divendres, 31 de juliol del 2009
SR. LLUÍS SERRA ('LLULLU')
dimecres, 29 de juliol del 2009
ALICE IN WONDERLAND... DE BURTON
dimarts, 28 de juliol del 2009
DE LLUNY,
dilluns, 27 de juliol del 2009
divendres, 24 de juliol del 2009
GAZA/SDEROT
·
Es tractava d’un serie documental del canal Arte.tv, en el que mitjançant 40 capítols i 80 vídeos de menys de 2 minuts de durada (com veieu, plenament adaptat a l’entorn xarxa) 6 personatges israelians i 6 palestins són entrevistats sobre la vida... els somnis, les aspiracions, la visió que en tenen del conflicte, ... els punts que es tractaven eren tan extensos com la vida mateixa: educació, festes, família, pesca, deport, feina,... Les persones entrevistades eren estudiants, perruquers, conductors d’ambulància, comerciants, camperols, professors de kung-fu, músics.... durant 10 setmanes, des del 26 d’octubre fins al 23 de desembre de 2008 (abans de la salvatge ofensiva de l’Estat d’Israel) un equip a Gaza i un altre a Sderot anaven penjant a la web les càpsules, les mini entrevistes, en temps real. L’aspecte de la web són dos finestres: una cap a Gaza i l’altra cap Sderot, amb el cursor activem l’acció d’una o de l’altra, fent més evident la separació física malgrat la proximitat (la gran proximitat) geogràfica.
És impressionant la capacitat de captar la realitat, la Vida malgrat el conflicte, malgrat les morts, les tortures i les desigualtats en la qualitat de vida.... els equips deixaren de gravar i penjar vídeos 4 dies abans de que el conflicte es tornés més cru.
El resultat? Un treball documental que ja és un punt de referència, s’ha emportat el premi de la Unió Europea al millor documental de l’any, la web guanyà el premi Europa i amb el material s’ha construit una peli de 50 minuts: Gaza Sderot: La vida a pesar de todo. Un treball necessari, de visió obligatòria.
dijous, 23 de juliol del 2009
CROWDFUNDING!! ‘CROW’ QUÈ??! CROWDFUNDING!!
Amb aquest ‘palabro’ es defineix una nova tendència a l’hora de engegar i tirar endavant projectes audiovisuals que requereixen de capital econòmic. Es tracta de fer una borsa de producció comunitària per a aconseguir els diners necessaris per a realitzar un film.... és la peli de tots/es!!!
És un pas més en aquest entorn de popularització dels productes audiovisuals, on tothom amb una càmara digital pot fer quelcom, on qualsevol pot penjar les gravacions domèstiques a ‘youtube’... sí, però quan es vol fer una llargmetratge, tot i que es posi bona voluntat i grans intencions hi ha material que val el que val per molt democratitzat que estigui el món audiovisual... Sembla ser que el Crowdfunding és la solució més encertada, no deixa de ser portar a terme la cooperativa de tota la vida però aplicada a un àmbit on la figura del productor ‘pastós’, autoritari i controlador semblava inevitable... benvinguts a la democratització de la producció cinematogràfica!!!.
El moviment ja disposa d’autèntics gurús als EEUU (¡cómo no!), és el cas de Robert Greenwald –documentalista- que l’any 2004 fundà la productora Brave New Films, la primera companyia que confià la financiació al seu públic potencial.. d’aquesta forma, aconseguí els 300.000 dòlars que necessitava per a realitzar Irak for sale en 9 dies....
Òbviament, les xarxes socials són peces cabdals per aconseguir aquesta posada en comú, aquesta coordinació, captació de 'socis' i aquests espais col·laboratius de creativitat... Twitter, Facebook, Myspace...
3 exemples de ‘crowdfunding’:
Franny Armstrong (Anglaterra)
Ha aconseguit filmar The Age of Stupid, un docudrama sobre les conseqüències del canvi climàtic que s’estrenarà a la península el 22 de setembre i a 40 països més. La directora, instigadora i persistent, no captà ‘socis’ per internet ja que no volia que les grans corporacions ‘retratades’ en el film s’assabentessin, així que, utilitzà el boca-orella... un crowdfunding pre-històric, pre-2.0 ... i ho aconseguí!!!
O Apóstolo (Galícia)
La productora Artefacto s’ha proposat filmà un film stop-motion, O Apóstolo, amb participacions populars de, com a mínim, 30€... el director, Fernando Cortizo, s’ha mogut prou com per a tenir, entre els centenars de socis del film, al músic Philip Glass. El film s’estrenarà en el 2010 i compta amb la participació (veus i aspecte dels ninots) de Jorge Sanz, Geraldine Chaplin o Lluís Tosar...
El cosmonauta (Madrid)
Carola Rodríguez, Bruno Teixidor i Nicolás Alcalá són els capdavanters de la productora Riot Cinema i pretenen realitzar un film de ciència-ficció: El Cosmonauta amb el crowdfunding... la pel·lícula dirigida per Nicolás Alcalà està molt marcada per l’esperit Tarkovsy i el cinema rus, fins al punt, de que el compositor del film Solaris en sigui un dels 'socis productors' del nou film.... i no només es tracta de pensar-la, desenvolupar-la i fer-la de forma democràtica, sinó que el film té llicència Creative Commons que permet que qualsevol pugui copiar i manipular el producte final (sempre que s’anomeni la font original)... i serà estrenada gratis i a internet!!!
... l’esperit 2.0, aquell que “entre tots/es ho farem tot”, despega... i no sabem fins a on serà capaç d’arribar. De moment, el nostre estimat projecte EG (Espantant Gavines) beu directament d'aquest font... ¡estamos de 'rabiosa actualidad'!
·
dimecres, 22 de juliol del 2009
SR. VICENTE FERRER
Milers i milers de persones passaren per la seva capella ardent, sense llàgrimes, sense plors, només donant mostres d’agraïment, de respecte, d’admiració cap a la persona que els oferí la mà, que els fèu menys intocables... vingueren d’areu del país, amb bicicleta, a peu, amb búfal.... van voler dir un darrer adèu a father... les llavors que anà plantant aquest home durant 56 anys a la Índia, 40 a Anantapur... han donat fruits en forma d’acomiadament emotiu.
·
Ell arribà a l’Índia com a missioner jesuïta amb la intenció de convertir indis al cristianisme... però la realitat d’extrema pobresa amb la que es trobà fèu que aparqués l’’home de religió’ per a que l’’home d’acció’ sortís i marqués totes les accions i decisions, com ell digué: “la pobreza no hay que entenderla, hay que remediarla”.
·
La Fundació que construí és una entitat laica, no és una entitat caritativa sinó transformadora i emancipadora, aquest és el nucli dur distintiu amb l’altra persona que dóna la seva vida per a millorar les condicions dels menys afavorits a l’Índia: Teresa de Calcuta.... el que en ella era caritat i oració, en ell era emancipació i acció; ella cuidava l’individu, ell cuidava la comunitat i esperonava l’enorme força canviadora que té 'allò social'.
Els resultats?
1.696 escoles
3 hospitals generals
26.001 vivendes
4.233 associacions de dones
Decenes d’ambulatoris
Multitud de projectes d’irrigació o reforestació
·
Gràcies, sr. Ferrer, per fer-nos saber que si volem podem canviar moltes coses... moltes més de les que ens pensem.
··
Gràcies...
dimarts, 21 de juliol del 2009
21 DE JULIOL: ANIVERSARIS CINÈFAGS
Tot i l'aparença d'eterna felicitat i jovialitat la vida personal del sr. Williams no ha estat cap camó de rosses.... casat dues vegades, 3 fills/es, superada una època d'addicció a la cocaïna... el 2006 s'interna voluntàriament en un centre per deixar l'acoholisme a l'espera de reprendre la seva carrera... avui fa 58 anys !
Josh Hartnett (1978)
divendres, 17 de juliol del 2009
dijous, 16 de juliol del 2009
SRA. OLGA CERPA I MESTISAY
El 1990, novament textos de Pedro Lezcano conformen Versos para la vida. El 1992, graven El cantar viene de viejo amb la col·laboració de Amancio Prada, Carlos Cano o Joan Manel Serrat, en el que deixen una mica de banda les cançons populars per a crea peces pròpies.·
·
El 1996 graven La Rosa de los vientos, hi col·laboren las Hijas del Sol. El 1998 publiquen Viento de la Isla i creen l'espectacle La Noche de Canarias, amb cantants canaris i l'Orquestra Simfònica de Tenerife.
El 2001, publiquen el treball Mestisay on incorporen sons més pop a les seves peces de caràcter popular; hi col·laboren Milladoiro, Carlos Cano, Julio Pereira, Tontxu, Kepa Junkera, ...·
·
El 29 de desembre de 2005 celebren el seu 25è aniversari amb la producció Toda un vida. El 2006 presenten la segona part del musical Querido Nestor i el 2007 l'espectacle Romántico, sobre temes de bolero.
L'any passat presentaren Pequeño fado y otras canciones de amor... boleros de tota la vida que es vesteixen de fados... una delícia!!
dimecres, 15 de juliol del 2009
COM FER UN CURT?
dimarts, 14 de juliol del 2009
EG-PROJECT (5): SEGON DIA DE RODATGE!!!...
Hora: 22:58 a 08:20 (del dia 11.07.09)
Dia 2 de rodatge.
Exteriors.
Lloc: Platja Garbí/Platja Les Delícies (La Ràpita)
·
El segon dia de rodatge va tenir lloc el dissabte passat. Es tractava dels exteriors, de nit, intentant filmar la lluna, la sorra, la passió d'uns amants... TOT UN REPTE!!! i tot una experiència... va anar genial !!! Aquí teniu el relat de l'actor protagonista (acompanyat de les fotos de l'adjunt de Producció, gràcies, nen!), jo no ho hagués expressat millor, un aplaudiment per al Jordi/Enric...
·
Ja m'he despertat, i al meu cervell hi ha un núvol on s'hi confonen totes les imatges que hem viscut aquesta nit passada.
Els llums a la platja, les cadires al passeig, les converses abans de començar. A l'inici tot aixó passava a un ritme lent, com si la gravació no anés amb nosaltres, ja ja ju ju. fins i tot faltava un cable de TV.
Més tard ens hi posem, després de fer un curt mos, l'activitat va començar en adonar-nos que teníem tot el fato a la platja mentre que el que havíem de fer era començar rodant al passeig. Canvi ràpid del set de gravació, presència d'algún extra no previst, fins i tot els Mosos van veure el que fèiem sense atrevir-se a molestar ni dir-nos res. D'aquí en van sortir bones escenes de carrer la M i l'E caminant, abraçats, l'escena del ball, bé....
Un cop fet aixó s'apropava inexorablement la part més difícil tant conceptualment com tècnicament.
Escena tòrrida a la platja d'arena fina i humida i gravació de tot plegat amb un handicap de lluminositat considerable.
L'escena de terra queda mal il.luminada, els llums s'apaguen, torna-hi que no ha estat res, els actors en plan croqueta, que si rasquem els peus, que si aquesta má aquí....... en fi, un ardu treball basat en seguir amb fidelitat el guió escrit.
Més ràpida i efectiva va ser la fugida de la M amb aixecada de mà de l'E inclosa que no acabava de baixar en el moment oportú, Elevades dosis de concentració de l'equip director (Ma J i J Ll), el claquetista no parave, en David intentant passar com podia el tràngol del motor apagat, (només l'ajut d'una família solidària com la seua permetria continuar amb el rodatge) , la Laura fent mans i mànigues per aprofitar i intentar superar els dèficits lumínics, els actor espolsant-se la sorra molla apegada per tot arreu.
Si alguna paraula pogués resumir la gravació de les escenes de la platja aquesta seria sens cap mena de dubte DIFÍCIL, MOLT DIFÍCIL, i ja està.
La perpectiva del resopó va contribuir a millorar els ànims, eren les 4 del matí, no passa res, són les 4'15 s'acosta una màquina extranya de recollir basura, coneix a Jesús (qui no) és l'avançada de la caravana que estem esperant ¡¡¡les màquines aplanadores de sorra¡¡¡¡¡, que passa? doncs que naltros teníem el campament muntat just devant l'entrador a la platja per on havia de passar la gran màquina. Aquesta arriba i d'entrada ja ens diu que aixequem el campament que ha de passar, mig conegut d'algú, parlem amb lo xòfer per demanar-li que ens ajudés en la gravació i res a fer. Entra a la platja i a una velocitat endemoniada comença a repassar la sorra i ens quedem acollonits en constatar que així és impossible de filmar res. Encara és de nit, hem tret tot el fato que teníem escampat per la platja i au a decidir un altre lloc per filmar les escenes matutines.
A hores d'ara ja estem més aprop de qualsevol guerrilla urbana, sospitosa de tot, que no pas d'un equip de gravació del conte d'un conegut escritor ebrenc.
La màquina passa a ser el protagonista intern i extern del que passarà a partir d'ara.
Després de buscar i trobar el millor emplaçament i segurs que la màquina haurà de passar indefectiblement, decidim gravar les escenes de l'E quan abans millor. Semba mentida peró potser degut a la llum natural amb les escenes vem anar fent molta via. que si agenollat, que si busca, que si mira, en fi tot el que estava guionat es va filmar abans que vingues la terrorífica màquina, són les set del matí.
Jesús, en avançadilla, intenta parlar amb el maquinista i només aconsegueix fer-ho amb signes, (pura mímica) Jesús interpreta que sí, que el maquinista es mostrarà col.laborador i que quan arribi al puesto reduirà una mica la velocitat per tal de poder fer la faena.
són les 7 del Matí, la màquina entra a la nostra platja, començem a filmar amb l'Enric d'esquena, la màquina s'apropa a una velocitat de cursa de camions, quan arriba a la meva alçada jo no el veig sento uns crit de !!!!aparteus, aparteus¡¡¡¡ , em giro i veig a totes les gavines de l'equip realment espantades recollint fato i derivant les posicions vers unes roques més elevades i clarament infranquejables per la màquina. El xofer no vol colaborar.
A partir d'aquí, sort que ja teniem el gruix d'escenes treballades, ens vem limitar a aprofitar el moment en que la màquina era lluny per filmar alguna cosa més.
·
Al final fins i tot vem poder veure una gavina real volant per davant de la màquina resum de tot el significat del conte d'en Tibau, el que no sabíem peró és que qui espantava gavines no era l'Enric tal i com ens crèiem al començament qui les espantava de debó era la terrible, ràpida i gegantina màquina de netejar platjes de la Ràpita.
Una abraçada a tots, bon despertar i millor dormir directora"
·
dilluns, 13 de juliol del 2009
SRA. PINA BAUSCH
·
divendres, 10 de juliol del 2009
TOT DESCOBRINT ALS 'MANEL'
·
dijous, 9 de juliol del 2009
SRA. FARRAH FAWCETT
(1947-2009)
·
dimarts, 7 de juliol del 2009
dilluns, 6 de juliol del 2009
SR. GARTO
(Si voleu veure més treballs d'ell entreu al seu web, clicant aquí.)
·
divendres, 3 de juliol del 2009
SRA. RUBINA ALI I SR. AZHARUDDIN ISMAIL
Rubina i Azharuddin, el infants entranyables i que ens robaren el cor a Slumdog Millionaire van veure com destruien les barraques on vivien perquè havien estat construïdes de forma il·legal en terreny municipal i per estar massa prop de les vies del tren... d’això ja fa unes setmanes, però abans, en el mes febrer, el govern indi, l’endemà mateix dels Oscar, els havia promés una vivenda.... que, com veiem, no acaba d'arribar; l’equip de la peli prometé treure’ls de la misèria.. però continuen vivint com sempre... això sí, amb un reconeixement i admiració per part de tot el veïnat del seu barri.... a hores d’ara, encara no tenen res de res i el govern i l’equip del film (amb Danny Boyle al capdavant) es 'piquen' per veure qui dels dos concretarà el ‘regal’ i podrà fer-ne la promoció pertinent. Es tracta de cases de protecció oficial en el mateix barri on vivien però amb millors condicions d’habitabilitat, per valor d’un 7.000€...
·
No ho trobeu vergonyós tot plegat? Jo sí!!!.
dijous, 2 de juliol del 2009
CALOR !!!
dimecres, 1 de juliol del 2009
SRA. BUSSI & SRA. MARKMANN
La vida i la mort sovint ens ofereixen curioses coincidències, aquest és el cas de la mort de dues senyores de Xile: Hortensia Bussi i Rosa Markmann... són la cara i la creu política d’un país, aquestes senyores tingueren un paper important en la història contemporània del país xilé, però jugant en equips contraris, en bàndols oposats d’una ‘guerra’ que encara no té les ferides tancades.... i l’atzar les fèu morir en una mateixa setmana, amb pocs dies de diferència
·
La sra. Hortensia Bussi Soto (1914) fou l’encarregada de mantenir sempre encesa la flama del record del seu marit: Salvador Allende, el president màrtir de Xile. Tencha (el nom carinyós amb el que l'anomenaven) va estudiar Geografia i Història i va treballar com a bibliotecària, conegué al sr. Allende i es casaren el 1940 ... ben aviat deixà la seva feina per a dedicar-se a ajudar al que seria el guanyador de les eleccions presidencials de 1970 ... i derrotat pel cop d’estat de 1973 i la conseqüent dictadura (del terror) d’Augusto Pinochet... a la sra. Bussi no li permeteren veure el cos del seu marit mort, ni en el moment d’enterrar-lo... “Que todos los que están presente sepan que aquí se ha enterrado al presidente Constitucional de Chile”, digué el mateix dia de l’enterrament... d’allà a l’exili a Mèxic i el recorregut per tot el món recollint la solidaritat, el respecte i l’estima que la gent oferia al sr. Allende.... aquesta era la seva missió en la vida quan la mort la visità als 94 anys...
·
La sra. Rosa Markmann Reijer fou la muller de Gabriel González Videla, president de Xile de 1946 a 1952. El sr. González Videla guanyà les eleccions el 1946 al capdavant d’un projecte d’esquerres però, seguint les indicacions dels EEUU, els seus plantejaments polítics donaren un sorprenent gir amb només 2 anys, arribant a prohibir el partit comunista el 1948. La sra. Markmann (anomenada Mitty de forma carinyosa) acompanyà al seu marit durant tota la seva carrera política... el 1980, l’ex-president moriria, però tingué temps de mostrar-se totalment favorable al cop d’estat de Pinochet, acceptant ser vicepresident del Consell d’Estat establert per la dictadura... la sra. Markmann -que morí als 101 anys- tingué tota la vida per a fer declaracions sobre el seu suport a la dictadura....
·
Sra. Bussi i sra. Markmann... dues senyores que animaren, ajudaren i continuaren la memòria dels seus marits... i tingueren una llarga vida per a fer-ho... Una, des de la dignitat, la raó, la força de les paraules, recollint el respecte i la solidaritat allà on anava, sabent-se portadora de la bandera admirable i admirada de Salvador Allende, referent polític per a molts i moltes de nosaltres ... l’Altra, passarà a la Història com a la dona del traïdor...
La vida i la mort sovint ens ofereixen curioses coincidències...