EL SR. PLENSA A NOVA YORK I A MONTSERRAT

El sr. Plensa continua escapant les seves obres pel món mundial, aquest cop a Nova York i a la basílica de Montserrat.

Behind the walls (Darrere dels murs) és una escultura amb el bust d'una nena que es tapa la cara amb les mans i que han situat al Rockefeller Center a la Cinquena Avinguda de Nova York. L'escultura té una alçada de 7,5 metres. Estarà instal·lada fins al 28 de juny.

Anna, una escultura transparent d'acer inoxidable de gairebé 4 metres d'alçada ocupa l'atri de la basílica de Montserrat. La peça és transparen perquè vol reflectir la importància d'allò invisible. Estarà instal·lada fins al 3 de novembre.

El sr. Plensa està vivint un moment pletòric, té pendents inaugurar peces a l'Haia, Rússia, Los Angeles, Madrid, Manhattan, Michigan ... però, per a variar, es resisteix la instal·lació d'una escultura gegantina al port de Barcelona, pel que sembla el projecte no avança tan ràpid com en d'altres parts del món.

Y LA LAMPARA MAGICA

A una empresa consultora se le ha ocurrido hacer una encuesta preguntando a los norteamericanos si los números árabes deben enseñarse en las escuelas. La pregunta exacta es: "Las escuelas, ¿deberían enseñar los números árabes como parte del currículum?". El resultado es muy interesante. Un 56% de los encuestados responde que no, un 29% que sí y el 16% restante dice que no tiene opinión clara al respecto. No hace falta ser Sherlock Holmes para deducir que la mayoría de los que contestan no tienen ni pajolera idea de que los números que utilizan cada día, desde pequeños se llaman así; de los que contestan y del resto de la población que, en cambio, lo sabe todo sobre Supervivientes o sobre cómo debería haber sido el final de Juego de Tronos, pero que carece de lo que antes se llamaba "cultura general básica". Mucho iPhone y mucha polla, pero ni idea de que las cifras que utilizamos habitualmente (0, 1, 2, 3, 4...) se llaman así porque, provenientes de India, llegaron a Europa gracias a los árabes, vía Al Ándalus.

La encuesta retrata la rapidez con la que se manifiestan los prejuicios. En cuanto detectaron el adjetivo 'árabe' dijeron que no. El director de la consultora -CivicScience- explica que su intención era precisamente evidenciar los impulsos tribales de la gente, que responde preguntas sin primero entenderlas. Basta navegar un poco por la red para ver esta pulsión cada día: se condenan sugerencias sin analizarlas, como si el objetivo fuese ser el primero en contestarlas de forma gregaria y, a poder ser, grosera. Dice el de la consultora: "Muchos no conocen los orígenes de nuestro sistema numérico, pero tanto les da: optan por la respuesta tribal". La pregunta es: en el caso hipotético de que renunciasen a los números árabes, ¿volverían a los romanos para estudiar matemáticas? ¿II más II: IV; IX por VIII: LXXII...?

Nada nuevo bajo el sol. Para no movernos de los prejuicios a aquel lado del Atlántico (aquí también hay mucha tela para cortar), hace cuatro años, cuando Trump inició su campaña electoral pregonando que había que expulsar de Estados Unidos a los musulmanes y acabar con el Estado Islámico, otra consultora -Public Policy Polling- hizo otra encuesta. Preguntó a la población si había que bombardear el sultanato de Agrabah. Un delirante tanto por ciento de votantes (tanto republicanos como demócratas, ojo) dijo que sí. Agrabah es un país ficticio, el de la película Aladdin. 

Quim Monzó, a Seré Breve del Magazine 

de La Vanguardia de 09/06/19

'TARDE PARA MORIR JOVEN' AL CINE CLUB LA RAPITA

Gràcies al Tour D'A podrem gaudir aquest diumenge del film colombià 'Tarde para morir joven', una forma excel·lent de portar fora de la seu d'aquest festival barceloní les perles que plenen la seva programació. 

Tarde para morir joven es va emportar el premi al Millor Director en el passat Festival de Locarno (el primer cop que ho aconseguia una dona directora) i el de Millor Director (ex aequo) i Millor Fotografia en el Festival de Gijón. Es tracta d'un film situat al Xile de finals de la dictadura de Pinochet, per tant, en l'arribada d'aires de democràcia i llibertat ... en un entorn rural, apartat de la gran ciutat, se'ns parla d'una comunitat que han creat amb l'objectiu de ser autosuficients, en la que un grup de joves exposen la seva joventut, carregada de primers cops, de trajectes en moto, d'amor, de sexe, de música ... de Vida. Un film sobre la llibertat però també sobre la comunicació filmat d'una forma talentosa i brillant mèrit de la seva jove directora, Dominga Sotomayor amb alguns tocs autobiogràfics.

No us la podeu perdre!

SRA. AGNES VARDA

(1928-2019)

Ha estat la primera dona en rebre un Oscar honorífic a la seva carrera cinematogràfica l'any passat (la primera!! si n'hi ha de feina per a fer, encara...). Ha aconseguit els premis més destacats en els grans festivals de cinema: Cannes, Venècia, Donostia,...

Està considerada un símbol de la cultura francesa però la sra. Varda va nèixer a Bèlgica, de pare grec i mare francesa, amb el nom d'Arlette Varda. Va estudiar Història de l'Art i va aconseguir feina com a fotògrafa oficial del Teatre Nacional Popular, la fotografia li agradava però cada cop tenia més interès pel cinema. Així que, desprès de passar uns dies a Sète gravant la vida del barri 'La Pointe Courte' per a un amic que estava malalt terminal i no podia visitar-la físicament, va decidir realitzar el seu primer film: La Pointe Courte (1954). L'estil d'aquest primer film apunta cap al que seria el gran moviment cinematogràfic francès: La nouvelle vague, molts crítics la consideren l'àvia d'aquest corrent, fent-se evident en un altre dels seus primers films Cleo de 5 a 7 (1961)

Casada amb el director Jacques Demy des de 1962 i fins a la seva mort, el 1990; ens molts films de la sra. Varda hi ha homenatges cap aquest emblemàtic director francès. 

Feminista contundent, fou pionera a l'hora de fer un lloc a les dones en la direcció cinematogràfica: "Sortiu de les cuines, de les vostres cases, féu-vos amb les eines per a fer pel·lícules". Amb principis ferms, el seu aspecte petit, amagava una dona de forta personalitat per amb una capacitat empàtica i sensibilitat cap a l'Altre envejable. Els seus documentals, video-instal·lacions i pel·lícules tenen un caire realista i social. Va dirigir una quarantena de treballs els que hi són molt presents aquest principis de què parlàvem, profundament marcada pel Maig del 68 en els seus films es plantegen crítiques contra la societat burgesa, films amb postulats marcadament d'esquerres.

Fa dos anys, acompanyat de l'artista JR, signava una documental preciós: Caras y lugares i el seu darrer treball és un documental sobre ella mateixa Varda por Agnès, un autèntic film de comiat.


Films destacables que podreu recuperar si voleu conèixer la seva obra:
- Cleo de 5 a 7 (1961)
- murs, murs (1980)
- Sin techo ni ley (1985)
- Los espigadores y la espigadora (2000) i la seva continuació Los espigadores y la espigadora dos años después (2002).
- Caras y lugares (2017)
- Varda por Agnès (2019)

L'estil realista i sensible dels seus films són un bon reflex del temps en que foren realitzats. Un testimoni de la Vida que li va tocar viure i una mestra a l'hora d'explicar-nos-la. D'una vitalitat envejable fins als darrers dies de la vida va morir als 90 anys, mentre dormia. 

Au revoir, Varda !!

mónFILMAT 2019 (1): CARTELL I NOVETATS

Portem mesos treballant per a la 4a. edició de mónFILMAT: lligant la Programació, organitzant la Comunicació i ultimant els detalls de Producció.

Avui us presentem el cartell -del sr. Jaume Vidal- d'aires futuristes, realitats digitals i ressons de films clàssics com Tron- i algunes novetats de l'edició d'enguany.

Com a novetats: 

- Aquest any recuperem un dels objectius presents des de la primera edició de mF: escampar l'activitat del festival pel territori; per això, tindrem projeccions a l'aire lliure a La Ràpita (gràcies a la col·laboració del CineClub La Ràpita i la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de la ciutat veïna i també a Poblenou (gràcies a la col·laboració amb DocsBarcelona i l'Associació Tarambana).

- Amb la intenció de reviure antics espais on es projectava cinema, a l'antic Oscar Palace d'Amposta tindrem la sessió de curtmetratge amb sopar (gràcies a Agrapats)

- Aquest any encetem la secció mónFESTIVAL, en la que farem ressó de festivals que tenen lloc arreu del món tot projectant alguna de les pel·lícules de la seva programació (amb el paisatge com a protagonista, és clar!). El festival convidat d'aquest any és v el Festival Kunturñawi d'Equador.

- Tindrem forta presència de realitzadors/es del territori i les seves darreres produccions, com: Manel Raga, Javi Araguz, Isabel Hierro, Lucia Alemany, Marta Viña o Pau Itarte.

mónFILMAT 2019 tindrà lloc del 29 de juny al 07 de juliol. Ben aviat, us detallem la programació, però mentres esperem, aquí teniu un breu resum del que fou mónFILMAT 2018