dilluns, 28 de juliol del 2008

SRA. APOCALIPSIS

Els darrers mesos hem rebut estrenes que ens parlen de l'apocalipsis, de la fi del món, del final de la humanitat .... la sra. Apocalipsis ha d'estar contenta, segur!!
·
Tenint en compte que els 3 films que us comentaré ens arriben dels EEUU, el pes dels efectes post-11/S és més que evident, fins i tot en la recreació d'algunes escenes. Les escollides són: La Niebla de Stephen King, El Incidente i Monstruoso (i deixant fora d'altres que van en la línia, com: 28 días después, 28 semanas después o Doomsday, estrenada aquesta setmana).
·
Característiques de totes elles:
1. Elements externs que fan trontollar, desestabilitzar l'ordre social i ens aboquen al que sembla la fi del món.
2. La mà humana no és aliena en les causes d'aquest apocalipsis.
3. Les conseqüències de la crisis negativitzen i fan explotar les dinàmiques socials.
4. Finals de les crisis poc esperançadors.
·
Als anys '70 va sorgir un gènere similar: el 'cinema Catastrofista'. En aquells casos, però, tot era fruit de la crisi del petroli i els efectes de la guerra freda... la tecnologia es revoltava: avions que s'estrellaven, centrals nuclears que fallaven, mísils que es descontrolaven .... o, en algun cas, alienígenes ens envaïen amb males intencions.... ara, però, la qüestió està a 'dins', és global i planetari... els moviments ecologistes han calat i de valent!. Les catàstrofes d'ara són provocades per les males accions envers l'ecosistema, la natura és venjativa i rencorosa ... i ens ho fa pagar!
·
A La Niebla de Stephen King (Frank Darabont) l'apocalipsis es viu dins d'un supermercat amb altres desconeguts... un boira espessa emplena tot l'exterior de l'edifici i, dins la boira, bestioletes perilloses, enormes i amb punt prehistòric. L'escenari (el supermercat) té la clara intenció (poc subtil) d'evidenciar que som eminentment 'home/dona economicus'. El film té les 4 característiques exposades, però la més evident és la 4; en aquell supermercat tancat, intencionadament aïllats d'allò' que hi a fora exploten les diplomàcies que mantenen l'estabilitat social, l'ésser humà es transforma en un llop per a l'ésser humà, amb fanatisme religiós inclòs.. la desesperació ens aboca a la fe més cega!!!. Com ja digué en el seu moment el millor: el final... buf! ... En aques film la 'classe' militar ens salvarà de l'apocalipsis (els mateixos que l'han provocat)(potser massa tard?...)
·
DEl Incidente (M. Night Shyamalan) ja n'hem parlat força aquí, i com en la pel·lícula anterior no es tracta d'una història de 'flors i violes', precisament. Aqui pesa més l'atmòsfera i el neguit de no entendre què passa ni de saber de què fuges, por a quelcom -aparentment- immaterial (qüestió que a la 'Niebla', no passa, en ella els monstres es veuen i se'n veuen bastants). Al tractar-se d'un virus letal que aboca a l'afectat/da al suïcidi la sensació desestabilitzadora és brutal, sobretot, en aquella escena que un pistola de policia va passant de mà en mà per a realitzar l'auto-execució... terrible!. Com que el prota és professor universitari sovint ens parlen del punt 2 de les característiques, el per què, sense arribar, però, a un teoria definitiva, una de les 'gràcies' del film... Peli 'linxada' per la crítica, com sempre, l'amor com a redempció i escapatòria d'una apocalipsis que semblava inevitable i demoledora. En aquest film depén de nosaltres (la Humanitat) escapar d'una apocalipsis que s'aproxima.


·
A Monstruoso (Cloverfield)(J.J.Abrahams), l'apocalipsis ens arriba de rebot, una festa és 'tallada' pel que sembla una atac a la ciutat on està tenint lloc la festa: Nova York. Un video-aficionat està gravant la festa quan es transforma en reporter d'excepció del que està succeint. Cinema amb intenció realista, la por subjectiva de ser tu el que ho estàs vivint, perquè només veus el que la 'video-càmara' enfoca (en la línia de REC de Balagueró i Plaza). Precisament, per aquest punt de quotidianeïtat que es trenca, el punt 1 de les característiques és el més evident, per sobre de la resta. És interessant la convivència d'un nivell micro (relacions de parella i amistat) i macro (la ciutat de Nova York atacada) que li dóna un aire interessant, no present en les dues pelis comentades, més centrades en l'aspecte micro. En aquesta peli conflueixen, clarament, les 'pors USA' : Atac a NY, la destrucció de la Estàtua de la Llibertat i la població en massa fugint de l'atac i morint. En aquest film, el pes del factor companyerisme és molt clar, l'acció es desenvolupa gràcies a aquesta variable. En aquest film no podem escapar de l'apocalipsis, el final és inevitable, en conjunt és la més desesperançadora de les tres...

Si hi ha algú que no l'hagi vist, aquí teniu el trailer...


6 comentaris:

neska polita ha dit...

BON DIA A CAN CIUTADÀ!!!

durant una temporada, la gemma nuclarsky i jo ens reuníem i parlàvem de la fi del món. fins i tot ella va arribar a estudiar (bé, consultar, però queda més guai dir estudiar) les profecies de nosferatu i les vam analitzar. després ens vam adonar que ens ho passàvem millor fent el golfu, que és lo que fem ara.

he vist "monstruoso" i em va agradar molt. no m'ho esperava, i, de fet, quan m'ho van proposar (el meu amic aguatibia, sap?, que ha vist les tres pelis que comenta aquí vostè), em pensava que era broma. i ell "no, hombre, que es una historia de amor, seguro que te gusta", i, mira, hi vam anar. i molt guai. molt. hi ha una noia que és molt virginia, no troba? amb uns ulls que capten molt.

Ciutadà K ha dit...

... Bon Diaaaa, Srta. Polita,

suposo (i espero) que investigaven (més guai que 'estudiar') a Nostradamus, no???... deixar això per a passar a la 'golferia' és un gran canvi, sí Senyor!!! i més, més... 'plassentero'???

Sí, Monstruoso és d'aquelles pelis sorpreses, que no t'esperes que t'agradi tant, em va encantar!!... etiquetar-la d'història d'amor per a engatussar-te, no està val, però agossarat és, 'desde lueg'!!!

Sí, que té un puntet Virgínia, sí....

neska polita ha dit...

miri que quan he escrit nosferatu he pensat "segur que és aquest senyor? em sona més un altre nom", però he seguit, clar.

sort que vostè sempre m'entén.

Anònim ha dit...

apocalíptics també són els clients a finals de juliol. feina, feina i més feina, com si s'acabés lo món!

perdó per aquest comentari... massa de vida?

és que no he vist cap dels tres flims.

Ciutadà K ha dit...

I què si és massa de vida... el Ciutadà K vol que les seves amiguetes es desfoguin... faci-ho, faci-ho... si s'ha d'enviar a la merda algun client S'ENVIA I PUNTO !!!

(ha d'anar més al cinema amiga Pati di Fusa.... :)

(tinc preparada un segona part a aquest comentari apocalíptic que potser li dóna idees sobre què fer amb aquests clients....)

Anònim ha dit...

els consells pràctics sempre van bé, endavant! però que siguin ràpids, nets i eficaços, que no m'agrada massa recrear-me en el mètode gore (ja ho sap, oi?)