GLASTONBURY: EL REGNE DEL REI ARTUS

En aquest món tenim llocs carregats de llegenda, pedres que són més que pedres, que amaguen tradicions, històries, llegendes... aquesta que veieu és la torre de l'esglèsia de St.Michael, el que queda de la que fou l'abadia de Glastonbury,

en el comtat de Somerset (al sud-oest d'Anglaterra).

 Aquí -diuen- es situa la llegendària illa d'Avalon

i els relats del rei Artús, Ginebra i els seus cavallers; 

fins aquí aquí -diuen- va viatjar José de Arimatea amb el Sant Greal...

en queda poca cosa: un petita porta d'entrada a la llegenda...

SR. ANTONY: RISE+TEARZ FOR ANIMALS+CUT THE WORLD

De tant en tant necessitem 'coses noves' del sr. Antony Hegarty ... és una necessitat! Però el senyor sovint distancia -excessivament- les seves publicacions; cada nou treball és una espera per als seus/ves devots/es seguidors/es que en som molts i moltes!!!

El sr. Hegarty o no diu res o ens bombardeja amb diversos projectes simultanis. No fa massa us parlava de la col·laboració amb Marina Abramovic que l'ha portat a passejar-se pels escenaris de tot el món a The Life and Death of Marina Abramovic.

 

 

Ara tenims 3 notícies!

CUT THE WORLD

Fa pocs dies ens anunciava de la imminent publicació d'un disc en directe, que amb el títol CUT THE WORLD, presentarà en l'actuació que oferirà a Donostia dins del Festival de Jazz el proper 22 de juliol acompanyat de l'orquestra Et Incarnatus. Haurem d'esperar fins al 06 d'agost per a veure'n la seva publicació en format disc. El disc oferirà 12 temes enregistrats en directe a Copenhage acompanyat de la Danish National Chamber Orchestra, en ell podrem trobar: Cripple and the Starfish, You Are My Sister, Swanlights, Epilepsy Is Dancing, Another World, Kiss My Name, I Fell in Love With a Dead Boy, The Rapture, The Crying Light, Twilight. També dues peces noves: Cut the world, cançó inclosa en l'espectacle de Marina Abramovic i  Future Feminism un discurs de més 7 minuts sobre l'utopia d'un nou model de govern allunyat del patriarcat i molt més femení.

TEARZ FOR ANIMALS

Les Coco Rosie han tornat a comptar amb la col·laboració d'Antony per a participar en el seu darrer treball: We Are On Fire, un single presentat en vinil 7"; a la cara B descobrim Tearz For Animals, en la que les germanes Bianca & Sierra Casady es deixen embolcallar per la veu d'Antony.

RISE

La directora Lynette Wallwort va voler comptar amb l'Antony per a acompanyar el documental Coral Rekindling Venus, dedicat als preciosos coralls d'Austràlia. Un  film amb unes imatges impressionants realitzat amb una clara vocació conservacionista per a alertar de com n'està de malmés el nostre planeta. El film es presenta gratuïtament o mitjançant una donació a Australian Research Council Centre for Excellence for Coral Reef Studies. Antony ens emociona amb Rise, una cançó que que combina a la perfecció amb les imatges del film ... el misteri i la màgia de la seva veu potencia l'espectacularitat de les imatges

PESCANT SERIES DE TV (8): THE FADES

_

La televisió britànica potser no realitza productes amb pressupostos milionaris, que sí disposen als EEUU, però sí proporcionen idees originals com Sherlock, Primeval i, sobretot, Misfits. Relacionada amb aquesta darrera hem 'pescat' THE FADES.

Aquesta sèrie de la BBC ens explica la història de Paul un adolescent que té malsons terrorífics en les que veu ànimes de morts... aquestes visions també envaeixen la seva realitat, quan està despert. Per què ho veu només ell? què volen? què n'ha de fer? L'acompanya en aquests interrogants vitals el seu millor amic: Mac, que proporciona el contrapunt irònic, humorístic i cerca en les seves visions comparacions amb els seus films preferits: El sexto sentido, Pesadilla en Elm Street,....

Malgrat el reconeixement de la crítica i la nominació a millor sèrie dramàtica en els premis Bafta 2012, la BBC ha decidit cancel·lar la realització d'una segona temporada pel baix nivell d'audiència. La primera temporada té, només, 6 capítols... i, malauradament, el final és obert!! llàstima!

GUY FAWKES Y ANONYMOUS

_

Guy Fawkes (1570-1606) fue un conspirador inglés que, con otros defensores de la Iglesia de Roma, planeó la llamada conspiración de la pólvora, cuyo objetivo consistia nada menos que en volar por los aires el Parlamento estando allí reunido el rey Jacobo I con su família y todos los lores. De haberse salido con la suya, no cabe duda de que habrían cambiado el rumbo de la historia; algo parecido –con todas las salvedades- a lo que le ha sobrevenido al mundo después del derribo de la Torres Gemelas aquel aciago 11 de septiembre del 2001.

Pero resulta que el 5 de novembre de 1605 lo pillaron con las manos en la masa y fue ejecutado sin que pudieran sonsacarle los nombres de sus còmplices. Desde entonces se celebra cada 5 de novembre la Noche de Guy Fawkes, que culmina en la quema en las hogueras de una efigie del conspirador.

¿Qué aspecto tenia Guy Fawkes? Pues el de las màscares que llevan los miembros del grupo de piratas informáticos conocido como Anonymous. Desde que se unieron el año pasado a Occupy Wall  Street, sus actividades han ido en aumento. Sólo en España, el movimiento ha atacado webs de Telefónica, del Ministerio de Cultura o de la Sociedad General de Autores, entre otros. Al principio de abril anunciaron que habían conseguido impedir el acceso a casi 500 páginas chinas. También se ceban con los bancos y las tarjetas de crédito. Por todo lo cual parece que Guy Fawkes   tiene la inmortalidad assegurada

John W. Wilkinson

Globish al Magazine de

La Vanguardia 24/06/12

SR. EMILI TEIXIDOR

_

(1933-2012)

_

El teatre em fascinava i se m’enduia el cap. El cinema era una altra cosa. Feien dues pel•lícules, la primera era la dolenta, la segona la bona. Les que m’agradaven, m’agradaven tant que a la nit les tornava a veure completes, amb els rètols inicials inclosos, en somnis. Algunes vegades havia sortit del cinema com un somnàmbul, sense saber ben bé què em feia, caminant de nord cap a casa, però amb el cap encara al llençol blanc de la pantalla. Hollywood era una paraula màgica, el llatí i la litúrgia que podia transformar les nostres vides. Admirava amb delectació els rètols clavats a la paret del vestíbul de la sala amb els noms anglesos impronunciables –Norma Shearer, Leslie Howard, Ronald Colman, Myrna Loy, Ginger Rogers, Mickey Rooney, Spender Tracy... ¿Qui, si no era el predilecte dels déus, podia dir-se així, amb aquells noms fabulosos d’un altre planeta?- i amb escenes i fotogrames –els cartons, en dèiem- de les obres anunciades per a la propera setmana, més suggestives que les pel•lícules. Gairebé tots els nois feien col•lecció de cromos de futbolistes; només dos o tres guardàvem i ens canviàvem programes de mà de propaganda de les pel•lícules. En sortien de nous cada setmana. Al mas, l’àvia es feia portar cada dia La Vanguardia del poble i així que la tenia, si feia bon temps, es retirava amb un cadirot prat enllà perquè ningú no la destorbés, seia sota el cirerer o sota un roure i es passava mig matí o mitja tarda llegint les notícies. Quan tornava a casa i abandonava el diari, jo l’agafava i obria les pàgines de cinema per veure els anuncis de les pel•lícules que estrenaven a Barcelona, i la gran ciutat em semblava el melic del món simplement perquè sempre hi havia pel•lícules noves per veure”

Emili Teixidor (2003:136-137) Pa negre