Hi havia una vegada un nen que es deia
David Keith Lynch, va nèixer el 20 de gener de 1946 en un petit poble de Montana anomenat Missoula. La seva infància va transcòrrer en ambients rurals, magnífics per la seva bellesa però amb absència d’amics de la seva edat, només amb la companyia dels seus dos germans. El seu pare, científic, treballava per al servei forestal (Ministeri d’Agricultura) i la seva mare mestra de domicili, és a dir, que es traslladava constantment per parcs nacionals i reserves forestals. L’any 1961,
Lynch i la seva família es mudaren a Alexandria, Virginia, més semblant a una ciutat... l’ambient rural i la solitud, però, deixà empremta.
D’entrada, el que podem dir d’ell és que és ARTISTA, surreal, però artista, i ha vessat la seva creativitat en la fotografia (aquí al costat en teniu dues mostres), la
pintura, el cinema, el disseny de mobles, la publicitat (d’això en parlarem un altre dia),... 10 llargmetratges en 40 anys no és una productivitat alta, la veritat! Una prova d'aquesta diversitat d’interessos artístics del Lynch.
Els Inicis (1966-84): A finals dels anys ’60 realitza els primers curt-metratges
Six Figures Getting Sick, 1966;
The Alphabet, 1968 (els podeu veure
clickant aquí més avall, la influència de l’art pictòric és clara en aquests primers treballs);
The Grandmother, 1970;
The Amputee, 1974) i després la primera pel·lícula
Cabeza Borradora (
Eraserhead,1976), tot un film de culte, seguida de
El Hombre elefante (
Elephant Man, 1980: amb 8 nominacions a Oscar, ell no n’ha guanyat cap, mai) i
Dune (1984), la pitjor pel·lícula que ha fet, reconegut per ell mateix (jo, cinèfag i mitòman de pro, continuo pensant que té encant i poques pel·lícules de ciència-ficció són tan fascinants i complexes –potser massa, és veritat!!-).
Six Men Getting Sick (1966)
The Alphabet (1968)
Aquest època inicial acaba amb l’elaboració d’una tira còmica: de publicació periòdica on descarregà tota la ràbia després del pal de crítica i públic que comportà Dune: “The angriest dog on the world". Una àcida i sarcàstica visió de la societat, publicada des de 1983 fins al 1992; les il·lustracions sempre són les mateixes i una llegenda a l’esquerra sempre diu el següent: “El gos que està tan furiós que no es pot moure. No pot menjar. No pot dormir. Ell simplement sap grunyir, tan summament tens i furiós que s’aproxima a l’estat de rigor mortis” (¡toma ya!...fent el mateix durant 9 anys!!)
El Reconeixement (1985-97): 
Es tracta de l’època més interessat del Lynch-director-de-cine, començant per l’obra mestra que li obrí les portes del reconeixement mundial: Blue Velvet (1986)(Millor pel·lícula al Festival de Sitges’86), passant per l’aplaudida Wild at Heart (1990)(Palma d’Or a Cannes) i acabant amb Lost Highway(1997), la porta d’entrada al seu cinema més ‘esquizoide’ i kafkià.
Realitzà els curts The Cowboy and the Frenchman (1988) i Lumiere i Companyia (1995)(de 50 segons)(dins de l’obra col·lectiva en homenatge al naixement del cinema)
Realitzà una de les millors series de TV del món mundial (amb permís de A dos metros bajo tierra): Twin Peaks (30 capítols)(1990-1992) i la pel·lícula que ens parla dels dies abans de la mort de Laura Palmer que l’acompanya: Twin Peaks: Fire Walk with me (1992); intentà tirà endavant 3 series més, amb més o menys èxit (més menys que més): On the Air (7 episodis)(1992), American Chronicles (13 capítols)(1992) i Hotel Room (3 capitols)(1993). Com a preludi a Corazón Salvaje realitzà un espectacle teatral-musical (raro, raro) per a la TV : Industrial Symphony no.1 (1990) amb l’acompanyament de Badalamenti (aquest geni es mereix un comentari per a ell solet...ens apassiona Badalamenti!!!), Julee Cruise i alguns dels actors de les seves pelis.
La Maduresa (1998-2007):
Parlem de maduresa en Lynch en tant que és capaç de:
1) assumint el seu estil, proporcionar-nos una obra diferent captant un públic que no s’havia interessat fins llavors en el seu treball com fou Una Història Verdadera (The Straight Story, 1999)
2) portar fins a l’extrem el ‘món Lynch’ amb Mulholland Drive (2001)(Palma Or a Cannes’01) i Inland Empire (2006).
En aquest darrer període, realitza curts com Darkened room (2002), Absurda (2007)(que podeu veure tot seguit, un regal per al Festival de Cannes de l’any passat) i Boat (2007). En els darrers anys, i mitjançant la seva pàgina web ‘de pago’, ha realitzat 2 series com Dumbland (8 capítols)(2002) i Rabbits (8 capítols)(2002)
Absurda (2007)
Les seves pel·lícules estan plenes de: perversions amagades sota aparents normalitats, telons vermells, nans, telèfons, somnis que es confonen amb la realitat, flash back, música inquietant i agobiant, sexe, misteri, violència, bogeria, abstracció, canvis de personalitat. Amb inflluències de: Magritte, Duchamp, Francis Bacon, Edward Hopper, Billy Wilder, Karl Freund , Stanley Cortez o Luis Buñuel.
Per al Ciutadà K els 3 films Imprescindibles de David Lynch són:
Blue Velvet, Twin Peaks (serie) i Mulholland Drive.
Director fascinant com pocs!!!. 
