dilluns, 29 de juliol del 2019

EL CUENTAKILOMETROS


Resultat d'imatges de cuentakilometrosA ver, en principio, ¿para qué alquilas un coche? Pues para ir de un lugar a otro. Si se es propietario de uno no hay necesidad de alquilarlo, pera cada vez más personas prefieren no tenerlo en propiedad y, cuando ocasionalmente lo necesitan, recurrir al carsharing, que es la forma moderna de alquilar. Lo de compartir está hoy en día muy bien visto.

Pero resulta que hay países en los que hay gente que lo alquila y no los usa para desplazarse. El año pasado se dio cuenta de ello una empresa de carsharing japonesa. No entendía por qué muchos de sus coches volvían con el cuentakilómetros casi con la misma cifra con la que los habían alquilado. Diversas otras empresas explican a The Asahi Shimbun (7.960.000 ejemplares diarios impresos, poca broma) que les sucede lo mismo. Rápidamente hicieron una encuesta entre sus clientes. Y descubrieron que muchos los alquilan simplemente para tener un espacio privado en el que reposar un rato en medio de la jornada laboral. Uno de ellos explicó: "Usualmente, el único sitio donde puedo echar una siestecita entre visita y visita a mis clientes es un cibercafé que hay frente a la estación, pero alquilar un coche cuesta casi lo mismo". Además de para echar una cabezadita, también sirven como lugar de trabajo, para cargar el móvil, para comer sin que nadie te moleste, para mirar vídeos o para dejar la maleta si no hay taquillas libres en la consigna de la estación. El número de clientes que los alquilan por estos motivos crece de forma lenta, pero constante. Qué lejos quedan los Simca 1000 en los que, según Los Inhumanos, era tan difícil hacer el amor. Ahora, las prioridades son otras.

El problema es que si los coches no circulan y no aumenta el kilometraje las empresas pierden dinero. Cobran por kilómetro recorrido y, si se quedan en el aparcamiento, todo eso que pierden. Para ellas lo ideal sería que estuviesen rodando constantemente. De momento lo que han hecho es recurrir al habitual truco ecoculpabilizador. Recuerdan a sus clientes -que en invierno ponen la calefacción para no pasar frío y en verano el aire acondicionado para combatir el calor- que, al mantener los motores en marcha, el efecto en el medio ambiente es devastador. Si esa estratagema no funciona, lo más probable es que implanten una tarifa que penalice a aquellos cuyo cuentakilómetros apenas se mueva. No pasa día sin que el mundo nos ofrezca un nuevo motivo de fascinación.

Quim Monzó a Seré Breve 
del Magazine de La Vanguardia

dijous, 25 de juliol del 2019

L'OBRA I LES CARBASSES DE LA SRA. YAYOI KUSAMA


Resultat d'imatges de yayoi kusama

Aquesta artista s’ha guanyat a pols l’etiqueta… d’especial. És que la sra. Yayoi Kusawa està carregada de ‘tics’ temàtics que li donen una forta personalitat a la seva obra: pigues, punts, xarxes, colors, miralls, llums… La sra. Kusawa, que actualment supera els 90 anys, l’any 1968 va afirmar: “La Terra és només una piga al mig d’un milió d’estrelles en el cosmos”, complementant-ho en el fet de que cadascun de nosaltres som una piga dins de la humanitat.

Que una dona artista arribi a estar en la primera línea de les avantguardes artístiques al Japó (i jo diria que en la gran majoria de països) no és fàcil. Pel fet de ser dona, per començar, i pel fet d’haver manifestat que té al·lucinacions que l’han portat a viure des de 1977 en un hospital psiquiàtric i a utilitzar l’art com teràpia de forma compulsiva. La sra. Kusawa pot estar contenta de, actualment, ser la dona artista viva més cotitzada del moment i que ens els últims cinc anys més de cinc milions de persones (que es diu ràpid) hagin fet cua per a gaudir de la seva obra.

Resultat d'imatges de illa naoshima yayoi kusamaLa sra. Kusawa és un artista polifacètica i a ella s’hi lliguen concepte com: poeta, escriptora, psicodèlia, pop art, happenings, performance feministes, escultures toves...

És una enamorada de la carbassa com a objecte, per la seva forma humorística i càlida -ha manifestat- i  n’ha fet de tots els tamanys i colors des de que en féu la primera l’any 1946. Els seus ‘productes’ tenen molt de giro: des de clauers amb les seves carbasses, a col·leccions de moda per Louis Vuitton amb bosses de mà ... ha estat la primera dona del Japó a tenir representació a la Biennal de Venezia.

Resultat d'imatges de yayoi kusamaL’any 2017 va inaugurar el seu propi museu a Tòquio: el Yaoyi Kusama Museum i en la seva inauguració va escriure: “En els meus més de 70 anys com a artista, sempre m’han sorprès les meravelles de la vida. Més que cap altra cosa, aquest sentit fort de la força de la vida en l’expressió artística em va donar poder per superar sentiments de depressió, desesperança i tristesa. (...) Sempre he estat dedicada al meu art, lluitant nit i dia per crear-lo. Intento continuar creant obres d’art metre el meu cor bategui. Espero que els meus fervents esforços puguin viure en aquells que contemplin el meu art una vegada me n’hagi anat”. El recent documental Kusama: Infinity de 2018 ajuda a conèixer-la millor.

Apa, doncs si passeu per Tòquio li aneu a fer una visita ...

Art installation

dimecres, 24 de juliol del 2019

DESCOBRINT LA FOTOGRAFIA DEL SR. SAUL LEITER

Resultat d'imatges de saule leiter

El sr. Saul Leiter, tot i haver exposat el seu treball fotogràfic en el MoMA de Nova York en els anys '50 del segle passat, ha estat més de 50 anys 'oblidat'. Ara diversos llibres i algunes exposicions a 'casa nostra' - a Foto Colectania, per exemple- ens els recuperen.  De fet, fins l'any 2006 el sr. Leiter no va poder publicar el seu primer llibre: Early color.

Resultat d'imatges de saule leiter

Per a molts estudiosos, la fotografia del sr. Leiter està al mateix nivell que la de  Kertész, Brassaï o Cartier-Bresson; molts estan d'acord en que les seves fotografies en color realitzades entre 1948 i 1960 són extraordinàries.

Resultat d'imatges de saule leiter

La seva especialitat és mostrar-nos la vida urbanita de Nova York però d'una forma no sempre fàcil, tocs abstractes, expressionistes, pop, èteries, amb enquadrament fragmentats i jocs amb l'enfocament i el desenfocament... Molts consideren que el que l'artista volia ser és pintor i amb la seva càmera fotogràfica pinta el què veu.

Resultat d'imatges de fotografia saul leiter

El sr. Leiter és un autèntic poeta de la imatge.

dimarts, 23 de juliol del 2019

A CAÇAR GAMBOSINS !! - PROJECTE XYZ 2019



El gambosí és un mot que fa referència a un animal (imaginari?) -que sempre va acompanyat de la locució 'caçar' o 'pescar'- propi de territoris de Vinaròs, Tortosa i Mallorca. La gent de les Terres de l'Ebre en algun moment de la nostra vida hem caigut en el parany 'gambosí'.

Resultat d'imatges de lo gambusi albert gusiDoncs bé, l'artista Albert Gusí ha aprofitat aquest animal i l'ha situat en el lloc escollit per al concurs XYZ d'enguany. XYZ -que organitza Lo Pati juntament amb l'Ajuntament d'Amposta- és una convocatòria d'art públic i instal·lacions singulars a les Terres de l'Ebre, aquest any el lloc escollit ha estat Els Ullals de Baltasar; per tant, les obres/instal·lacions proposades s'havien de situar en aquest espai entre màgic i romàntic. De les 17 obres rebudes 3 van quedar finalistes i per votació popular la proposta Lo Gambusí va ser la guanyadora amb un 42% dels vots.

Dotze càmeres instal·lades al voltant d'un dels ullals de Baltasar vigilarà des d'aquest dissabte 27/07 i fins al 15/09 la possible presència d'aquest ésser mitològic. 

Segons ha explicat el sr. Gusí, fa uns mesos, documentant-se per un altre projecte en els mateixos ullals, la seva càmera va captar la presència del que podria ser un gambusí emergint de l'aigua dels Ullals... i confiar, amb l'ajuda del públic, tornar-lo a veure i poder-lo caçar.

L'objectiu de la proposta XYZ és lligar l'art al paisatge, de contextualitzar espais naturals amb creacions artístiques i apropar l'art al públic fent-lo sortir dels centre d'art.

Veniu aquest dissabte a les 18:00 a caçar gambosins ????


dilluns, 22 de juliol del 2019

C DE CLAPIR


Clapir. i. Lladrar el gos amb un crit agut i penetrant [1]

El clapir cada cop és més intens, més dens, més insistent. Tot i que en algun moment s'atura com si no hagués de tornar-hi, aquest silenci només dura uns minuts... i el clapir torna i persisteix.

Sap que és un trajecte curt el que ha de recórrer des de la parada del bus fins a casa seva. Un trajecte que passa durant uns pocs meters pel mig del bosc i apartat  de la zona de cases on viu amb els seus pares i la seva germana petita. De petita sempre havia pensat que era una gran sort viure en una casa al mig del bosc; ara, passats els anys, ja no n'està tan segura que això sigui una sort. Aquells anys d'infant, feliços i inconscients, ara queden lluny. Lluny queda quan escalava els arbres perseguint esquirols o quan competia amb el seu gosset a l'hora de fer forats al terra a la recerca de supsoats tresors que no apareixien mai. Queda lluny quan s'allunyava de casa -tot i les advertències del pare i la mare de que no ho fes- i s'apropava al rierol només per la satisfacció d'haver creuat els límits, d'haver desobeït; molts cops, no hi feia res al rierol, senzillament hi arribava i se'n tornava cap a cas, entrant per la porta panteixant i nerviosa per si algú endevinava en els seus ulls el què acabava de fer. Eren temps innocents aquells. 

Se n'adona que ha accelerat el pas. La respiració és més ràpida. No pot evitar girar el cap i fer mirades nervioses cap enrere cada cop més freqüents. El clapir del gos constant no cessa. 

Quin sentit té fer-se la valenta si després s'ho ha de passar malament. La seva amiga se li ha ofert d'acompanyar-la, com sempre i, com sempre, ella s'hi ha negat; adoptanta aquell aire de suficiència i valentia impostada que massa sovint emprava. Arribats el punt en el que està  i com tants altres cops, ara se'n penedeix de no haver-li dit que "sí, que estaria genial que l'acompanyés". Aquells pocs metres que separen la parada de bus de casa seva, que la manca d'il·luminació i el tram bosquívol li configuren un aire tenebrós, aquells pocs metres haurien  de ser raons suficients per haver acceptat la companyia d'una presència amiga. Però no, aquest cop ha declinar l'oferta, com tants altres cops.

El clapir del gos persisteix, com una música aguda i penetrant, com un martelleig que no s'atura i s'intensifica. Passes cada cop més ràpides. Moviments cada cop més bruscos. Té por.

S'atura i veu una presència sortint de darrera un arbre. És una ombra fosca damunt la foscor que els envolta. Fa un pas cap a ella...

El clapir del gos s'ha convertit en un udol. Un udol trist i fosc, tan fosc com la nit.

__________________________________________
[1] Xuriguera, Joan Baptista (1981). Nou diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Editorial Claret

[Publicat al blog de l'A a la Z de surtdecasa.cat]

divendres, 19 de juliol del 2019

SITGES 2019 #1: CARTELL I AVANÇ PROGRAMACIO


Resultat d'imatges de festival sitges 2019
Ahir el director del Festival de Sitges, el sr. Angel Sala va fer la clàssica roda de premsa per a fer un primer avanç de la programació del Sitges 2019. Sí, això ja ho tenim aquí.

Ja sabíem que la 52ena. edició del Festival ens situaria l'any 1979, amb referències a la saga Mad Max i un món futur apocalíptic. Aquest any el film fundacional del sr. George Miller fa 40 anys i és una ocassió perfecta per emplenar Sitges de desert i ferros oxidats i que aquesta sigui la imatge de l'edició d'enguany. Però també en fa 40 d'Alien, el octavo pasajero del sr. Ridley Scott i Apocalypse now del mestre Coppola. El '79 fou una bona collita!

Sota et títol d'Apocalypse domani podrem veure films de l'exploitation italiana com Los guerreros del Bronx (d'Enzo G. Castellari), Bronx lucha final (de Joe D'Amato), Roma año 2072: los gladiadores (de Lucio Fulci) o Contaminación: Alien invade la Tierra (de Luigi Cozzi).

El Sitges 2019 retrà homenatge a la trajectòria del sr. Sam Neill (actor de films com La posesión, Parque Jurásico o El Piano) i al sr. Pupi Avati, el realitzador responsable de clàssic com 'Zeder' o 'La casa dalle finestre che ridono'

Els primers títols que el director del Festival ha anunciat són: 3 From Hell (la nova de Rob Zombie), Daniel Isn't Real (de Adam Egypt Mortimer), Bloodline (debut de Henry Jacobson), Vivarium (de Lorcan Finnegan). Peli de zombies com Little Monsters (d'Abe Forsythe), Depraved (de Larry Fessenden) o Sadako (on tornarem als orígens de The Ring d'Hideo Nakata). Films 'trencadors' com The Room (de Christian Volckman) o Le daim (de Quentin Dupieux.

Sitges 2019 vol prestar atenció al cinema dirigit per dones, sempre subrepresentat en aquest Festival. Així doncs, podrem gaudir de Judy and Punch (de Mirrah Foulkes), Greener Grass (de Jocelyn DeBoer & Dawn Luebbe), Braid (de Mitzi Peirone), Darlin' (de Pollyanna McIntosh).

A Noves Visions, la secció més 'autoral' del festival trobarem els nous films de: Lucky McKee, Lav Díaz, J.P. Valkeapäá o  Lee Su-jin. Pel que fa al cinema de realitzador/es d'aquí: Paradise Hills (d'Alice Waddington), Cuerdas (de José Luís Montesinos), Ventajas de viajar en tren (d'Aritz Moreno) o El hoyo (de Galder Gaztelu-Urrutia).

En quant a retrospectives i homenatges... a King Hu, a Alien amb un documental d'Alexandre O. Philippe sobre els orígens creatius d'aquesta obra de referència.

Aquest any també hi haurà concert amb Hermann Kopp (responsable de BSO de Nekromantik o Nekromantik 2) i Nightcrawler.

El proper dilluns 22/07/19 a les 12:00 comença la festa amb la venda d'abonaments, packs i maratons; així com entrades per al concert.

Això ja ho tenim aquí!


dimarts, 16 de juliol del 2019

SRA. LAURA ALMERICH



(1940-2019)

Si hi ha una cançó que he tocat més cops a la guitarra, aquesta ha estat 'Laura' del sr. Lluís Llach (fins i tot el 'solo'). Mai he escoltat una mostra d'agraïment tan sentida i emotiva com la que Lluís li féu a la seva gran amiga, confident i companya inseparable d'escenaris fent-li una cançó. Aquella cançó estava inclosa en la cara B de l'LP conceptual 'Campanades a morts' (1977). 3 minuts i 2 segons de tendresa i admiració per a la guitarrista que fa unes setmanes moria. No seria l'únic cop que Llach li regalava/dedicava una cançó, l'any 1994 dins del disc 'Rar' trobaríem 'Roses Blanques' un preciós tema amb lletra del gran Miquel Martí i Pol.... era molta la sintonia que el músic tenia amb la guitarrista.

La sra. Laura Almerich i Santacreu va nèixer i va morir a Barcelona. De ben petita una veïna, professora de piano, li va oferir el primer contacte formatiu amb la música. Els seus avanços animaren als seu pares a apuntar-la amb 9 ó 10 anys al convservatori. El seu instrument principal fou sempre la guitarra clàssica arribant a ser alumna del mestre Gracià Tarragó, formant part del Quartet Tarragó durant un temps. La sra. Almerich, però, també es formà en llaüt a Londres. Posteriorment, formà part del grup de música medieval i renaixentista Ars Musicae de Barcelona sota la direcció del sr. Enric Gispert.

Un 19 de desembre de 1969 entra en la vida del sr. Lluís Llach que en aquella època (els seus inicis) ja tenia algunes cançons prohibides, com L'estaca, per exemple. Aquell dia la Laura va acompanyar al sr. Gispert en un concert al Palau de la Música Catalana on també hi actuava Llach. En aquell concert, davant de la insistència del públic interpretà L'estaca -però no la cantà- fou el públic el que sí ho fèu i una de les primes veus que ho feren fou Laura Almerich....aquell mateix dia el manàger Joan Molas li demanà formar part del grup de músics que acompanyaven al músic de Verges. Òbviament, la guitarrista digué que sí i des de llavors estigué acompanyant a Llach fins al final de la seva carrera. Tot i que el seu instrument principal fou la guitarra clàssica, la sra. Almerich també tocava l'acordió, el teclat, la marimba i la viola de roda i, si calia, també hi posava veus.

L'any 1977, en un moment de bisos d'un concert a Ripoll, va entregar una partitura a tots/es els músics per a que la interpretessin quan estava programat interpretar-ne una altra... era la cançó Laura que el cantautor cantà per sopresa i regal a la seva amiga mentres ella l'acompanyava a la guitarra. Aquella cançó formà part de les peces preferides de Lluís Llach per al públic: la senzilla, la calidesa i l'encomanadissa melodia era irresistible. L'any 1985, en els 2 dies de concerts al Camp del Barça, amb presència massiva de públic, Lluís Llach inclogué 'Laura' en el repertori però la mateixa Laura Almerich no fou capaç de finalitzar el seu solo, bloquejada per l'emoció i les llàgrimes... moment inolvidable que podeu trobar al final d'aquest post.

Laura Almerich acompanyà a Lluis Llach dalt dels escenaris fins al concert final del cantautor l'any 2007. Des de llavors, ha continuat vinculat a l'artista (reorientat a polític i parlamentari en els darrers temps) sent patrona de la Fundació Lluís Llach i com a membre del jurat del premi Terra i Cultura que cada any atorga el celler Vall-Llach.

Lluís Llach va conduir la cerimònia civil celebrada al tanatori de Sancho de Ávila de Barcelona per a dir adèu a la seva amiga. En aquesta hi sonaren la música escollida per la mateixa guitarrista: l''Adagio per a cordes' de Barber; 'Aprendre',  'Roses blanques' i 'Laura' del mateix Llach. Llach volia acabar la interpretació d'aquesta darrera peça just en el moment en el que Laura Almerich s'equivocà i deixà de tocar al concert del Camp Nou, el 1985, però els nervis i l'emoció provocaren que el músic acabés una mica abans... l'amic també s'equivocà, homenatge definitu...

Discreta, tímida, senible, en una segon pla, però peça musical imprescindible del directe de Lluís Llach. Un trosset de la meva memòria musical sempre serà per a ella... "que t'acompanyin els ocells, que t'acaronin els estels".

dilluns, 15 de juliol del 2019

LA LISTA DE LA COMPRA


Resultat d'imatges de votar en supermercados nueva zelandaEl próximo año habrá elecciones legislativas en Nueva Zelanda, lo cual sería lo más normal del mundo sino fuese porque, en esta ocasión, por primera vez se instalarán urnas en supermercados. No lo harán porque las cifras de participación sean habitualmente bajas. En las de 2017, cuatro de cada cinco personas ejercieron su derecho a voto, un porcentaje francamente alto comparado con muchos de los que se registran en otros países. Lo harán para facilitar todavía más las cosas. El ministro de justicia, Andrew Little, se muestra orgulloso de la iniciativa: "Es importante colocar las urnas en aquellos lugares en los que los ciudadanos desarrollan su actividad cotidiana y, por lo tanto, puedan resultarles más cómodos para ejercer su derecho, dado el ajetreo de sus vidas".

La normativa que permitirá convertirlos en colegios electorales se aprobó a finales de junio, y como era de prever ha sido criticada por la oposición, que cree que se trata de una maniobra para favorecer a los partidos de izquierda -laboristas y verdes-, actualmente en el poder. No acabo de entender el porqué.¿Acaso en Nueva Zelanda sólo va al súper la gente de izquierdas? Sea lo que sea, en la lista de la compra que muchos preparan antes de ir, a los "1 kg. naranjas, 4 aguacates, 1 kg. arroz, 3 hamburguesas..." deberán añadir 'votar', no sea que se olviden. Si son abstencionistas, no es necesario que añadan nada.

Por estos lares, cuando hay elecciones, lo más habitual es que los puestos de votación se sitúen en colegios o escuelas, o en dependencias del Ayuntamiento si se trata de un pueblo pequeño. Pero el mundo anglosajón (Nueva Zelanda incluida) es diferente. En el 2004 escribí para La Vanguardia una serie de reportajes sobre la campaña que se desarrollaba en Estados Unidos y que ganó Bush. En Miami visité un colegio electoral instalado en un centro fastuoso, el Stephen P. Clark, en el meollo de la ciudad. Una maravilla. Son capaces de instalar colegios electorales en cualquier sitio. No se cortan ni un pelo. En Estados Unidos y en Gran Bretaña los ponen en pubs, boleras, cafeterías, peluquerías, concesionarios de coches, salones de billar, lavanderías, pistas de patinaje, recepciones de hoteles o chiquiparques. Nada les parece demasiado suntuoso o menospreciable si de instalar urnas se trata. 

- Cariño, voy un momento al bar, que tengo que votar.

Envidia cochina.

Quim Monzó, a Seré Breve del Magazine 
de La Vanguardia del 14/07/19

dijous, 11 de juliol del 2019

'LES FILS DE JOSEPH' AL CINE CLUB LA RAPITA

Avui, el CineClub La Ràpita ens proposa un film inclòs en el projecte FilmoXarxa de la Filmoteca de Catalunya, és a dir, un film que no es va estrenar en sales comercials del nostre país i ara tenirm l'oportunitatde veure-la en pantalla gran i en VOS.

Le fils de joseph és una fàbula satírica sobre un fill que busca el seu pare, plena d'alegria malgrat estigui farcida de desesperació. El film d'Eugène Green, però, també té tocs espirituals i místics i, fins i tot, ens parla d'un acte de venjança. Com veieu, es tracta d'una proposta ben farcida d'interès, d'interessos diversos. 

Un pel·lícula bella, literària i cinematogràfica pròxima a les propostes arriscades de Bruno Dumont que no us podeu perdre.

Avui a les 20:30, a l'Auditori Sixto Mir de La Ràpita.




dilluns, 8 de juliol del 2019

VIVAN LOS NOVIOS


Resultat d'imatges de boda con agencia tributaria en badajozA Dios Nuestro Señor agradezco haber nacido en una familia que se miraba las bodas a distancia. Por si no bastase, acabé estudiando en el conservatorio de artes suntuarias barcelonés, donde quien más quien menos tenían veleidades artísticas y propensión a la bohemia. Eran los años 60 y 70 y, como hice mis primeras amistades en ese ambiente donde poca gente se casaba, me planté en la madurez habiendo asistido tan sólo a un par de bodas, y por compromisos laborales.

La prensa publica ahora una noticia cautivante. En Badajoz, un señor y una señora se casaron hace unas semanas. Tras la ceremonia, el banquete nupcial. Un centenar de invitados. En medio del ágape, la novia pide a dos de sus primas que la acompañen al baño para ayudarla con su vestido de boda que, al ser voluminoso, no permite hacer pipí con facilidad. Van las tres a la habitación que le han reservado. Pero al entrar ven a dos hombres con un ordenador portátil. Se identifican: "Somos de la Agencia Tributaria. Hemos venido a embargar su boda". Desconcierto, estupefacción. Más tarde, oportunamente requerido, aparece el novio, igualmente desconcertado. No hay ningún problema con la pareja. Nada de investigar regalos o sobres con dinero. El problema que la Tributaria tiene es con la empresa de catering que han contratado, que les debe dinero. Los inspectores quieren que, en vez de pagar a la empresa la cifra acordada, los novios se la den a ellos, para así empezar a paliar la deuda fiscal. Gran cabreo por parte de los contrayentes, que no entienden que no pueden esperar al lunes y se presenten en medio de la boda. Los minutos de interrogatorio pasan. Cuando regresan al comedor ven que se han quedado sin la tarda nupcial. Nada de la típica foto cortándola con un gran cuchillo, nada de brindis con champán y, para más inri, el aire acondicionado está apagado -43 grados de temperatura en el exterior- porque, al haber desaparecido los novios y el encargado del catering, los camareros han decidido quedarse cruzados de brazos. Como guinda aparece en escena la Guardia Civil para que, si alguien se niega a dar sus datos, conste en acta. Un panorama nupcial espléndido en el que sólo falta, para perfilar los detalles, José Luís Cuerda, últimamente muy de actualidad.

¡Menudo bodorrio descuajaringante podrán explicar esos novios a sus nietos! En el caso de que estén dispuestos a prestarles un minuto de atención, claro está.

Quim Monzó, al Seré Breve del Magazine 
de La Vanguardia del 07/07/19

dijous, 4 de juliol del 2019

mónFILMAT 2019 (6): FESTIVAL CINE KUNTURÑAWI (mónFESTIVAL)


Resultat d'imatges de festival kuturñawi 2018Una de les novetats d'aquesta 4a. edició de mónFILMAT és la creació de la secció mónFESTIVAL, en la que cada any es convidarà un festival internacional i es projectarà una pel·lícula de la seva programació, en la que el paisatge sigui un personatge més.

El festival convidat de mF 2019 és el Festival de Cine Ecuatoriano Kunturñawi que es realitza a principis de novembre i està incentivat per la Fundación Arte Nativo que persegueix promoure, investigar, capacitar i preservar el patrimoni cultural i les manifestacions artístiques culturals dels pobles indígenes mitjançant programes i projectes amb enfocaments d'interculturalitat buscant el desenvolupament local, participació ciutadana, equitat de gènere i generacional.  El festival de cinema és una d'aquestes activitats apropant el cinema a llocs que no hi tenen accès. El festival kunturñawi (que significa ull del còndor) és itinerant i té activitat a les províncies de Bolívar, Tungurahua, Pastaza i Chimborazo.

Resultat d'imatges de cenizas sebastian jacomeAquest 2019 tindrà lloc la 8ena. edició i la programació s'ordena en 6 categories:
- llargmetratge de ficció
- llargmetratge documental
- curtmetratge ficció
- curtmetratge documental
- curtmetratge animació
- curt universitari

La directora del Festival Kunturñawi -Pia Zurita- en ha acompanyat tot el festival i avui a les 20:00 presentarà el film Cenizas (Juan Sebastian Jácome) guanyadora dels premis millor direcció, guió i edició en el Kunturñawi 2018.



dilluns, 1 de juliol del 2019

mónFILMAT 2019 (5): SESSIONS ESPECIALS




A mónFILMAT no es tracta només de projectar pel·lícules que tinguin al paisatge com un personatge més sinó que es vol recol·lectivitzar l'experiència de veure cinema, torna a un cinema més relacional. Es per això que moltes de les sessions de projecció es complementen amb activitats que les converteixen en quelcom especial.

A mónFILMAT 2019 tindrem 8 d'aquestes sessions especials:

foto de Delticious Foodtruck.- Dimecres 03/07 -Buñuel en el laberinto de las tortugas al pati del col·legi Carles III de la Ràpita amb Delticious food truck  i Gelateria Lumalú.
- Dijous 04/07 - mónANIMAT, selecció de curts d'animació a la plaça de Lo pati amb Sea Land food truck .

- Divendres 05/07 - Gràcies per la pluja al centre de Poblenou amb Delticious food truck .

- Dissabte 06/07 - Misteri i Paisatge, selecció de curts al Casino amb esmorzar a càrrec d'Ekobo.

- Dissabte 06/07 - Anne al Casino amb tats de vins de Barbara Forés

- Dissabte 06/07 - Humor i Paisatge selecció de curts, a l'Oscar Palace amb sopar a càrrec d'Agrapats (reserva al mateix restaurant 20€)

- Diumenge 07/07 - La increïble història de la pera gegant, film infantil al Casino amb esmorzar de Pastisseria Alemany-Jiménez 

- Diumenge 07/07 - Lazzaro Felice, film cloenda a la plaça de Lo Pati amb Sea Land food truck .