dilluns, 1 de gener del 2024

DIUMENGE, NIT DE NADAL

 


Al llarg dels anys un servidor ha rescrit un munt de contes populars (inclosos alguns de nadalencs) per adaptar-los al món actual. Per això no puc sinó acollir amb alegria la notícia que el pessebre vivent de Vilavenut tindrà enguany dues mares de Déu per comptes d'una. Aquest bonic poble del Pla de l'Estany té com a costum que cada Nadal hi participi una parella  que hagi tingut recentment un fill. La cosa habitual és que el pare es vesteixi de Sant Josep, la mare de Verge Maria i el nen doncs, això, de nen Jesús. Però com que en aquest cas hi ha dues progenitores, totes dues aniran vestides de mares de Déu. Els organitzadors ho expliquen: "Sabem que no és la típica tradició, però en un pessebre hi ha moltes coses que no són de l'època. Ens ha semblat que ens hem d'adaptar i mostrar la realitat de la societat actual". Deixen clar que, darrera d'aquesta iniciativa, no hi ha cap motivació reivindicativa, ni voluntat d'atreure més visitants. A El Punt Avui, una de les mares detalla: "Potser si algú ve de fora s'estranyarà en veure'ns, però els del poble no ho crec; ens coneixen de sempre. No em volia disfressar ni veia lògic donar teta vestida de Sant Josep".

És una notícia que em fa feliç perquè satisfà alguna de les meves fantasies literàries. Només espero que, aviat, en algun altre pessebre vivent hi aparegui la Verge Maria del conte "La sang del mes que ve", del llibre Mil cretins. Aquesta Maria reb la visita de l'arcàngel Gabriel. Després d'unes paraules protocol·làries  -"Déu t'ha concedit la seva gràcia, Maria, el Senyor és amb tu"- li anuncia: "Déu ha decidit que tindràs un fill; li diràs Jesús". Després de rumiar-s'ho una mica, la dona li contesta que ni parlar-ne: "No hi estic d'acord. No tindré aquest fill".

Espero amb ànsia veure, al pròxim pessebre vivent "adaptat a la societat actual", la Verge i Sant Josep palplantats al costat d'un bressol buit.

Bon Nadal a tothom.

Quim Monzó a La Vanguardia del 23/12/23