'DON'T STOP ME NOW' DE QUEEN, LA CANÇÓ MÉS ALEGRE DE LA HISTÒRIA SEGONS LA CIÈNCIA

Que la música és part de la meva Vida fa moooolts anys que ho tinc clar. En algun moment he arribat a verbalitzar que sense música la Vida tindria poc sentit. La música és un generador d'emocions, algunes alegres, altres tristes, altres nostàlgiques. Un doctor de la Universitat de Groningen (Holanda) -Jacob Jolij- s'ha propostat identificar aquelles cançons que ens posen més contents, que ens proporcionen més alegria... direu que això és moooolt subjectiu, i teniu tota la raó. El sr. Jolij li ha donat un caire científic i ha delimitat bàsicament 3 paràmetres: les pulsacions per minut (que fossin superiors a 140), l'ús de les escales majors i el contingut de la lletra.

A qui va la llista de les 10 cançons més alegres de la Història del pop-rock:

1. 'Don't stop me now' de Queen

2. 'Dancing Queen' de ABBA

3. 'Uptown girl' de Billy Joel

4. 'Eye of the Tiger' de Survivor

5. 'I'm a believer' de The Monkees

6. 'Girls Just Want to Have Fun' de Cyndi Lauper

7. 'Livin' on a Prayer' de Bon Jovi

8. 'Waling On Sunshine' de Katrina & The Waves

9. 'I Will Survive' de Gloria Gaynor

10. 'Good Vibrations' de The Beach Boys

Molt curiós que cap d'elles no sigui més recent de 1986 (la de Bon Jovi) ... serà que ara no es fan cançons alegres?

Aix... estos 'boomers'!!!

L'HIPERREALISME GEGANT DEL SR. RON MUECK

 

Aquest estiu el sr. Mueck ha envaït la Fundació Cartier de París amb les seves mastodòntiques obres hiperrealistes. Si us aproximeu a la ciutat de la llum, estarà disponible fins al 05 de novembre.

El sr. Ron Mueck (nascut a Austràlia l'any 1958) es caracteritza per fer obres d'un tamant exageradament gran i amb un nivell d'hiperrealisme tan elevat que la peça es converteix en inquietant.

Aquest és el cas de les tres obres que veieu aquí: Mass (2017), l'amuntegament de calaveres que ens parla d'un memento mori inevitable; Three dogs (2023), amb l'actitud desafiant dels tres cans que ens miren; A Girl (2006), una criatura acabada de nèixer d'un hiperrealisme brutal, en la que podem veure, encara, restes de sang o del cordó umbilical.

Obres d'un impacte innegable les del sr. Mueck.

DESCOBRINT LA SRA. EIKO ISHIBASHI, COMPOSITORA

 

Una de les millors pel·lícules de fa 2 anys, fou Drive my Car de Ryusuke Hamaguchi, una reflexió de llarga durada sobre la superació dels traumes personals que va recollir força premis en diferents festivals del món.

Es tracta d'un film amb moltes gràcies i una d'elles és la BSO de la compositora Eiko Ishibashi... aquest film japonès ens va fer fixar-nos en la seva trajectòria. Els aires jazzístics de la seva partitura marida estupendament amb la història dels protagonistes del films i el seu cotxe Saab 900 de color vermell.

La sra. Ishibashi és una de les improvisadores i multiinstrumentista més versàtil de la música contemporània i experimental actual al Japó. Va començar la seva trajectòria professional musicant els seus propis treballs cinematogràfics. 

Compositora d'altres BSO o projectes musicals vinculats al cinema o a la televisió, com la BSO de la sèrie Mugen no juunin (L'espasa de l'immortal); un dels seus darrers treballs és For McCoy (2021), un treball musical dedicat al personatge interpretat per Sam Waterson a la sèria Ley y Orden.

Els darrers treballs es centren en el folclore fantàstic japonés: Hyakki Yagyo (2020), n'és una bona mostra, composicions atapeïdes de sonoritats i veus fantasmals.

La sra. Ishibashi, però, també té una vessant més accessible o pop, com és el cas del seu disc Imitation of Life (2013)... tot i que aquesta és la vessant en la que l'artista es sent menys còmoda.

Aproximeu-vos a l'obra de la sra. Eiko Ishibashi... segur que us atraparà!

EL SR. MARCO SODANO I LES PINTURES EN LEGO

 

Fa unes setmanes parlàvem dels 'nenúfars de Monet' en versió Lego pel sr. Ai WeiWei; en aquell moment ja dèiem que no ha estat l'únic artista que ha convertit obres pictòriques en recreacions amb peces de Lego. 

Avui us presento les obres del sr. Marco Sonado, està com a director en l'agència Geometry Global (Hong Kong). Ja sabem que en les peces de Lego no trobem massa precisió, però combinant adequadament el colors podem recrear el què vulguem.

Això és el què ha fet el sr. Sodano i el seu equip: recrear peces clàssiques de la pintura, com La Gioconda de Da Vinci, La jove de la perla de Vermeer o l'Autorretrat de Van Gogh.

PARLO D'UN RIU MÍTIC I REMORÒS

Parlo d'un riu mític i remoròs

Tot sovint penso que la meva infància

té una dolça i secreta remor d'aigua.

Parlo de la verdor d'un delta immens;

parlo dels vols dels ibis (milers d'ibis 

com volves vives de la neu més blanca)

i del flamenc rosat (de l'íntim rosa

d'un pit de noia gairebé entrevist).

I parlo del coll-verd brunzint per l'aire

com la pedra llançada per la fona,

de l'anguila subtil com la serpent,

la tenca platejada de les basses.

Parlo del llarg silenci on es fonien

l'aigua dolça del riu, la mar amarga.

Parlo d'un riu entre canyars, domèstic; 

parlo -Virgili amic- de l'horta ufana,

dels tarongers florits i l'api tendre,

de l'aixada i la falç, del gos a l'era.

(Lluny, pel cel clar, va un vol daurat de garses).

Parlo d'un riu antic, solcat encara

pels vells llaguts: els últims, llegendaris

llaguts, tan afuats com una espasa,

i carregats de vi, de llana, d'ordi,

i amb mariners cantant sobre la popa.

Parlo d'un lent crepuscle que posava

or tremolòs a l'aigua amorosida,

punts de llum a les ales dels insectes,

solars reflectiments als ponts llunyans,

Dolça remor de l'aigua en el record.

Gerard Vergès (1986) Long Play per a una ànima trista