FESTIVAL DE CINEFAGIA ( XLV ): SITGES 2018 (PRIMERA PART)

TEN YEARS THAILAND (2018) 

Film col·lectiu en el que 4 directors de Tailandia ens mostren com veuen el futur del seu país. Históries deslligades amb atractiu desigual. Un dels fragments el signa el venerat Weerasethakul, dels més reeixits. Moooolta crítica social, manca de llibertats, aires militaristes i altres mancances es posen en evidència (Té un fragment d'animació futurista moolt delirant). Com us deia, massa desigual la qualitat per a ser un film rodó.

Valoració: 6,5

HUMAN, SPACE, TIME...AND HUMAN (2018) 

Enyorávem - i molt!- al mestre Kim Ki Duk que tantes alegries ens ha donat... El seu nou film és una faula (com la majoria) en la que ens explica que l''home és un llop per a l'home'. Un vaixell-creuer de plaer perdut en el no res desperta els més baixos instints quan es tracta de sobreviure. Dura, seca, violenta... I, per desgrácia, amb massa veritats. No busqueu un film realista, deixeu-vos portar... Llástima que amb 30 minuts menys hagués quedat més lluïda.

Valoració: 7,5

LEGEND OF DEMON CAT (2018) 

Chen Kaige, el director de 'Adios mi concubina', ens ofereix una história plena de mágia i fantasia en la Xina imperial. Una buddie movie imperial de malediccions. Decorats i direcció artística espatarrants!  Poètica i romántica manté el ritme durant les 2 hores de metratge. Brillant!

Valoració: 8

MANDY (2018)

Es com si 'Las Colinas tienen ojos' i el sr. Winding Refn haguessin tingut un fill. Film amb vocació vuitantera, colors saturadíssims, vermells intensos i amb un Nicolas Cage que juga a ser el Bruce Campbell d'Evil Dead. Passada de rosca i cansina; tot i que el públic friki ha aplaudit de valent! 

Valoració: 5

UNDER THE SILVER LAKE(2018)

Molt esperada nova peli del director d''It follows'. Aquest cop aparca (una mica) el terror per a oferir-nos una história farcida de les llegendes urbanes i misteris de Los Angeles, Hollywood i moltes referències cinèfiles. Amb un aire a lo 'Mullholand Drive', en alguns moments aconsegueixen una certa atmósfera peró es mostra errática amb tantes tecles que vol tocar i es fa eterna (la cara d'Andrew Garfield no ajuda gens a arreglar-ho)

Valoració: 6

LAZZARO FELICE (2018)

Film sobre una família extensa (sobre)vivint en un régim feudal rural... Un dels seus membres és la bondat feta persona. Una revisita al 'Cándido' de Voltaire?. Film sobre la ingenuïitat peró també sobre la diferència de classes... Ressons de Fellini, Rossellini i arriba amb un premi de Cannes al millor guió. Sense dubte, una de les pelis europees de l'any.

Valoració: 9

WHAT KEEPS YOU ALIVE (2018)

Resultona 'peli amb psicópata'. El que semblava un tranquil cap de setmana en una casa al mig del bosc... Acaba no sent-ho gens. Una mica de patiment i encertats girs de guió... Llástima que el final resulta un pél allargat.

Valoració: 6,5

TUMBBAD (2018)

No és habitual veure pelis de la Índia a Sitges. En aquesta ens expliquen tradicions hindúes de tresors protegits per dimonis, una bona história èpica. Bon ritme i de música intensa. Ens ha agradat!! 

Valoració: 8

FUGA  (2018)

Per fi, una peli dirigida per una dona (no abunden en la programació). La realitzadora de The Lure (vista l'any passat) ens presenta un film dramátic i quotidiá: una dona casada i mare d'un fill desapareix un dia i quan torna no té cap record de qui era ni de per què va marxar (cap?). Film intimista, clarament d'autor i sobta, d'entrada, veure-la a competició... Quan l'acabes de veure, ho entens.

Valoració: 7,5

BLUE VELVET REVISITED (2016) 

Més que un documental es tracta d'un muntatge 'artístic' de les veus, sons, fotografies i vídeos que Peter Braatz va recopilar durant el rodatge de 'Blue Velvet' l'any 1985. Sense veu narradora només el so i les imatges parlen per si mateixes i amb una BSO que no manté res de l'original. Adreçat als molt fan del clássic del sr. Lynch (o almenys que l'hagin vist abans de veure'l). Té valor per la vessant histórica... Peró li manca emoció i ánima.

Valoració:8

THE HOUSE THAT JACK BUILT (2018)

Esperadíssim nou film de Lars von Trier amb Matt Dillon com a psicópata assassí en sèrie protagonista. Després de films negres i depressius, amb poca o gens ironia, torna en Lars amb humor (negre negríssim). Molta violència gratuïta i molta sang, algunes escenes duretes... Com sempre en el director, el film és un tractat filosófic, en aquest cas, sobre el mal i el dret a no ser xais. Tot i que estimem von Trier al film li sobren unes págines de verborrea i un epíleg innecessari.

Valoració: 6

BURNING (2018)

Basada en el conte 'Cremant graners' de Murakami. Comença com una clássica 'chico conoce chica' ('chica' rareta, per cert) i va derivant cap un thriller amb petites gotes de misteri. Film sobre l'evanescència, de les 'coses' efímeres i que s'esvaeixen... Amics i amigues, quin nivell té el cinema de Corea del Sud!!! Bon ritme, bona fotografia, bones interpretacions, bon jazz (com ha de ser si hi és el Murakami). Un film eficaç!

Valoració: 8

FREAKS (2018)

Aquí tenim una de les sorpreses del que portem de festival. Un film original, diferent, emotiu i amb molta xispa! Perquè no totes les pelis de superherois han de ser Marvel/DC! 'Peli amb nena' i un pare sobreprotector que no vol que surti de casa ni que ningú la vegi...Un clam de respecte cap a la Diferència. Mereixia estar en el palmarès d'aquest Sitges'18...

Valoració: 9

GHOSTHUNTER (2018)

El que semblava un documental sobre un australiá que es dedica a caçar fantasmes la história deriva cap als seus propis 'fantasmes' del passat: maltractamenrs, abusos, un pare acusat de pederastia... Un film que sembla ficció i en el què el de menys són els fantasmes inicials. Tot i que molts cops dubtes de cap a on et volen portar el seu bon ritme et fa nantenir l'atenció.

Valoració: 6

HOFFMANIADA (2018)

Film d'animació homenatge a l'obra i figura de l'escriptor romántic alemany E. T. A. Hoffmann. Sense recursos digitals el film recórrer a la tècnica d'stop-motion de forma artesanal amb aires ben vintages, ja té mèrit!. Es molt 'russa' i l'acabat final podria passar per un film dels '70 del segle passat. Curiosa!

Valoració: 6,5

AWAIT FURTHER INSTRUCTIONS (2018)

El mateix director - Johnny Kevorkian- la presenta tot indicant-nos que tenia a Cronenberg com a referent i jo afegeixo a JJ Abrams i El Angel Exterminador, almenys en l'arrencada: una família no pot sortir de casa seva, estan tapiats... Aixó fa emergir el pitjor de tothom encara que siguin els 'teus'. Té moments bons peró no acaba de lluïr, li manca autenticitat.

Valoració: 6,5

TOUS LES DIEUX DU CIEL (2018)

Un home cuida de la seva germana incapacitada al llit, ell sap que ben aviat, des del cel, els vindran a rescatar... Obra de difícil classificació: malaltia mental, extraterrestres, relacions familiars, serveis assistencials i actes de fe es barregen en un film de realisme brut i aire de cinema d'autor francès. En alguns moments els perd la manca de subtilesa, a vegades mal més la pena insinuar que mostrar.

Valoració: 7,5

ESTRENA A NETFLIX DE LA NOVA (I DARRERA) PELI DEL SR. ORSON WELLES

The other side of the wind, fou el film incomplet que ens va deixar el sr. Orson Welles en el moment de morir. Es tracta del film pòstum del mestre que s'estrena 40 anys després de ser rodada i que des del divendres passat està disponible a Netflix.

Les darreres pel·lícules del sr. Welles estigueren carregades de dificultats econòmiques i la que ens ocupa no fou una excepció. El que havia de ser una rodatge curt, sense complicacions i amb un guió no massa tancat pel mestre aquest va anar creixent i desmesurant-se, va aconseguir diners de diferents productors (com de l'espanyol Andrés Vicente Gómez) i de la família del xa de Pèsia... alguns d'aquests ingressos no arribaren a mans del director. 

El film és una crítica contundent contra el món de Hollywood que tants disgustos li van donar en vida al sr. Welles. El guió el va escriure juntament amb l'actriu Oja Kodar i ens explica la història de Jack Hannaford un director de cinema que prepara el seu retorn als grans estudis de Hollywood després d'un llarg exili europeu... tot plegat, molt semblant a la pròpia trajectòria del mestre Welles. La història ens situa en el 70è. aniversari d'aquest director 'fictici' (ejem) i en la seva nova pel·lícula que, molt probablement, serà la última. De fet, tot el film ens situa en el darrer dia d'aquest director ficcionat. 

El sr. Welles la va començar a dirigir en els '70 envoltats d'altres col·laboradors del mestre, com John Huston, Peter Bogdanovich, Gary Graver i Oja Kodar (parella en aquella època del sr. Welles). Rodada de forma dilatada entre 1970 i 1976 en diferents localitzacions del món,  com: Espanya, París i un casa d'Arizona ... Els canvis política a l'Iran va provocar que un dels principals finançadors del film segrestés el film, perdent-se el material rodat fins llavors.

El film és un autèntic joc de miralls entre realitat i ficció com ja anava sent habitual en les darreres obres del mestre. Un film sobre el cinema dins del cinema i una satírica crítica sobre el món de Hollywood.

Un bon complement al visionat del film pot ser el documental de Morgan Neville They'll love me when I'm dead (M'estimaran quan hagi mort) on s'explica el complicat procés del film.

El mestre Welles encara té veu 33 anys després  de la seva mort.

HORMIGGAGEDON, UN CONCERT DE FORMIGUES DE LA SRA. AGNES PE

El passat 21/10 La Casa Encendida de Madrid va oferir un concert ben especial, en el que els sons que escoltem són generats per formigues ...

Hormiggagedon és el projecte d'Agnès Pe adreçat a un públic infantil pel caire divulgatiu que té. Es tracta d'aproximar-nos a una escala auditiva en la que no hi estem acostumats i evidenciar que 'allà' també hi ha Vida. La sra. Agnés Pe porta temps treballant amb el concepte de deep listening (o escolta atenta) creat per la investigadora pionera en l'electrònica Pauline Oliveros; des d'aquest marc teòric es vol conscienciar a la gent que cal escoltar allò que està en un segon o tercer pla, sons que normalment considerem 'soroll' o d'ambient que no prestem atenció de forma conscient.

Agnés Pe agafant aquest marc existent i lligant-lo amb la seva àmplia trajectòria com generadora de contingut sonor i concertista de música electrònica experimental ha creat un experiència sonora en la que són les formigues, amb el seu moviment i activitat, les que generen el so.

KEDI (GATS D'ISTAMBUL) AL CINE-CLUB LA RAPITA

Aquest diumenge (04/11), a les 18:30, a l'Auditori Sixto Mir de La Ràpita, el CineClub La Ràpita us porta un documental ben curiós: Kedi (gats d'Istambul).

Es tracta del debut com a documentalista de Ceyda Torun que ens ofereix un passeig pels carrers d'Istambul amb la companyia dels seus habitants felins.

En el documental es filma -com pocs!- el dia a dia de 7 gats/es de carrer: les seves rutines, les seves personalitats,... i la seva relació amb l'ésser humà, una relació tan antiga -gairebé- com la mateixa Humanitat.

A Istambul hi ha més de 15.000 gats/es 'de carrer' però que no malviuen a la seva sort sinó que els/les humans/es que els envolten els respecten i els cuiden. Les seves imatges arran de terra, les visiones subjectives felines i la forma com ens mostra la ciutat són uns bons atractius per a gaudir d'aquest film.

Una autèntica delícia per als i les amants dels gats, en particular; i dels animals, en general !

(aquesta projecció es realitza a benefici de l'Associació Ràpita Felina)

MARIA ARNAL I MARCEL BAGES: CONCERT EN LA FOSSA COMUNA DELS 45c1c

És un fet innegable que Maria Arnal i Marcel Bagès són el debut artístic més important de les darreres dècades. Jo n'estic completament enamorat, però molt!

Per la seva proposta innovadora, per la força vocal de Maria, per la seva posada en escena senzilla però impecable, per la seva capacitat de remoure la Història i de lligar passat i present i, sobretot, per la coherència de la seva proposta.

Tant coherents són que han decidit 'tancar' el cercle del seu primer i premiat treball "45 cerebros y un corazón" tot fent un concert a la fossa comuna d'on partí la idea per a la seva cançó i nom del LP. L'any 2016 a La Pedraja (Burgos) van trobar una fossa comuna del franquisme en la que hi van trobar restes humanes de desenes de persones i 1 cor, sorprenentment, en prou bon estat. 

Avui -Dia de Tots Sants- acompanyats de la Agrupación de Familiares De Las Personas Asesinadas en los Montes de La Pedraja i amb la participació del metge forense responsable de l'exhumació (el sr. Francisco Etxeberría) Maria Arnal i Marcel Bagès actuaran tot fent un homenatge a les persones que allà foren (mal) enterrades. Els múscis ja havien visitat el lloc l'octubre de 2017 i "para cerrar el círculo de una canción y un disco centrado en la memoria y que, sobre todo, habla de lo que recordamos y lo que nos han querido hacer olvidar".´

Després de més de 150 concerts, de plenar amb 'sold out' el Palau de la Música Catalana aquest duo està realitzant el seus darrers concerts de la gira. Un d'ells serà aquest dissabte al Teatre Fortuny de Reus, nosaltres hi serem i els gaudirem i plorarem i els aplaudirem i ens emocionarem... com si fos el primer cop que els gaudim.

Amics i amigues, Maria Arnal i Marcel Bagès són MOLT grans !!!