D'ACADEMIA (2): SR. TOURAINE

Alain Touraine, sociòleg francès

Aquest 3 d'agost el Sr. Alain Touraine va fer 83 anys i el maig passat va presentar el seu darrer llibre "El mundo de las mujeres", en ell Touraine planteja que les dones han estat més capaces que l'home en assumir una identitat en base a si mateixes, a la sexualitat, a l'autorrealització i no en base a les 'conquestes del món' típicament masculines (en la feina, en el món científic)....

Tenint en compte que el Sr. Touraine acosenguí el Doctorat en Història el 1950 i que des de llavors fins ara no ha deixat de treballar, de 'produir' (com ho defineixen els acadèmics universitaris) ... s'ha transformat en un dels acadèmics més reconeguts i rellevants en les Ciències Socials del segle XX.

La seva extensa obra es pot dividir en tres etapes: la primera, en la que estudia el treball i la consciència dels treballadors ("La evolución del trabajo obrero en las fábricas Renault", 1955), amb treballs de camp realitzats a Amèrica Llatina ("Actores sociales y sistemas políticos en América Latina", "Introducción a la sociología", 1978); la segona, que s'ocupà dels moviments socials, en particular les revoltes del 'maig del 68' i els cops d'Estat en diferents països de Sud-amèrica; la tercera, i en la que treballa en els darrers temps, estudia el paper dels subjectes dins dels moviments socials i la construcció de la identitat ("Movimientos sociales de hoy: actores y analistas", 1990).

La necessitat d'entendre, interpretar i analitzar la Societat en la que vivim el portà del moviment Solidaritat (Polònia) al 'maig del '68'; de la Cuba revolucionària al subcomandant Marcos; del Xile de Pinochet a l'EZLN ... com veieu, la seva òptica i les seves inquietuds estan marcades per una tendència clarament 'esquerrosa'... a partir dels anys '90 extremà aquests plantejaments amb crítiques obertes i clares cap al sistema econòmic imperant i les polítiques neoliberals, tot analitzant el paper del subjecte en la democràcia ("Qué es la democracia", 1994).

Per al sr. Touraine la democràcia: “no només és un conjunt de garanties institucionals, una llibertat negativa. És la lluita dels subjectes, en la seva cultura i en la seva llibertat, contra la lògica dominadora dels sistemes...”.

La paraula clau en l'obra del sr. Touraine és DESMODERNITZACIÓ (a "¿Podremos vivir juntos?: Iguales y desiguales", 1997), per a denominar la fi del model racionalista de la Il·lustració, tal i com proposa, també, la 'postmodernitat'. Touraine denomina amb aquest mot la dissociació de dos universos que conformen la societat: el de la racionalitat (producció, tècniques, mercats) i el de la llibertat individual (ànima, cultura, identitat). Els procesos de racionalització i individualització funcionaven articulats per l'Estat de Dret Liberal, com aquest es va debilitant o perdent força ha provocat que aqells procesos no treballin coordinadament. La desmodernització es defineix, doncs, per la dissociació de l'economia i les cultures i per la degradació d'una i les altres.... aquesta situació el portà a afirmar que: "Es necesario impulsar un nuevo movimiento social, nadie quiere que la única lógica imperante sea la económica" (digué com a participant i ponent del Forum Barcelona 2004).

És sota aquest marc tèoric com podem entendre: l'escàs interès de la ciutadania per la política , els incidents a les banelieus parisines, l'escassa confiança per les institucions, la inexistent fe cap a les grans corporacions... gràcies a la seva obra la Societat és més aprehensible... i en la seva darrera obra, també les dones i en el seu(s) paper(s) social(s) (¿?).