DE VIDA (17): LA FESTA DEL MERCAT A AMPOSTA 2010

El sr. i la sra. K aquesta cap de setmana (22 i 23 de maig) tornaran a posar-se les millors 'vestimentes' del principi del segle XX per a participar en la Festa del Mercat a la Plaça d'Amposta.

Com l'any passat (que fou el primer any d'aquesta Festa, amb vocació de futur!), el centre d'Amposta es transformarà per a recrear com era la vida del poble en la primera década del segle XX. Al llarg de l'any passat, així que va acabar 'la Festa' del 2009, s'han realitzat diversos tallers per a encaminar-nos cap els actes del proper cap de setmana: Taller de pauma, Taller de Cuina Tradicional, Taller de balls de principis de segle XX, Taller de Jocs tradicionals...

El programa de la Festa per al 22 i 23 inclou activitats com: 'Vens a jugar?' (jocs tradicionals), els balls de festa, escenificació de la sarsuela: 'Ja tenim pont!',... (cliqueu aquí per a veure tot el programa).

I la nit del dissabte 23, de 22:00 a 24:00 la recreació històrica es vestirà de teatre per a representar 'Una passejada pel temps', un espectacle escenificat per diferents punts del nucli antic d'Amposta. On s'hi representaran diferents 'situacions' de l'època dels nostres avis: Lo Mercat de la Plaça (Pl. Espanya), Les Cosidores (C/Sant Joan, on hi podreu trobar a Nur), Lo Ball de Festa Major (Pl. de l'Aube), La Taverna dels Quatre Cantons (Placeta del Cara-Sol, on hi podreu trobar al Ciutadà K), LosCamàlics (C/Corsini).

·No hi podeu faltar, hi esteu tots i totes convidats/des !!!

·

SR. TAKESHI KITANO ... ENVAEIX PARIS !!!

El sr. Takeshi Kitano envaeix París !!!

Una exposició en la Fondation Cartier: Beat Takeshi Kitano: Gosse de peintre (fins al 12 de setembre); una exposició en el Centre Pompidou: Takeshi Kitano, l'iconoclaste (fins al 26 de juny); a les llibreries podem trobar Kitano por Kitano (editorial Grasset), un llibre sobre les entrevistes amb Michel Teman, un corresponsal del Libération a Tòquio que vivia prop del sr. Kitano i de veure's freqüentment en cafeteries, establiments del barri... van fer-se amics...i el Takeshi va 'deixar-se' anar explicant 'coses' que no havia explicat mai; i una retrospectiva dels seus films.... posicionen a la capital francesa com a punt de referència mundial delss seguidors/es d'aquest autor/director japonés.

El sr. Kitano -d'això ens parlen aquestes exposicions- és un personatge complex que té, com a mínim, 2 rostres artístics molt diferenciats, no concec cap director de cinema amb 2 vessants tan marcades com el sr. Kitano, en ell està el ying i el yang, orient i occident, ell és: Beat Kitano, l'alter ego còmic amb el que és conegut al Japó (10 a 15 milions de telespectadors), tot fent de presentador i responsable del clàssic programa de televisiu Humor Amarillo; però per a Occident ell és el sr. Takeshi Kitano, un cineasta de culte, amb 15 films, amb els que ha aconseguit el Lleó d'Or (1997) i de Plata (2003) del Festival de Venèzia. Ell mateix afirma: "asumo esta doble personalidad payaso en mi país y maestro en Occidente".

Els seus 30 anys d'èxit televisiu ha convertit al sr. Kitano en un milionari que viu envoltat de luxes i dedicat a una vida creativa: pinta, crea objectes (com el cuadrúpede margarita, la moto camalió o el peix hipopòtam), escriu poemes,... i fa pel·lícules, amb el seu segell inconfundible: sobrietat, violència i sensibilitat. El seu rostre inexpressiu i hieràtic quan es dirigeix com actor contrasta amb la gesticulació 'pallassil' de la televisió.... mostra evident d'aquell doble rostre de que us parlava.

El sr. Takeshi Kitano va nèixer el 1947, però ell diu que va tornar a nèixer el 1994 quan, perdent el control de la seva moto, va estrellar el seu cap contra un pal d'acer. Aquest 'accident', per a molta gent, amaga un intent de suïcidi ... ja que no recorda perquè va accelerar, perquè no portava casc, etc.

·

El que té molt desenvolupat el sr. Kitano és la capacitat d'autocrítica i de riure's d'ell mateix: "De niño me repetían que era idiota: lo desarrollé", "En el cole se burlaban de la profesión de mi padre, pintor de brocha gorda; pero a mí me avergonzaba su alcoholismo, las palizas a mamá y que perdiera su salario en las maquinitas".

·

Aquí us deixo amb la cara ... Beat Kitano és el de l'esquerra:

Aquí us deixo amb la creu ... l'inexpressivitat del Takeshi Kitano:

D'ACADEMIA (7): SR. PETER SZENDY (2a PART)

·
·

THIS IS IT (THE KING OF POP)

·

This is it: sí, eso es, eso mismo, la Cosa misma.
Y es algo que ocurre, aquí y ahora, llega, se anuncia. Aquí estoy, dice: heme aquí, proclama hablando de sí misma; aquí estoy como la Cosa en persona, como la Cosa en efecto, efectivamente.
This is it, canta Michael Jackson en su última canción, que es también el primero de una larga serie de títulos póstumos por venir. Oímos primero la voz del Rey del Pop preguntando si todo el mundo está preparado, ready?, que a continuación cuenta hasta cuatro, one, two, three, four, y entonces entra el piano: This is it, here I stand...
Eso es, ahí está, el Rey del Pop.
Eso es, ahí está, la Cosa.
Ecce homo, ecce res.
La Cosa es la canción que acaba de empezar diciendo que es eso, this is it, esa canción es lo que es. Sin embargo, eso, el acontecer de la Cosa, es también, de modo inmediato, el erigirse de alguien, de un Yo soberano, que se pone en pie, here I stand, ante nosotros, ante nuestros ojos. Y quedamos deslumbrados, parpadeamos en la fulgurante claridad que nos inunda, encontramos los párpados para intentar ver en ese escenario, en el halo de un aura cegadora, eso o ese, homo o res, que se erige y va creciendo hasta confundirse con un amor infinito; yo soy la luz del mundo, anuncia él, anuncia ella; I’m the light of the world, dice la Cosa; me siento estupendamente, dice el Rey, grandioso o glorioso, I feel grand, y esa gloria que siento es la gloria del amor, it is love I can feel.
Ciertamente, Michael Jackson ya fue el primero en protestar por anticipado: tras confesar a Oprah Winfrey, durante una entrevista televisada en febrero de 1993, que le gustaba mucho ayudar a los niños y que intentaba imitar a Jesucristo, I try to imitate Jesus, consideró oportuno tranquilizar a su interlocutora y a los innumerables espectadores. No estoy diciendo que sea Jesucristo, insistió, I am not saying I am Jesus, no digo eso, I’m not saying that.
No importa mucho, en el fondo, que estemos aquí ante unas negaciones. Porque en lo que debemos fijarnos no es en lo que haya podido pensar y decir, sinceramente o no, Michael Jackson en persona; sino más bien en lo que quedarà inscrito en y como un gran texto musical, visual y multimediático. Atendemos a esa fábula llamada Michael, como lo llamaban sus fans, y no Michael Jackson. Percibimos, incluso en algunos de sus detalles más kitsch o más pop, la figura crística cuya muerte, según se dice, fue más comentada en internet que la del papa Juan Pablo II.
Michael J., por lo tanto como Jesús.
El caso es que semejante cristologia, sí, eso es, this is it, una pasión pop ejemplar como la suya, vendría a ser también el himno planetario oculto, por más que desplegado ante nuestros ojos, de otra religión: la del capital y de su culto globalizado.

Peter Szendy
(part d’una conferencia a
l’Arts Santa Mònica-BCN, el 15/12/09)

SR. NICK VEASEY, X MAN

·

·
Avui us presento un fotògraf curiós i molt especialitzat. El sr. Nick Veasey (Londres, 1963) té la base artística de la seva feina en les radiografies. Ell es dedica a fotografiar objectes quotidias, senzills mitjançant radiografies, ell és X-Man.

·

·

L'efecte que provoca les seves fotografies és un pèl inquietant, a banda de que ho relacionem amb la vessant mèdica, el blanc fluorescent sobre negre transmet un aire fantasmagòric. Per a l'artista, mostrar les coses 'com són', amb la veritat inequívoca d'un radiografia, és la seva forma de lluita contra la societat superficial que ens envolta, i de la fotografia plena de glamour, brillantor i preparació. A mi em recorden les fotografies de Fum, del nostre amic Pau Bertomeu Fum de Pau Bertomeu.

·

·

El sr. Veasey és l'autor de la major radiografia de la història, a un avió Boeing 777 (que podeu veure al final) i li comportà més de tres mesos de feina i la unió de més de 500 radiografies. La seva feina ha estat utilitzat en diferents campanyes publicitàries de Nike, Porsche o Adobe. Podeu veure el seu treball a la Galeria Tagomago de Barcelona fins al 12 de juny.

DE VIDA (16): BIEL ES MANIFESTA !!

Avui diumenge, a Amposta, ha fet molt de vent, així que el dinar que teníem planejat a la caseta davant del mar del meu sogre -i que anomenem, familiarment, 'xalet'- estava a punt a punt de ser anul·lada ... però en ple procés de decisió un manifestant ens interromp ...

... així és com han de pujar les generacions futures, així han de ser els joves del demà ....

·