DE PETITA, VOLIA SER POETA...

 

 

De petita, volia ser poeta,

se'm feia estrany que

no els contractessin per passar el dit

per la pols del temps de les tardes, eternes,

en què jo aprenia a cosir peces inútils,

camises de dormir de núvia,

estovalles per a berenar damunt l'herba,

enagos perquè no claregessin les cames...

No vaig entendre mai

perquè els poetes no anaven casa per casa

a amanir les insulses menges,

presentades a taula,

amb l'ànim de saciar flàccids ventres,

amb verbs de plaer,

adjectius irrenunciables,

impossibles paisatges,

falòrnies embolicades d'or.

No em van dir mai

que els poetes remenen la pròpia sang

a la recerca de minúsculs tresors,

mengen de la seva costura

i viuen de la seva paraula.

Nati Soler Alcaide (2009:106). 

La casa amb set butxaques

(imatge generada amb chatgpt)