(1927-2023)
Fa uns dies moria amb 95 anys un dels escriptors i columnistes que més impacte han causat en la meva formació com a lector compulsiu i culturòfil. El sr. Josep Maria Espinàs és un dels GRANS de la cultura del nostre país. De forma discreta i humil però amb coherència i perseverança el sr. Espinàs ha estat una de les figures indiscutibles de la 'resistència catalana' durant el règim franquista.
El sr. Espinàs fou escriptor, periodista, cantautor, fundador de la Nova Cançó. Una persona polifacètica, polivalent, diversa. Va nèixer en una família de classe mitjana de l'Eixample barceloní que va quedar afectada per la Guerra del 36. Als 8 anys ja escrivia versos i als 15 la primera novel·la. Es va llicenciar en Dret l'any 1949 -aquell mateix any guanyà el premi Guimerà per un article- i va exercir com a advocat fins l'any 1955. Deixaria la professió pel seu amor a la llengua i l'impacte d'autors com Josep Maria de Segarra o Miguel Delibes.
La primera producció literària del sr. Espinàs fou en la ficció: del 1953 a 1968 va escriure nou novel·les amb les que va guanyar diversos premis; fou inclòs en la 'generació dels cinquanta', juntament amb Maria Aurèlia Capmany, Manuel de Pedrolo i Jordi Sarsanedas. Va aparcar el gènere de ficció per a centrar-se en la no-ficció: amb llibres de viatges, proses memorialístiques, articles d'opinió.... El seu primer article va aparèixer l'any 1949 i, de forma continuada, ho féu a El Correo Catalán, a la revista Destino i quan el 23 d'abril de 1976 va sortit el primer número del diari l'Avui el sr. Espinàs va començar a publicar una columna d'opinió diària (excepte el dilluns)... va estar 40 anys escrivint aquestes columnes, al principi a l'Avui i després a El Periódico (des de 1999). En total, el nombre d'articles publicats ascendeix a més d'11.000.
El sr. Espinàs sempre va escriure amb Olivetti, mai en ordinador.
Fou un dels fundadors del grup musical els Setze Jutges, l'any 1960, juntament amb Miquel Porter i Moix i Remei Margarit amb l'objectiu d'impulsar la Nova Cançó i normalitzar l'ús del català. En aquells inicis estiguè molt influenciat per la 'chanson' francesa; de fet, el primer disc dels 'Setze Jutges' fou 'Espinàs canta Brassens'. Estiguè cantant durant 10 anys, en més de 300 actuacions.
Va dirigir el segell musical Concènctric, va escriure cançons per a infants i el text de l'himne del Barça (escrit per ell i Jaume Picas en motiu del 75è. aniversari del Club blaugrana).
L'any 1985, juntament amb Isabel Martí, i amb 30.000 pessetes va fundar Edicions de la Campana. El nom fou ideat per l'escriptor en un joc de paraules amb 'It's a bell' i 'Isabel'; els dos es coneixien d'haver treballat a l'Enciclopèdia Catalana. A meitat dels '80 havia aparcat feia temps les novel·les, feia més de 10 anys que escrivia articles diaris a l'Avui i feia un programa d'entrevistes a TV3: 'Identitats', d'aquest programa sortiria el primera llibre de La Campana: transcripció d'entrevistes del programa televisiu fetes a Pere Calders, Tísner, Salvador Espriu, Lluís Llach o Joaquim Maria Puyal, entre altres. En aquesta editorial, el sr. Espinàs, va arribar a publicar 44 llibres, sobretot dins la col·lecció de 'A peu per...', on l'escriptor explicava les seves travessies arreu dels Països Catalans, Aragó, País Basc, Castella o Galícia, fins arribà als 20 volums.
L'any 2019 la Penguin Random House va comprar Ña Campana... amb 33 anys de vida i un catàleg de 400 llibres.
Quan va fer 80 anys, VilaWeb li va dedicar un 'calidoscopi de felicitacions', entre elles la de Lluís Llach: "Ets aquella referència a punt per a tot aquell que t'hagi necessitat. I això ho trobo no només d'home generòs sinó d'home amb una intel·ligència magnñifica".
Al llarg de la seva vida ha rebut força reconeixements com el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, el Lletra d'Or, la Creu de Sant Jordi, Premi Nacional de Periodisme de Catalunya, o el premi Trajectòria, entre molts altres.
Els seus llibres han estat traduïts a l'alemany, anglès, euskara, castellà, francès, italià, japonés, neerlandès, portuguès, hebreu o txec.
Com hem repassat, la seva obra escrita inclou narrativa breu, novel·la, prosa de no ficció incloent viatges, memòries, periodisme literari i entrevistes, teatre; a més d'una discografia formada per 8 LPs (de 1962 a 1966).
Va morir el passat 5 de febrer, quan tenia 95 anys.
La millor forma de retre-li homenatge és llegir-lo, per exemple: Combat de nit (1959), El teu nom és Olga (1986), Inventari de jubilacions (1992), A peu per la Terra Alta (1989), El meu ofici (2008) o Una vida articulada (2013). Qualsevol d'aquestes obres (algunes de les que he llegit) us permetrà coneix l'estil clar, planer, però acurat i precís del mestre Espinàs.
Gràcies per tantes paraules...
.
1 comentari:
un dels meus referents, en molts dels aspectes que has esmentat. Tot un exemple literari i humà.
Publica un comentari a l'entrada