mónFILMAT 2021 #4: INAUGURACIO I CLOENDA

Demà comença mónFILMAT, així que avui us vull explicar com obrirem i tancarem l'edició d'enguany. Es tracta de dues propostes que les lliga l'aspecte documental, l'exposició de la vida quotidiana, un clar interès en la reflexió i l'autorreflexió i una vocació per a fer relats universals des de lo local.

Seran dues sessions molt especials ja que comptarem amb la presència de la directora i director d'ambdós films i perquè, a més, la sessió de cloenda vindrà amb un bonus track: la projecció d'Homenatge a Judes, el darrer curtmetratge de Manel Raga i comptarem amb la seva presència.

Sessió Inauguració: 'Transoceànicas', dirigida per Meritxell Colell i Lucia Vasallo. A la primera ja la vam tenir a mónFILMAT 2018 presentant 'Con el viento' i mostrant una accessibilitat i simpatia encantadora. Aquest any torna per a presentar-nos aquest documental fet a 4 manes. Un projecte on interactuen text escrit i imatge, una amistat que es busca mantenir malgrat els molts kilòmetres que els separen. Les dues directores -una a Barcelona i l'altra a Buenos Aires- s'envien vídeos durant quatre anys com a forma de correspondència i en ells s'expliquen la Vida, les ciutats on són, el paiatge que els envolta. Un film fet amb una sensibilitat poètica remarcable. 

Dijous 02/07/21 - Plaça de Lo Pati (Pl. Mari Chordà) a les 22:00

Sessió Cloenda: 'Pedra Pàtria', dirigia per Macià Florit. Aquest debutant menorquí ens ofereix una reflexió autobiogràfica en forma de documental sobre la seva identitat, la de la seva família i la de Menoca. Micro i macro conflueixen de forma que en alguns moments rasca lo èpic. El paisatge de Menorca i de les illes ens marca un relat vital càlida i entranyable, reflexiu i lúcid. És un honor que el director ens pugui acompanyar per a presentar el film i establir diàleg amb el públic assistent.

Abans de 'Pedra Pàtria', però tindrem un 'bonus track' el nou curtmetratge de l'amic Manel  Raga: Homenatge a Judes, un passeig per la infància local del director, aires autobiogràfics que la lliguen de forma molt interessant amb la proposta de Macià Florit. El passat per parlar del present, entorn local per parlar-nos de qüestions universals. Un goig comptà amb la presència del sr. Raga, amic de mónFILMAT.

Diumenge 04/07/21 - Plaça de Lo Pati (Pl. Mari Chordà) a les 22:00

Si és que no sé com dir-vos-ho: no podreu no venir !!

mónFILMAT 2021 #3: SESSIONS ONLINE

 

Una part de la programació de mónFILMAT 2021 la podreu gaudir des de casa, mitjançant la plataforma FestHome, en sessions obertes i gratuïtes, només caldrà clicar al link i accedireu a la peli directament.

A les sessions online us oferim 10 propostes: 7 llargmetratges, un d'ells infantil; i 20 curtmetratges, repartits en 3 blocs temàtics.

En la programació online de mónFILMAT 2021 podeu trobar films no estrenats comercialment com Quicksilver Chronicles (documental amb atmosfera lynchniana), Camping life (la vida en un camping de la Costa Brava en plena pandèmia) o Longboard Terres l'Ebre (documental sobre les carreteres trepidants que tenim als Ports per a fer longboard-patinatge amb skate); propostes delicades i arriscades com Armugan (sobre el darrer 'acabador': persona que acompanya en el moment de la Mort); Meseta (documental sobre el paisatge geogràfic i humà del centre de la península); Fritzi (el film infantil i juvenil de mónFILMAT 2021 que ens parla d'un tema tan seriós com la caiguda del Mur de Berlin de forma amena i trepidant); A este lado del mundo (el nou film de David Trueba és una aproximació al fenomen de les migracions reflexiva i amb molt sentit de l'humor); mónANIMAT (el bloc dels curtmetratges dedicat a l'animació); Paisatge Parella (bloc de curtmetratges en els que la parella juga un paper principal); Paisatge món (bloc de curtmetratges que ens ofereix un viatge per diferents parts del món).

Si  no podeu venir presencialment, mónFILMAT us ofereix una proposta online heterogènia i suggerent. A partir de l'01 de juliol ... a la vostra disposició en aquest link.

mónFILMAT 2021 #2: SESSIONS PRESENCIALS

Aquest any, mónFILMAT-Festival Internacional de Cinema i Paisatge, torna a optar per la prudència. Tot i que les restriccions fruit del covid19 estan adoptant certa tendència a la 'normalitat', nosaltres hem preferit decantar-nos per un mónFILMAT de versió, encara, reduïda de només 4 dies i poques sessions presencials  però en espais oberts, la resta: online mitjançant la plataforma FestHome.

13 llargmetratges, 22 curtmetratges i 1 'work in progress' és el què us hem preparat a mónFILMAR 2021.

6 llargmetratges, 2 curtmetratges i 1 'work in progress' seran gaudits en sessions presencials.

Les sessions presencials seran totes en espais oberts, per tant, seran per la nit, a les 22:00. Tot i la prudència, aquest any hem recuperat les sessions fora d'Amposta: repetint a La Ràpita (vam ser-hi al 2016 i 2019) al pati del Museu de la Mar i afegint per primer cop Tortosa, en un espai singular on no s'ha projectat cinema: la Plaça dels Dolors.

La programació presenta una gran heterogeneïtat: des de films inèdits no estrenats comercialment (com Last words) o films que arriben amb l'apaludiment de crítica, públic i carregat de premis (com Las Niñas); films arriscats i experimentals (com Lua vermella o com Transoceánicas); pel·lícules d'animació que tracten temes tan necessaris i punyents com les persones exiliades a França per la Guerra EspanyOla del '36 (com Josep); o debuts molt interessants i que ens insinuen creadors i creadors amb potencial (com Pedra pàtria); a més de reconèixer i destacar el talent reconegut o emergent del territori (com DEShabitado, Homenatge a Judes o el 'work in progress' 11).

De fet novedós en relació a anys anteriors és que hi haurà sessions simultànies, divendres i dissabte tindrem projeccions a Amposta i Tortosa i Amposta La Ràpita, respectivament. Haureu d'escollir per proximitat geogràfica o per la proposta cinematogràfica.

Aquest any també recuperem el fet de sopar mentre veiem la pel·lícula i les sessions de la plaça de Lo Pati (pl. Mari Chordà) tindran 2 foodtrucks (Deliticious i Lumalú).

I, finalment, aprofitant la 'presencialitat' de la que podem gaudir enguany bona part de les sessions presencials tindran la presència d'alguna persona de l'equip del film que pugui presentar-la o establir un espai de diàleg al final de la projecció. És el cas de la presència de Meritxell Colell, co-directora del film d'Inauguració Transoceánicas; Celia Espanya, muntadora i ajudant de fotografia del 'work in progress' 11;  Pau Bertomeu, director de DEShabitado; Manel Raga, director d'Homenatge a Judes; i Macià Florit, director de Pedra Pàtria, film Cloenda de mónFILMAT 2021.

Ganes de trobar-nos i gaudir del cinema ...

Aquí teniu la programació presencial de mF 2021 per dies:

- 01/07/21-22:00-Plaça Lo Pati - Inauguració: Transoceánicas

- 02/07/21-22:00-antic col·legi de les Monges d'Amposta: Las Niñas + 11 (work in progress)

- 02/07/21-22:00-Plaça dels Dolors (Tortosa): Last Words

- 03/07/21-22:00 Plaça de Lo Pati (Amposta):Josep

- 03/07/21-22:00 Pati Museu de la Mar: Lua Vermella + DEShabitado (curt)

- 04/07/21-22:00 Plaça de Lo Pati - Cloenda: Pedra Pàtria + Homenatge a Judes (curt)

EN CONSTRUCCIO D'AMPOSTA RADIO -#PROGRAMA86

 

mónFILMAT 2021 #1: JA TENIM SPOT !!

Quan només falten 10 dies per a mónFILMAT 2021, avui us deixem l'spot potent, potent que ens ha fet Jaume Vidal amb fragments de tot el què gaudirem a l'edició d'enguany. Si no us emociona ni us agafen ganes de venir ... és que no sou humans i humanes

 

'LIBRES!' SERIE IRREVERENT I NECESSARIA, ONLINE I GRATUÏTA

El 2017 Ovidie i Sophie-Marie Larrouy van editar un llibre gràfic que pretenia trencar molts tabús al voltant del sexe i la sexualitat de forma divertida i sense péls a la llengua. El llibre es dius 'Libres!' i des de fa poc està disponible la seva versió sèrie de 10 capítols, online i gratuïta que podeu veure clicant al següent enllaç del canal Arte.

Aquesta sèrie -amb uns capítols molt curts, només de 4 minuts- ofereixen unes píndoles temàtiquers que parlen de sexe amb humor. Darrera hi ha una clara intenció reivindicativa en favor de l'empoderament de les dones i contra les repressions del patriarcat i la societat. La idea de partida és que el sexe mai havia estat tan present en la publicitat, la televisió o els vìdeos musicals com ara. El sexe és omnipresent però els autors es pregunten si en parlem bé... i estan convençuts de que parlar-ne molt no és garantia de parlar-ne millor; així que s'han proposat trencar tabús al voltant de temes com la pornografia, la menstruació, el culte al cos, l'homosexualitat, la rasuració o el sexe anal temes controvertits carregats d'estereotips i idees falses.

Una proposta irreverent, lúcida i amb altes dosis de provocar reflexió.

Veieu-la i parlem-ne!

'TIEMPOS MODERNOS' AL CINECLUB LA RAPITA

Que al CineClub La Ràpita ens agrada el sr. Charles Chaplin és una evidència, amb aquesta ja n'haurem programat 3 del creador de Charlot. A El 'Gran Dictador' i 'The Kid' s'afegeix 'Tiempos Modernos'.

'Modern Times' (1936) és una altra peça clàssica i popular de l'obra del sr. Charles Chaplin. 

Es resisteix a entrar en el sonor, i tot i que hi ha banda sonora amb sorolls d'objectes i entorn les úniques veus humanes que escoltem en el film representa l'autoritat o les màquines que marquen allò què s'ha de fer. En el següent film, El Gran Dictador (1940), el sr. Chaplin ja entrarà de ple en el cinema sonor.

En aquest cas, el rodamón Charlot el trobem treballant en una fàbrica, en una cadena de muntatge amb una deshumanització que se'ns mostra només començada la pel·lícula i és una de les descripcions de l'impactes laboral damunt de l'individu més brillants de la Història del Cinema. La part social i crítica sempre està present en els films de Chaplin, encara que sigui tractat amb humor...  Durant els anys 1931 i 1932 el sr Chaplin va fer una gira mundial i se'n va adonar dels estralls que el crack del '29 havia fet en tot el món. Tres qüestions el van preocupar especialment: l'atur, l'exagerat ús de les màquines en el món laboral i el taylorisme i fordisme com a sistema d'organització en les empreses. D'aquestes reflexions sorgeix 'Temps moderns'.

Temps Moderns és una crítica contundent sobre el capitalisme i com estem dominats per infinitats de deures que ens allunyen de viure la Vida en plenitud i fent el què realment ens agradaria. No cal ni dir que un cop estrenat el film, el director fou titllat de comunista i revolucionari... però en el film no es detecta cap intent de 'canviar el sistema' sinó de mostrar-nos dues persones que estan 'fora del sistema', esperits lliures que lliuten contra els elements normalitzadors (ell: Charles Chaplin; ella: Paulette Godard). No per atzar, una altra història inclosa en el film té lloc en una presó, com una altre gran espai de deshumanització de la societat actual.

El film -escrit el 1935- ens mostra un circuit tancat de televisió que dóna ordres als treballadors quan encara faltaven molts anys per a que arribés la televisió comercial. Que les pantalles ens governarien ja estava descrit pel sr. Chaplin com si d'una profecia es tractés.

Aquest film significà l'acomiadament definitiu del personatge de Charlot que tanta popularitat havia donat al creador.

Un film que -vist 85 anys després!- té plena vigència pel què respecta a la deshumanització en molts entorns laborals i la precarització del treballador/a en el món actual.

Revisitem Chaplin!

DESCOBRIM I REVINDIQUEM LES DONES FILOSOFES!!!

 

La filosofia és una de tantes disciplines on la dona està oblidada, invisibilitzada, apartada. Quantes persones de les que esteu llegint aquestes línies em podríeu dir el nom d'almenys 3 filòsofes? Jo en podria dir ben poques, us ho asseguro... Ja fa temps que corrents crítiques de la historiografia reivindiquen el paper en la Història d'aquells col·lectius que no són els vencedors, els benestants o els poderosos. Fa temps que sabem que la Història que ens han explicat és la Història d'aquells que tenien el poder (polític o econòmic) per a escriure-la i, òbviament, en benefici propi i apartant del relat aquells que no interessa.

Ha arribat el moment, doncs, de descobrir i il·luminar aquelles dones filòsofes que han existit al llarg del temps. El llibre Mujeres filósofas en la historia. Desde la Antigüedad hasta el siglo XXI de Ingeborg Gleihauf (2010)(el podeu descarregar en pdf clicant al títol) posa remei al nostre coneixement repassant aquelles dones filòsofes des del 550 aC fins a l'actualitat.

Des de la Grècia clàssica hi ha constància de l'existència de filòsofes, que els mateixos filòsofs masculins se'n van encarregar d'ocultar, menystenir o ningunejar. El llibre ens detalla dones filòsofes des del 550 a.C., com Hiparquia de Maronea (activa fins 32 aC), Areta de Cirene (activa segle V-IV aC) o Aspasia de Mileto (470-400 aC). 

Filòsofa de l'Edat Mitjana com Hipatia (segle V) o filòsofes modernes com Mary Wollstonecraft (1759-1797) o Margaret Fuller (1810-1850). Filòsofes contemporànies com Ayn Rand (1905-1982), Susanne Langer (1895-1985), Hanna Arendt (1906-1975), Simone de Beauvoir (1908-1986), María Zambrano (1904-1991), Mary Midgley (1919), Mary Warnock (1924-2019), Celia Amorós (1944), Julia Kristeva (1941), Patricia Churchland (1943), Susan Haack (1945) o Amelia Valcárcel (1950). Aquí només us deixo el nom i ara es tracta de descobrir-les, en el llibre hi podreu trobar més informació de cadascuna d'elles.

Certament, lligat a la qüestió de la no presència en el relat mainstrem de dones en la Filosofia està el fet que fins a principis del segle XIX les dones no estaven admeses a les universitats, difícilment podien formar part, doncs, dels cànons filosòfics occidentals.

Posem-hi remei! Descobrim filòsofes, posem-los-hi noms! 

EN CONSTRUCCIO D'AMPOSTA RADIO -#PROGRAMA85

 

VERKAMI PER 'AIGUA DEL CEL' DE RAMPAIRE

Rampaire és l'artista al que més suport li he donat en les campanyes de Verkami. Ser fan és el què té. A principis de 2018 amb l'àlbum Pedretes i a finals de 2019 amb l'Era de les revolucions i, la setmana passada, amb Aigua del cel, amb la recompensa de poder-lo tenir en format vinil.

El nou treball de Rampaire, Aigua del cel és un disc amb 8 cançons amb un disseny i maquetació del mateix Rampaire i amb la participació d'amics i amics del món de la literatura que s'han prestat a recitar els textos de les cançons per a que els coneguem abans d'escoltar-les amb l'acompanyament instrumental del músic. Podeu clicar aquí per a veure a Helena Herranz, Carme Cruelles, Emigdi Subirats, Yannick, Lourdes sensarrich o Natalia Miró Do Nascimento recitar les cançons que donaran forma al nou disc de Rampaire.

Per aquest disc, Rampaire està acompanyat d'Albert Freixas (guitarres, teclats i veus), Ruben Alcázar (baix i veus) i Eduard González (bateria).

Publicar un disc no és barat i Rampaire s'ha proposta amb aquest Verkami aconseguir 2021 euros que amb el suport de tothom, segur que aconsegueix. El disc estarà acabat a finals d'octubre. 

Les recompenses van des de totebags, samarreta, entrada per a la pre-estrena o un concert privat... però tu i jo sabem que el motiu per a col·laborar no és la recompensa sinó la satisfacció de veure com el projecte d'algú valuòs es fa realitat. 

Queden 14 dies de Verkami i ben segur que assolirem l'objectiu !

'MARIA Y YO' AL CINECLUB LA RAPITA

Film molt especial el que us proposem demà des del CineClub La Ràpita: 'María y yo'.

El dibuixant Miguel Gallardo va editar un còmic l'any 2007 en el que explicava com era la vida tenint una filla de 14 anys amb autisme. Aquell còmic carregat de sensibilitat s'emportà el Premi Nacional del Còmic de Catalunya. 

Uns anys després, el director debutant Félix Fernández de Castro n'ha fet un documental d'aquell còmic i pare i filla en són el i la protagonista. La jove María viu amb la seva mare a les Canàries, però el seu pare viu a Barcelona, però això, de tant en tant, pare i filla s'en van de vacances en una ressort del Gran Canària. El film ens mostra un d'aquests viatges, on el dia a dia i els aspectes més quotidians se'ns mostren amb ironia, humor, naturalitat, sinceritat... amb l'objectiu de mostrar-nos com és conviure amb una persona amb discapacitat i fer un pas més cap a la normalització i el respecte a la diversitat.

Aquest és un d'aquells films que ens impacten a nivell emocional i dels que quan els acabes de veure ja no ets la mateixa persona... 

Us esperem demà a les 20:00 a l'Auditori Sixto Mir de La Ràpita.

EL 'MUSEU DEL MOSQUIT' AL MIG DEL DELTA DE L'EBRE

 

Aquesta setmana 'ha aparegut' un nou 'museu' al Delta de l'Ebre. Es tracta d'una proposta artística anònima situada en el camí de Baladres, amb una senyal que dóna indicacions per accedir al 'Museu del Mosquit'. "El Museu del mosquit és un espai d'interpretració de la vida del mosquit. El mosquit, demonitzat sovint i erigit com a principal enemic del turisme al Delta de l'Ebre suposa un percentatge molt gran de la biomassa a la zona. La sostenibilitat de les cadenes tròfiques del ecosistema deltaic depenen del mosquit. Conèixer la seva contribució a l'equilibri d'un espai fràgil és posar-lo en valor. Una coetera afectada per un raig fa de museu absent amb l'objectiu de visibilitzar també que el museu del mosquit és tot el seu habitat."

El Museu del Mosquit és una peça que critica la massificació turística i el control de l'ésser humà. Es tracta d'un espai virtual situat just davant d'una de les coeteres abandonades del Delta de l'Ebre, al principi de la platja del Trabucador i que es pot visitar a través d'un QR amb realitat augmentada.

Per a molta gent, el mosquit és una ésser molest, desagradable, aniquilable... però aquesta obra en reivindica la seva presència (necessària) dins de l'ecosistema, les diferents evolucions de l'insecte (ous, larves, pupes i mosquits) són l'aliment d'alyres espècies que poblen el Delta, part del cicle de la Vida deltaic, apart de ser un dels majors pol·linitzadors del Delta de l'Ebre.

El mosquit com a possible handicap per al sector turístic (quants turistes marxen pensant que 'el pitjor del nostre hàbitat són els mosquits'??!!) i com a peça imprescindible de l'ecosistema deltaic. Això ens permet reflexionar ... un dels grans rols de qualsevol artista. 

Gràcies, Artista Anònim !

ESCLETXA

 

No es van posar d'acord on posarien casa, si els tocava la loteria, i aquella petita escletxa fou per on van acabar emergent retrets, ressentiments covats, i fou la que va er sotsobrar l'embarcada.

Josep Igual (2019:27). Circ de puces

CATFLIX: UN NETFLIX PER A GATS

 

La meva filla Abril em descobreix una plataforma molt loca, però molt, eh? Es tracta d'una plataforma tipus Netflix però que està 'gatunitzada',és a dir, que totes les sèries i pelis que hi conté els protagonistes són gats humanitzats.

La plataforma es diu Catflix, i en ella podeu trobar vídeos curts que copien les principals series de Netflix, com: Stranger Cats, Darkcat, Breaking Cat o Cat Mirror. I en l'apartat de pel·lícules podem trobar: Cat Bill, Catformers, Cat Wars o Titanicat. La de Cat Wars té tela!!

No espereu gran cosa, eh?  la cosa tontuda té poc recorregut, de fet, és una promoció d'una marca de menjar per gats;  però l'execució està currada i l'homenatge d'alguns videos tenen la seva gràcia.

Segur que a les persones amants dels gats els farà més gràcia que a mi ...