Quants i quantes de vosaltres podríeu anomenar alguna dona referent en la música electrònica? Segur que si poguéssim parlar cara a cara em reconeixeríeu que en sabeu poc noms ... per no dir cap.
Us he de confessar que jo en coneixia una abans d'escriure aquest post: la sra. Suzanne Ciani, la seva peça Velocity of love (1985) la vaig escoltar en bucle milers de vegades durant la meva adolescència. La sra. Ciani va nèixer a Indiana l'any 1946, després de llicenciar-se en composició musical es va traslladar a Califòrnia on va conèixer el sr. Donald Buchla, l'inventor del sintetitzador Buchla 200. En paraules de l'artista quan va conèiexer aquest instrument va abandonar definitivament el piano per llençar-se al seus braços. No en som pas uns experts en sintetitzadors, ni estem preparats per fer-ne una dissertació sobre el tema, però semblar ser que la gran aportació del Buchla 200 és que el so es manté viu per l'espai un cop emès, de forma més present que en d'altres instruments, en paraules de la sra. Ciani només el sr. Buchla ha estat capaça d'entendre "que el domini del so electrònic és espacial". Els aparells però tenen una obsolència, com els humans, i el Buchla 200 de la sra. Ciani es va anar trencant fins que no va tenir més remei que 'tornar al piano', època en la que la vam conèixer, durant la publicació dels LPs Seven Waves (1982) o The velocity of love (1986). Bastants anys més tard tornaria al Buchla, aquest cop en una nova versió actualitzada: el Buchla 200e. I, des de llavors, no l'ha abandonat, la vam tenir en directe al Primavera Sound de l'any passat.
Però tirem enrera en el temps perquè si hem de 'trobar' una de les més pioneres aquest és la sra. Clara Rockmore (1911-1998), nena prodigi de la música, només amb 5 anys va entrar al conservatori de Sant Petersburg especialitzant-se en violí però per problemes de salut el va haver de deixar... frustrant-se fins al punt de deixar la música aparcada. Als 17 anys coneix el -marcià- instrument del sr. Leon Theremin i en queda enamorada fins al punt de no només tocar-lo de forma virtuosa sinó de col·laborar amb el creador per fer-ne millores i modificacions aconseguint interpretar peces més ràpides, més precises i amb més control del volum i el to.
La sra. Daphne Oram (1925-2003), de ben petita, composava i tocava el piano i l'orgue. L'any 1942 li van oferir un lloc a la Royal College of Music però la va rebutjar per anar a fer d'enginyera de so a la BBC, secció radiofònica; s'encarregava de compondre sons i música concreta per als programes d'aquest mitjà. Durant aquesta etapa composa la que es considera la primera peça que combina música acústica d'orquestra amb manipulació electrònica en viu, porta per títol Still Point. L'any 1957 la sra. Oram va crear Oramics, una màquina de creació musical basada en el sistema Graphical Sound que consisteix en gravar sons creats a partir d'imatges realitzades damunt d'una pel·lícula i després reproduïts en una sistema de so.
La sra. Else Marie Pade (1934-2016), va estudiar piano al conservatori danès. Fou activista durant la II Guerra Mundial contrar el règim nazi, però fou detinguda per la Gestapo, després d'aquesta detenció ja no va poder tornar a tocar el piano i l'any 1954 es va convertir en la primera dona danesa que va compondre música electrònica.
La sra. Delia Derbyshire (1937-2001) era graduada en matemàtiques i música es va especialitzar en història de la música medieval i moderna. Va treballar com a assistent a les Radioconferències per a la Unió Internacional de telecomunicacions de la ONU, fou pionera en música concreta (és a dir, música realitzada directament en una cinta mangetofònica i no pas de manera abstracta anotant les notes sobre un pentagrama) . Va participar en la composició del tema principal de la sèrie Doctor Who, l'any 1963.
La sr.a Wendy Carlos (1939) és llicenciada en física i música. Va investigar sobre tecnologia electroacústica col·laborant en el desenvolupament del sintetitzador Moog. Està considerada com la precursora del synthpop, ambient i new age, es va fer popular per adaptar al sintetizador peces de Bach, arribant a guanyar 3 premis Grammy i participant en les BSO de La naranja mecánica, El Resplandor o Tron.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada