dilluns, 1 de febrer del 2016

MUERTE A LO LEJOS



                   Alguna vez me angustia una certeza,
                   Y ante mí se estremece mi futuro.
                   Acechándole está de pronto un muro
                   Del arrabal final en que tropieza
  
                   La luz del campo. ¿Mas habrá tristeza
                   Si la desnuda el sol? No, no hay apuro
                   Todavía. Lo urgente es el maduro
                   Fruto. La mano ya la descorteza.

                   ... Y un día entre los días el más triste
                   Será. Tenderse deberá la mano
                   Sin afán.Y acatando el inminente

                   Poder, diré con lágrimas: embiste,
                   Justa fatalidad. El muro cano
                   Va a imponerme su ley, no su accidente.


Jorge Guillén (1936:173) Cántico. 
Editorial Biblioteca Nueva


dijous, 28 de gener del 2016

EL SR. TELMO PIPER REVIU DIBUIXOS D'INFANCIA





El sr. Telmo Pieper és una artista holandés que ha fet quelcom fascinant, almenys per a mi. Es tracta de reviure els dibuixos fets quan era petit (4 anys) i recrear-los digitalment. L'efecte és tremendo perquè quan som petits tenim poca consciència de les dimensions i les proporcions que tenen els objectes,  i els caps grans i extremitats reduïdes (o a l'inrevés) estan a l'ordre del dia. Aquí en teniu algunes mostres del resultat...

 




dimecres, 27 de gener del 2016

RACING EXTINCTION


Racing Extinction és un documental del director Louie Psihoyos que ens alerta de la destrucció de Vida que està realitzant l'ésser humà. Segons el realitzador del film estem provocant la major extinció d'éssers vius des de la desaparició dels dinosaures, per a continuar amb el paral·lelisme: aquest cop, nosaltres som el meteòrit. 

El oscaritzat director de The Cove (el film més premiat de la Història amb 70 premis) documental que denunciava la matança indiscriminada de dofins a la cala de Wakayama (Japó) ara ens ofereix un film que és una autèntica missió:impossible, van utilitzar la tecnologia més avançada per mostrar el terrible mercat de les espècies protegides i obtenir proves de la relació entre les emissions de diòxid de carboni i l'extinció massiva de moltes espècies. Això fa que el documental sembli més un thriller que un documental. Van ser capaços d'enregistrar diverses bandes venent taurons o restaurants d'EEUU i Corea que venien carn de balena. Les xifres són esfereïdores: 30.000 espècies s'estingeixen cada any. Realment, estem participant en una autèntica carrera cap a l'extinció.

A principis del desembre de l'any passat el canal Discovery Channel va realitzar una estrena sense precedent: en 24 hores va estrenar el documental en 220 territoris on la cadena té emissió. Van fer coincidir l'estrena amb la XXI Conferència sobre el canvi climàtic de París, on es reunien els governants d'un països que no estan fent suficient.

Aquí teniu el tràiler...


Un altre dels atractius del film és la BSO, a la música original de J. Ralph Belows'han afegit artista com Sia (amb el tema One Candle) i, sobretot, el nostre Anhoni amb la cançó Manta Ray, que està nominada als Oscar com am illor cançó original i que podrem trobar en el proper i esperadíssim nou àlbum de l'artista: Hopelessness.

Manta Ray, és un vals de bellesa i delicadesa suprema...com tot el que crea l'Anhoni.



dimarts, 26 de gener del 2016

dilluns, 25 de gener del 2016

METODOS DE LECTURA


Un par de años después de la muerte de Franco, Tusquets Editores lanzó al mercado una colección de literatura erótica, La Sonrisa Vertical. El nombre viene de una expresión, creo que chilena, que juega con la semejanza de la vulva con una boca sonriente. La crearon Beatriz de Moura y Luís García Berlanga. Era el momento ideal para esa iniciativa. Tras décadas de puritanismo había un montón de libros marranos que en el resto de Europa se podían encontrar incluso en formato de bolsillo y que no se habían traducido al español. El primer título fue La insólita y gloriosa hazaña del cipote de Archidona, de Camilo José Cela, lo que dio a la colección un sello de dignidad. Le siguieron obras de Pierre Louÿs, Alfred de Musset, el marqué de Sade, Leopold von Sacher-Masoch, Georges Bataille, Pieyre de Mandiargues, Henry Miller, Marguerite Duras... Lo mejor de cada casa. Recuerdo haber devorado Grushenka, Memorias de una cantante alemana, de Wilhelmine Schröeder-Devrient, ¿Qué es Teresa? Es... los castaños en flor. de José Pierre... Por si a alguien no le quedaba suficientemente claro, uno de los sonsonetes promocionales explicaba que se trataba de libros "para leer con una sola mano". No hace falta explicar a qué dedicaba la otra el lector, fuese hombre o mujer.

Pero los tiempos cambian. Hoy en día, ese método está ya trasnochado y hay que añadirle tecnología porque, si no, no mola. Es por eso que una empresa ha lanzado al mercado un vibrador que, vía bluetooth, se conecta a tu e-book, tu tableta o tu teléfono inteligente. Es exclusivo para señoras.La usuaria se lo introduce de forma que entre en contacto con el punto G. Acto seguido empieza a leer el libro erótico que sea y, a medida que se excita y respira más o menos intensamente según la trama de la historia, la intensidad de la vibración aumenta o decrece. (Un poco como el ¡Clic! de Milo Manara, pero controlado por ella misma y no por el señor que se dedica a subir o bajar la intensidad a su antojo).  La empresa se llama B.Sensory, y el aparatito, Little Bird. Se vende en tres colores: rosa frambuesa, azul laguna o verde mojito. Cuesta 99 euros. El éxito ha sido tal que quien quiera regalarlo  para el día de San valentín llega tarde. Pero prometen tener una nueva remesa a principios de primavera, que la sangre altera. Les aseguro que llegará un día en que, si no disponen de un artilugio electrónico, los adolescentes (y los no tan adolescentes) no sabrán rendir tributo a Onán.

Quim Monzó a Seré Breve del Magazine
 de La Vanguardia del 24/01/16