SRA. CESARIA EVORA

La cantant més coneguda de Cabo Verde va morir fa pocs dies als 70 anys. La diva dels peus descalços (perquè sempre cantava sense sabates) era i és tot un mite de la música popular. Va néixer i va morir a la seva estimada illa de Sao Vicente a Cabo Verde. El seu gran èxit l’aconseguí amb la ‘morna’, un gènere musical malenconiós similar als fados portuguès o el blues afroamericà.

La sra. Cesària Évora va néixer en una família pobra i un entorn poc facilitador per a engegar una carrera musical, la jove Cesària cantava per les tavernes i no va ser fins als 47 anys que un caçatalent francès la va posar en el mapa musical. El seu primer disc, gravat a París, fou La diva aux pieds nus (1988), el segon Distino di velita (1990); uns treballs massa marcats per la música moderna i arranjaments sintetitzats... afortunadament, algú se n’adonà que la sra. Evora lluïa millor en un format acústic i la prova fou que Mar azul (1991) fèu despegar la seva carrera. El punt culminant de reconeixement de la crítica arriba amb Miss Perfumado (1992), en el que se la va comparar amb la mateixa Billie Holiday.

L’any 1993 signifià el debut al teatre Olympia de París i l’inici de la seva primera gira mundial... el seus peus descalços són la marca de la sra. Evora. A partir d’aquí, la sra. Evora veu com creix el reconeixement, les lloances i les admiracions d’altres companys/es de professió (com Caetano Veloso, Chucho Valdés, Bonnie Raitt, ...) fins arribar a guanyar un premi Grammy per Voz d’amor (2003). La sra. Evora ha fet gires maratonianes i ha recorregut tot el món amb la seva veu, la seva presència, el conyac i el tabac (el seus grans acompanyants).

A partir del 2005 la seva trajectòria es ve afectada per problemes de salut fins al punt d’haver de cancel·lar concerts l’any 2007, uns problemes que no la deixaren mantenir el ritme de concerts que a ella li hagués agradat. L’any 2009 arriba el seu darrer disc Nha sentimento (2009) o el darrer concert el 08 de maig d’any passat a Lisboa.

Diuen que la sra. Evora sempre tenia les portes de casa seva obertes i que els turistes podien aproximar-se i saludar-la sense problemes (sempre que ella no estigués de gira, és clar).

L’endemà de morir la seva música va emplenar literalment Mindelo (el seu poble), la gent va treure els equips de música al carrer perquè la veu de la seva Cesária ressonés pels tots els racons, el govern va decretar dos dies de dol i es fèu un funeral d’estat... i és que per a molts i moltes veïnes de la sra. Evora ella era més important que la seva bandera. Mor l’artista i neix el mite!

La dolçor i la màgia de la seva Saudade no ens deixarà mai. Obrigado, sra. Evora!