O acabem per entendre que no tot és possible, que la vida és una negociació constant i que l'absolut, les idees i els somnis podien ser la pitjor de les presons.
El sr. Rodrigo Miguel Sepúlveda Nunes (alias Vile) és un graffiter portuguès que porta des dels 14 anys pintant per les parets després d'haver estudiat en dues escoles d'Arts de Lisboa (ETIC i ARCO); l'any 2007 es converteix en artista professional.
El seu domini de la tècnica és considerable: aquarela, oli, carbó, disseny digital, tatuatges... capaç de fer murals i graffitis de gran tamany però també un excel·lent retratista. Ha treballat per a empreses com OPEL i també ha muntat diverses exposicions individuals.
Els seus darrers treballs proporcionen aquests potents efectes visuals en els que els graffitis semblen tornar-se realitat, aconseguint profunditat i mimesis amb l'entorn.
Quan el graffiti arribi a un tremendo nivell de perfeccionament i tècnica ...
No es tracta de posar-nos extremistes afirmant que 'tot està inventat', perquè hauríem de debatre molt sobre què entenem per 'inventar' o per 'nou'. Es innegable que estem envoltades de tendències, de patrons que repetim, apliquem, sovint sense ni adonar-nos. En l'art no és diferent i moltes disciplines, de forma intencionada o no, es ressonen unes a les altres.
En aquest cas, es tracta de com la pintura influeix en el cinema. En la primera imatge El quinto elemento (1997) ens ressona a La columna rota (1944) de Frida Khalo.
Cambio de cielo (1981) i Los noctámbulos (1942) de Hopper
No us havia parlat d'aquesta sèrie i aprofitant l'estrena de la pel·lícula que acaba d'estrenar Netflix mentres esperem la Temporada 3 és una bona excusa per a fer-ho.
No us diré que m'agrada el gènere de terror i gore perquè la meva cinefàgia ha quedat prou manifestada en la vida d'aquest blog; per tant, que m'agraden les pelis de zombies no és cap novetat. Quan fa un parell d'anys ens arribava una sèrie a Netflix de zombies des de Corea del Sud (un dels països més innovadors i creatius de la cinematografia actual) li vaig donar una oportunitat i no em va defraudar gens. Cert que ja estem 'saturats de zombies', l'inacabable (i cansina per a molta gent) The walking dead ens ha fet arribar a un punt de saturació i ara volem que siguin zombies innovadors -com ha fet el sr. Snyder amb l'infumable El ejército de los muertos en la que ha barrejat atracaments i zombies a Las Vegas-.
La sèrie que ens ocupa té el valor afegir de barrejar Història i zombies: a Corea, a l'edat mitjana, durant la dinastia Joseon, una estranya epidèmia zombie s'escampa ràpidament i el príncep de la corona Lee Chang s'enfronta a la situació.
La sèrie ja portava anys anunciada a Netflix, des del 2017 però diferents motius van demorar la seva realització: des de que un membre de l'equip va morir per sobrecàrrega de feina a un altre que va morir per accident de trànsit ... tot plegat va fer que es disparés el pressupost inicial i anés retardant l'estrena.
L'any passat vam tenir una segona temporada i mentres esperem la tercera que ja està en marxa, els creatius de la sèrie ens ofereixen un film -Kingdom: la historia de Ashin- que fa de pont entre la T2 i T3 però ens proporciona informació de com ha sorgit tot plegat. Per tant, podríem parlar, també, de 'precuela'. Una bona tàctica comercial per a compensar el públic fidel que espera la nova temporada i pescar al nou públic que no coneix la sèrie però que amb una peli se la pot fer entrar en l'univers misteriós i ben facturat de Kingdom. I és que la sèrie és molt potent a nivell visual, ben acabada, ben fotografiada, amb un bon ritme i una dosificació de la informació que et fa mantenir alerta i amb ganes de més.
Així doncs, si no heu vist la sèrie, podeu començar pel capítol 1 i anar fent o podeu veure el film perquè us permetrà decidir si us interessa i us donarà un bon context de la història per a emprendre les dues temporades (de moment) de la sèrie.
Zombies, intriga i bona atmosfera a Kingdom.
