Després de més de 50 anys dedicant-se a la interpretació en el cinema, televisió i teatre, moria el sr. Ian Holm.
Ian Holm Cuthbert va nèixer a Anglaterra, en una família d'ascedència escocesa, de mare infermera i pare psiquiatra (el sr. James Harvey Cuthbert, pioner en la teràpia d'electroshock). El petit Ian va assistir a l'escola primària i secundària i en acabar els estudis va decidir que volia ser actor. Es va formar en la Royal Academy of Dramatic Art (RADA) de Londres i es va afegir als anys '50 a la Royal Shakespeare Company, debutant l'any 1954 amb Otelo i continuant amb d'altres obres clàssiques com Tío Vania o El jardín de los cerezos.
L'any 1967, creua l'Atlàntic i debuta a Broadway amb Retorno al hogar de Harold Pinter, interpretació per la que va guanyar un Premi Tony.
L'any 1948 debuta en el cinema amb el film El parador del camino i després vindrien Jesus de Nazaret (1979) o Robin y Marian (1976), la majora de cops en papers secundaris. Un dels seus primers papers populars fou com al robot Ash a Alien, el octavo pasajero (1979) i dos anys després Carros de fuego (1981), paper pel que rebria diversos premis i nominacions. El següent paper destacable fou a Greystoke, la leyenda de Tarzán (1984). També l'hem pogut veure a Enrique V (1989), Hamlet (1990), El quinto elemento (1997) o EXistenZ (1999). Però, òbviament, pel que serà recordat, sobretot les noves generacions, serà el seu paper de Bilbo Bolsón a la trilogia El señor de los anillos (2001, 2003) i la de El hobbit (2012 i 2014) de Peter Jackson. Curiosament, bastants anys abans, l'any 1981 posà veu a Bilbo Bolsón en un serial radiofònic de Tolkien a la BBC.
No va guanyar mai cap Oscar, només fou nominat pel seu paper a Carros de fuego, però sí va guanyar premis Bafta, premi de Cannes o Premi Lawrence Olivier.
El sr. Holm, fou molt més que el sr. Bolsón, treballant amb una llarga llista de directors com Woody Allen, Steven Soderbergh, Kenneth Branagh, David Cronenberg, Terry Gilliam, Atom Egoyan, Sidney Lumet o Danny Boyle.
El sr. Holm va morir en 88 anys per complicacions amb la malaltia de Parkinson que feia temps que li havien diagnosticat.
Potser no fou un actor excessivament popular però la seva versatilitat i capacitat de convèncer és innegable en la gran majoria dels seus papers, ja sigui com a robot o com a rei Lear.
1 comentari:
Vaja, ja veig que tenia una llarga trajectòria que desconeixia, tot i que l'he vist aquí i allà. Però per mi sempre serà Bilbo Baggins... Quin greu la seva pèrdua.
Publica un comentari a l'entrada