SR. GILBERT BAKER

(1951-2017)

Sí, ja ho sé que us sonarà molt tonto, però mai havia pensat que alguna persona havia inventat la bandera/símbol de la comunitat LGTB. És evident que sí, que totes les coses en algun moment han estat 'inventades' però ara que fa pocs dies que ha mort l'inventor de la bandera multicolor és quan jo m'he assabentat que el sr. Gilbert Baker va inventar aquest símbol.

Tot un referent de la comunitat gai de San Francisco, el sr. Baker era una persona alegre, desinhibida i un artista compromès.

L'àvia del sr. Gilbert era modista i a ell el fascinava aquesta activitat però no era ben vist que un 'home' hi mostrès interès a l'època en que va nèixer (principis dels '50) i el lloc (Kansas), així que va poder va marxar a la costa Oest dels EEUU (més alliberada) i una de les primeres coses que va fer va ser comprar-se una màquina de cosir. Segons ha explicat el sr. Baker en diverses ocasions, el primer cop que va pensar crear una bandera per al moviment gai va ser l'any 1976, coincidint amb bicentenari del naixement dels EEUU en el que es tenia molt en compte la creació de la bandera de les barres i estels i la seva creadora: la sra. Betsy Ross. El sr. Baker va veure que una bandera era quelcom molt potent alhora d'aglutinar interesos i defensar postures. I així fou com l'any 1978 creà la bandera multicolor; fins aquella data es feia servir coma signe d'identitat gai un triangle rosa, que era el que utilitzava el règim nazi per a marcar als 'desviats' (sic).... quelcom, francament molt poc adequat per a representar a ningú.

Sembla ser que la invenció va estar encoratjada pel mític Harvey Milk i volia representar la diversitat de gènere, edat i procedència d'aquest moviment. Òbviament, els vincles amb la sra. Judy Garland (tota una icona gai) i el seu Somewhere over the rainbow són inqüestionables. 

El sr. Baker va tenyir a mà les 8 franges de roba de colors ben vius i cada color tenia el seu significat: rosa pel sexe, vermell per la vida, traronja per la salut, groc pel sol, verd per la natura, turquesa per la màgia, blau per la pau i propra per l'esperit... 

El dia 25 de juny de 1978 es va desplegar per primer cop pels carrers de San Francisco.... i la bandera va sofrir modificacions, de 8 colors es van passar a 6. Segons el creador, el rosa era massa car i el blau i el turquesa els va unir en un blau fosc. 

Una altre detall bonic de la història és que el sr. Baker, tot i que es considerava un dissenyador mai va reivindicar drets per la seva creació, segons deia era el "seu regal al món": un arc de Sant Martí amb vocació de comprensió universal.

El sr. Baker ha mort amb només 66 anys d'un atac de cor.

CAP A AMSTERDAM !!

a Amsterdam hi falta gent!!

Foto: Natalia Capdevila de waynabox

EN CONSTRUCCIO D'AMPOSTA RADIO -#PROGRAMA32

OJITO CON EL 'NESTING'

Ya tenemos juguete nuevo: el nesting. Dar con una palabra en inglés es básico para que algo se ponga de moda. Si no, no mola. El nesting (de nest, nido) consiste en quedarse en casa y salir poco, sobre todo los fines de semana. El diario en el que descubro esa supuesta novedad lo titula así: "Atrincharse entre las cuatro paredes de su morada ya no es de muermos, sino la última tendencia". ¿Y para qué quiere uno atrincherarse en casa? Pues porque en casa puedes relajarte y olvidarte de las preocupaciones. Eso es lo que dicen, pero yo, que salgo poco, ni en ella dejo de preocuparse por todo.

Sus defensores proclaman que buscar momentos para uno mismo es bueno, y dedicarlos a tareas del hogar. La cocina "es una herramienta terapéutica popular en países como Estados Unidos o Reino Unido". Sobre todo la repostería. Aunque también "leer una buena novela", que además reduce el riesgo de demencia. También dedicarse a las plantas. O aburrirse, una actividad que te proporciona altruismo y empatía.

Ya me perdonarán, pero me parece una chorrada. Hasta que llegué a la denominada madurez, un servidor se pasaba día y noche fuera de casa, de una lugar (por no decir bar o discoteca) a otro. Con el paso de los años y la pérdida de energía, cada vez salgo menos. Lo decía Ronald Reagan, el presidente de Estados Unidos al que Trump va camino deconvertir en menos terrorífico de lo que parecía: "Sabes que te estás haciendo mayor cuando, ante la posibilidad de caer en dos tentaciones, optas por la que hará que llegues a casa a las 9 y media de la noche".

Y otra cosa. ¿Nadie recuerda hasta qué punto nos bombardearon con la moda del cocooning durante los años ochenta? Cocooning: de cocoon, que significa capullo (no en el sentido peyorativo) y, a la vez, protegerse. Nos explicaban entonces que consistía en tener poca vida social y quedarse en casa, porque el mundo más allá de tus paredes te interesa poco. Entonces, ¿cuál es la gran diferencia entre nesting y cocooning? ¿La franja de edad? En absoluto, porque en los ochenta, a raíz de la película Cocoon (y, antes, La mujer zurda de Peter Handke), la tendencia se puso de moda y muchos jóvenes se dedicaron a ella con pasión, aunque de hecho ambas películas tuviesen poco que ver con el cocooning. Cada tantos años desempolvan una vieja moto, la repintant, le cambian el nombre y nos la vuelven a vender como la gran novedad. Y si cuela, cuela.

Quim Monzó a Seré Breve 

al Magazine de La Vanguardia

KOLSHIK DELS LENINGRAD PEL SR. ILYA NAISHULLER

Trobes un videoclip per la xarxa i t'enganxa pel seu virtuosisme visual, després investigues i t'adones que l'ha dirigit el sr. Ilya Naishuller (responsable de la delirada Harcorde Henry).

La cançó Kolshik del grup Leningrad, una banda rusa de ska punk, ens planteja una impactant tarda de circ exposada a l'inrevés. Si voleu veure el video seguint la línia temporal convencional cliqueu aquí.