Era l'edició número 70 d'un Festival que té lloc en un entorn idílic i de fort contingut cinèfil. Un Festival que no es decanta massa per l'humor sinó que ve, generalment, ple de films seriosos, profunds... en resum, films de Festival. Aquest any no va ser diferent, ans al contrari, per a molts es tractà d'una de les edicions més fosques, menys alegres. Sorprén per tant que el film de tancament del Festival fos per a una comèdia -la única representant del cinema català en la programació-: Tres bodas de más (de Javier Ruiz Caldera) i sorprén perquè ell fou el director d'Spanish Movie i Promoción Fantasma (!!??).
El millor del Fesitval: STRAY DOGS (del poètic i hipnòtic Tsai Ming Liang, responsable de El Sabor de la Sandía), UNDER THE SKIN (el nou i esperat film de Jonathan Glazer), THE WIND RISES (la nova joia -i sembla ser que darrer film- del mestre Miyazaki, un film més realista i melodramàtic que anteriors treballs de Ghibli), LA JALOUISE (el darrer treball de Philippe Garrel, un dels grans desconeguts de la nostra cartellera), CHILD OF GOD (film valent i duret de James Franco, cada cop més director, que adapta un llibre de Corman MacCarthy), THE ZERO THEOREM (la nova delirada del mestre Terry Gilliam), JOE (de David Gordon Green) que ens recupera al massa temps infumable Nicolas Cage), PALO ALTO (el film de Gia Coppola -neboda de Sofia i nèta de Francis Ford-), film sobre la joventut desorientada, amb aires de modernillo, THE REUNION (debut d'Anna Odell que ens fa una radiografia de la Suècia més fosca sobre una reunió d'antic companys d'escola que serveix que retornar conflictes del passat).
Un jurat encapçalat per l''incoformista' Bernardo Bertolucci acompanyat de Carrie Fisher, Ryuichi Sakamoto, i dos directors que cerquen nous llenguatges visuals: Andrea Arnold (angelsa) i Pablo Larrín (xilé). Un jurat inquiet, per tant, que no va oferir guanyadors previsibles sinó que es va arriscar en premiar amb el Lleó d'Or -per primer cop en la història del festival- un documental: Sacro GRA (Gianfranco Rosi), una radiografia de Roma i la seva gent amb ressons fellinians. Lleó de Plata millor direcció (Alexandros Avranas) i Copa Volpi millor actor (Themis Panou) del film Miss Violence, un film sobre incest que persegueix (segons la crítica) l'escàndol gratuït. Copa Volpi millor actriu (merescut) per a Elena Costa, de 82 anys, per Via Castellana Bandiera, el millor d'un film que ens explica la curiosa història de dues dones enfrontades en un carrer estret de Palerm per veure quina cedeix el pas a l'altra. Millor guió per a Philomena (per a molts crítics, la millor peli del festival, amb direcció d'Stephen Frears i convincent interpretació de Judi Dench amb Steve Coogan com a co-guionista). Gran premi del jurat per a Stray Dogs (Tsai Ming Liang) i Premi especial del Jurat per a Die Frau des Polizisten (la dona del policia)(Philip Gröning). Premi Marcello Mastronianni a una jove promesa per a Tye Sheridan per Joe (David Gordon Green). El Lleó d'Or d'homenatge foou per a William Friedkin (director de clàssics com El Exorcista, per exemple).
Com sempre, se'ns gira feina ....
.jpg)
