"Quan mon pare va saber que no tindria mai una jove li van saltar les llàgrimes. Patia perquè el seu plor no em ferís. M'abraçava i em deia que no em preocupés, que m'estimava molt, fos jo com fos, i que ho entenia perfectament, però que jo també havia d'entendre que ell era d'una altra època, tot i que -n'estava segur- a poc a poc s'hi acostumaria. Dos dies més tard, al matí, el vam trobar mort al llit".
.jpg)
(Text de Quim Monzó i foto de Pedro Madueño
publicat a Culturas de La Vanguardia el 09/12/09)
5 comentaris:
Boníssim! Ostres, no l'hauria encertat mai de la vida!!!
Per cert, je, je, una altra vida impossible hauria estat de torero! Com que diu que trobaria més interessant que també matessin el matador...
Sí, Kelitxi, sí, jo també ho he trobat boníssim... i no troba que la cara que fa en aquesta tercera vida és d'una felicitat curiosa... vol dir que un jo inconscient monzonià no vol aquest vida?? :P
Ara, hem d'anar a veure l'expo de l'Art Santa Mònica... la setmana vinent en parlo...
(ei,Kelitxi, gràcies per participar i animar aquest post tríptic... :) )
Té raó, senyor K! És l'única foto on somriu!
Tot i que potser no és cap desig inconscient, sinó que ho fa per no semblar homòfob i no ofendre els gais. En canvi, ofendre els capellans i el Foro de la Familia li deu relliscar bastantíssim.
Quanta raó té!!!
:)
Publica un comentari a l'entrada