El film és de 1959 però està ambientada l'any 1929, en la que dos músics s'han de disfressar de dona per a poder escapar de la màfia, tot integrant-se en una banda de jazz formada exclusivament per dones, els dos s'enamoraran d'una de les membres de la banda: Sugar, una Marilyn Monroe que toca l'ukelele. Es traca d'un remake d'una pel·lícula francesa: Fanfare d'amour (1935) adaptada pel mateix Wilder i I.A.L. Diamond però que uns anys abans ja va tenir una versió alemanya: Fanfaren der liebe de 1951.
Quan es va estrenar va ser prohibida o censurada en diversos estats dels EEUU per la moral de l'època. En alguns països com Espanya el títol 'Some like it hot' que es pot traduir com a 'Alguns els hi agrada calent' era massa picant per la moral de l'època quan el que no es va tenir en compte és que 'hot' també fa referència a l'estil musical dins del jazz que interpreta la banda femenina.
El film té un guió implacable del mestre Wilder i una de les millors interpretacions de l'encantadora Marilyn Monroe amb un química perfecta amb els actors que l'acompanyen. El triangle Curtis, Lemmon i Monroe és un dels més brillants de la Història del Cinema. Es tracta del film número 16 del mestre Wilder, una solvència més que demostrada i que es fa evident en el ritme, la lucidesa, els diàlegs brillants i en els girs divertits que es succeeixen en el film que no deixa de ser una paròdia dels films de gàngsters. El sr. Wilder ja tenia en el seu currículum films de la talla de Perdición (1944), El crepúsculo de los Dioses (1950), El Gran Carnaval (1951) o Testigo de Cargo (1957).
Va estar nominada a 6 Oscar però només va aconseguir el de Millor Vestuari; el que sí es va emportar van ser 3 Gobus d'Or a Millor Comedia, Millor Actriu de Comedia i Millor Actor de Comedia (per a Jack Lemmon).
Del film se'n va fer un musical, 'Sugar' estrenat l'any 1972 a Broadway; fent-ser versions a Argentina o Mèxic.
En el moment de realitzar-la va haver el dubte de si fer-la en color o blanc i negre; Marilyn Monroe no entenia per què fer-la en blanc i negre i el sr. Wilder li va exposar que en color l'aparença i maquillatge de Curtis i Lemmon haguès estat titllat de 'transvestime' inadmissible per l'actitud moral de l'època.
Marilyn va protagonitzar en aquest film les situacions professionalment més irresponsables: arribar tard, no aparèixer al rodatge en dies, no recordar el text... Però després d'haver-la dirigit a 'La tentación vive arriba' el sr. Wilder tenia clar que per a tenir a la Marilyn calia pagar un peatge. En unes declaracions el director va comentar que si el film l'haguès interpretat una tia seva de Viena haguès arribat a hora, s'haguès sabut el paper, haguès estat responsable... però no seria 'Marilyn'; gràcies a les demores i les tardances sabia pogut llegir 'Guerra y Paz' y 'Los miserables', comentà el director en ironia. També és ben coneguda la declaració del sr. Curtis que cansat de repetir l'escdena del petó va afirmar que era 'Fue como besar a Hitler' Tony Curtis. Hem de recordar que la sra. Marilyn Monroe, a l'hora de rodar aquest film, venia de 2 anys aillada del cinema per la seva dependència als barbitúrics i poca estabilitat mental i que durant el rodatge estava embarassada i va patir una avortament natural, impactant en l'estat emocional de l'actriu.
Teniu raons més que suficients per acompanyar-nos aquest diumenge a l'Auditori Sixto Mir: si no heu guadit mai de 'Some like it hot' no podeu deixr escapar aquesta oportunitat i si ja l'heu vist algun cop revisiteu-la amb nosaltres. La diversió està més que garantida.
Us hi esperem!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada