FESTIVAL DE CINEFAGIA ( XIV )

GRAN TORINO (2008)
Sí, ja ho podem afirmar amb rotunditat: Eastwood s’ha convertit en el millor director viu de Hollywood... i no perquè aporti grans innovacions tècniques ni grans avanços narratius, sinó per tot el contrari, per explicar-no històries, i ja està! però d’un forma exemplar... cada pel·lícula seva és una nova obra mestra... ho trobeu exagerat? Repasseu les seves darreres pelis i compareu amb les darreres d’altres directors, CAP té la seva capacitat... capacitat per emocionar i fer-nos pensar alhora. Realitzada en el mateix moment que El Intercambio (perfecta!), la que ens ocupa ens la van vendre com l’obra menor de l'any i supera l’anterior amb escreix!! Gran Torino ens parla d’humanitat, de respecte vers l’Altre, de solidaritat, de sacrifici, d’amor, d’amistat... de la vida!!

Valoració: Excel·lent!!!

RIVER QUEEN (2005)
El director, Vincent Ward, després d’haver realitzat un espectacular debut amb Navigator (1988), les pelis posteriors no van estar a l’alçada i el teníem perdut.... amb el film que ens ocupa, el sr. Ward ha recuperat –parcialment- el pols. La història està situada en el 1868, quan Nova Zelanda visqué l’enfrontament sagnant entre els anglesos –i els seus afanys colonialistes- i els maoris –resistint-se a ser colonitzats-; un dona que té un fill ‘mestís’ li rapten per a ser educat en la cultura maorí... els punts de contacte amb l'Austràlia del Luhrmann són bastants, però la força de la història (la recerca desesperada de la mare) i la potència visual del film fa que Austràlia quedi on ha d’estar: soterrada. Malauradament, 'tanta lluita i batalles' en el film provoca alguna sensació de repetició però és un film bell, molt bell.
Valoració: Notable

PRESIDENTE MITTERRAND (El Paseante del Champ de Mars)(2005)
El director d’aquest film és un dels millors directors de cinema europeu, ell ha signat films tan notables com Marius et Jannette o La ciudad está tranquila; en aquest cas, ens proposa en to documental els darrers dies del ‘President’ (com se’l coneix a França): François Mitterrand. Un jove escriptor reb l’encàrrec d’escriure un llibre sobre el president francès i passa estones amb ells... la peli és –tot i alguna petita aportació sobre la vida del jove- aquestes converses, amb un actor tocat per la gràcia divinia a l’hora d’interpretar a Mitterrand: Michel Bouquet . Òbviament, la història ens permet ‘passar’ d’allò biogràfic a allò historic, de la vida personal de Mitterrand a la Història de França de les darrers dècades, fent especial èmfasi en l’època col·laboracionista nazi i el 'règim de Vichy'.... Tot i la incomensurable interpretació, la 'peli' resulta avorrida, les passejades, les converses es veuen repetitives. Ideal per a conèixer algun apunt polític de la França post Guerra Mundial.
Valoració: Bé

MONSTRUOS CONTRA ALIENIGENAS (2008)
La companyia d’animació d'Spielberg -Dreamworks- s’ha proposta seriosament fer ombra a la gran Pixar... no és feina fàcil, certament. Aquest film és el primer de molts que ens arribaran amb 3D. El resultat final (malauradament, nosaltres la vam veure amb 2D) és la recuperació del look i homenatge a les pelis de ciència ficció dels anys ’50, aquelles en les que la terra era atacada per alienígenes i robots, de científics que experimentaven, de monstres mutants.... D’aquesta forma, en ella ressonen films com Ultimatum a la terra, El hombre menguante, La mosca, La guerra de los mundos... però també Mars Attacks o Monstruos, S.A., aquesta és la principal pega: moltes pelis ja vistes en una. Pel·lícula amb bon ritme, bons personatges, divertida... tot i això, el gran valor del film és el millor paper femení protagonista de la història del cinema d’animació, per fi, una que no és princesa ni va a remolc del 'prota' protector... ella sola ‘puede con todo’. Sí, missatges sobre paritat de gèneres i anti-masclistes, pot ser?.... ai, que ja he tornar a sobreinterpretar!!
Valoració: Notable

ROMEO+JULIETA (1996)
Revisar pel·lícules és perillós i més si en guardem un bon record d’elles. Després d’haver aguantat Austràlia el meu neguit com a cinèfag era: què li ha passat al sr. Luhrmann? O l’hem mirat amb massa bons ulls fins ara? Així que vaig recuperar la pel·lícula que va marcar un abans i un després en la seva carrera, no era el seu primer treball, però sí la que tingué més ressó de públic i crítica. El sr. Luhrmann fou etiquetat de director ‘postmodern’ per la capacitat d’agafar històries clàssiques i reformular-les amb l’ètica i l’estètica actuals.... Què millor que fer-ho amb un clàssic, amb un Shakespeare: respectant els versos, però mostrant-nos un film videocliper, amb estètica actual i guerra de màfies.... la història tràgica de sempre però adaptada a un entorn MTV.... I sí, la peli ha perdut amb els anys, allò que ens enlluernar en el 1996 ara ho veiem com quelcom marejant, innecessari i excessivament videocliper.... revisar pelis és perillós... seguirem buscant ....
Valoració: Bé

SEÑALES DEL FUTURO (2009)

Hi havia una vegada un director que l’any 1998 ens va deixar bocabadats amb un peli d’una atmòsfera i càrrega visual apoteòsica; la ‘peli’: ‘Dark City’ i el ‘dire’: Alex Proyas (el clip All this time d'Sting, és d'ell, Pats). El debut ens fèu pensar que continuaria una carrera sòlida i potent... però no fou així, després de la –única mica destacable- ‘Yo, Robot’ amb –l’insufrible- Will Smith no fèu res de profit. Ara ens presenta la que ens ocupa que té, a nivell de contingut alguns dels referents dels seus treballs anteriors: la societat ha arribat a un punt insostenible (sobre distribució de la riquesa, medi ambient,....), sobre l’apocalipsis, han d’haver móns paral·lels i hem de tenir esperança en el futur. D’això va el film, té un parell d’accidents senzillament im-pres-sio-nants!!! (avió i metro)... la llàstima és un Nicolas Cage amb un peluca i careto in-creïble (entés literalment) i desenvolupament un mica previsible. Pròxim al cinema de M. Night Shyamalan, aquest n’hagués fet una obra mestra.
Valoració: Notable baix

MADEINUSA (2006)
La Claudia Llosa (sí, neboda de Vargas Llosa), la guanyadora de l’Ós d’Or del darrer Festival de Cinema de Berlin per la Teta Asustada, realitzà abans Madeinusa, un film amb la mateixa càrrega antropològica i tenint el Perú rural com a pedra angular de les seves històries. En aquest cas ens explica la història d’un poble on, aprofitant els 3 dies que Jesús fou enterrat després de crucifixar-lo, de divendres Sant a diumenge està permés fer el que es vulgui, ja que Nostre Senyor és mort i no ens pot veure.... això dónapeu a que els habitants d’aquesta població faci el que el vulgui durant aquest tres dies; alcohol, disbauxa i diversió.... Tot i aquest plantejament, que podria ser una peli ‘anada’ de Juanma Bajo Ulloa o de qualsevol peli porno, en ella s’hi amaga tota una reivindicació del paper de la dona infravalorada, ultratjada en aquest entorn rural. Pel·lícula petita, senzilla, humil ... però valuosa!!!
Valoració: Notable alt

EN LA CAMA (2005)
Una pel·ícula que no té més escenografia que l’habitació d’un hotel (però absolutament res més, eh?) durant els 89 minuts que dura ens pot resultar un pal. Si a sobre us explico que en ella només apareixen un home i una dona, buf!! un home i una dona –de molt bon veure- que es passen el film follant i parlant... i ja està! Mantenir l’atenció de l’espectador durant els minuts esmentats és difícil a no ser que fos un film porno (tot i que de parlar és parlaria poc), però no ho és. Es tracta d’un film intimista (mai millor dit) on dos desconeguts passen unes hores en un hotel i es van coneixent entre polvo i polvo; per cert, polvos filmats de forma realista i –pel que es veu- altament satisfactoris. Hi ha molt sexe però filmat de forma prudent i, per tant, sensual. Dos personatges que acabaran més marcats del que voldrien i s’esperaven d’un ‘aquí te pillo aquí te mato’. Diàlegs esperadament teatrals que van desgranant poc a poc veritats dels personatges com si s’anessin treient-se vels. Guanyà l’espiga d’or en el Festival de Cinema de Valladolid de 2005 i Julio Medem en farà el remake a ‘RoominRome’.
Valoració: Notable

LAS CRONICAS DE SPIDERWICK (2008)
Aquesta és una adaptació d’una serie de llibres que busca ‘enganxar’ al públic teenager. Aquest film va sobre un bosc que amaga secrets i ‘bitxets’ diversos -invisibles per a l’ull humà- que ens amenacen, sobre un pare desaparegut que recollí informació molt valuosa en un llibre i un fill que el troba. Els punts de comparació amb ‘Arthur i los Minimoys’ és alt per tot el que ja hen dit i perquè comparteixen protagonista: Freddie Highmore, que en aquesta fa doble paper de germans bessons. Té bons efectes, bona fotografia, però es tracta d’un film convencional, amb un plantejament, nus i desenllaç previsible i convencional ... per passar l’estona!
Valoració: Bé