls (on vivien els darrers anys) va decretar un dia de dol.
La sra. Biarnés fou una pionera, una professional valenta, tenaç i perseverant. Tot un referent i un exemple a seguir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada