dilluns, 28 de maig del 2012

XIMPANZES I CALAMARS

_
Un heroi entra en una casa en flames. A dins hi ha un nen i un gos. L'heroi només té temps d'endur-se'n un dels dos. Vostè quin escolliria? La resposta no és tan fàcil com sembla.

No fa gaire vaig constatar fins a quin punt l'especialització pot fer perdre el contacte amb la realitat. Dinava amb una biòloga, jo ignorava que era expert en calamrs, i quan em vaig demanar un plat amb all i julivert em va caure una esbroncada fenomenal. La biòloga, molt pacient, em va explicar les meravelles d'aquelles criatures, com havien evolucionat i s'adaptaven al medi aquàtic. Els calamars eren més intel·ligents que Einstein, més guapos que Brad Pitt. Els calamars són un miracle natural; jo no ho sabia, però els calamars tenen més propietats que l'àloe vera i Fèlix Millet junts.

Amb l'excusa de l'ecologia ens ha entrat per la porta del darrere un neopuritanisme que espervera. Si en rastregem l'origen tot va a parar a un individu: Walt Disney. El món Disney va organitzar una transfusió a gran escala de virtuts humanes en direcció a caricatures animals. Són un nosaltres indefens, simpàtic, idíl·lic. La nostra visió del món animal ha esdevingut tan absurda com malaltissa. Els adjudiquem sentiments, valors i raonaments que no tenen perquè només són el que són: animals.

La pregunta, la pregunta realment important, és aquesta: ¿fins on estan disposats a arribar els animalistes? El 2009, en una entrevista en directe, Barack Obama va ser importunat per una mosca. Va demostrar que és molt hàbil de reflexos, perquè la va esclafar d'una manotada. L'endemà va ser severament criticat pels animalistes. Bruce Friedrich, portaveu de la PETA, la principal associació americana que defensa la dignitat animal, va alliçonar-lo: "El que hauria d'haver fet és agafar-la suaument i deixar-la anar per alguna finestra". Perquè, com va afegir el mateix Friedrich, la PETA defensa "la commiseració fins i tot amb els animals més petits i menys simpàtics". Quan ni el president dels Estats Units pot matar una mosca és que està passant alguna cosa. Per cert: aquella mateixa setmana un bombardeig americà a l'Afganistà va matar 140 persones, entre les quals hi havia 93 nens. Què hi va dir la PETA? No res. D'acord, una organització no pot ocupar-se de tots els mals del món. Però amb la mà a cor:a vostès no els sembla sospitós, almenys una mica sospitós, un grup que es preocupa més per una mosca turmentada que per una massacre infantil? En canvi, la PETA i altres associacions han denunciat reiteradament els animals morts en conflictes bèl·lics, als quals qualifiquen de víctimes innocents: "Els animals no fan la guerra. Per què haurien de patir pel fet que els humans sí que la facin?" Els nens afganesos tampoc fan la guerra, hi podríem afegir.

En un món idíl·lic no hi hauria conflictes. Però el món mai ha estat bucòlic i mai no ho serà. La vida és conflicte, i això implica que sovint hem d'escollir entre dos béns. I la naturalesa no és un parc temàtic. Al Congo els ximpanzés entren a les cabanes pobres i se n'enduen els nadons. Per devorar-los, és clar. Això no fa culpables els ximpanzés, només els fa animals. El que indigna és que els animalistes comencin campanyes contra la guerra, la deforestació, l'explotació minera i altres mals, però que ho facin quan han constatat que això pertorba el medi ambient dels ximpanzés, no les vides humanes. El Congo serà la vergonya de la nostra generació. En el futur els que han de venir miraran enrere i es preguntaran què va fer el món mentre tres milions d'éssers humans -tres milions!- morien a causa de la guerra, la desestructuració social i la rapinya de les multinacionals. I la respostadels historiadors serà: "Protegíem els micos".

Fa pocs ens va visitar Jane Goodall, la gran especialista en ximpanzés. Li van preguntar si era partidària de concedir drets animals als animals. Molt lúcida, va dir que no, que els humans ja teníem drets humans, i que tampoc els respectàvem. Jo aniria un pas més enllà: com que els animals del nord ja tenen drets humans, almenys podríem concedir als humans del sud drets animals. Alguna cosa hi guanyarien.

Però tornem a a biòloga dels calamrs. Després d'un exquisit dinar de patata bullida i quefir, per no ofendre-la, se'm va ocórrer plantejar la qüestió de l'incendi, el gos i el nen. A qui salvaria? Hum! Va mirar el sostre, va reflexionar greument, i va concloure: "Hauria de rumiar-ho". I saben què? Doncs que mentre ella s'ho rumiava jo vaig demanar una ració doble de calamars a la planxa i me'ls vaig cruspir la mar de content.

Albert Sánchez Piñol, a debat
de l'Ara del diumenge 27/05/12


7 comentaris:

Nur ha dit...

que fort, on hem anat a parar.....

Carolina ha dit...

Probablement el Piñol no s'entera, o es fa l'orni que és més còmode, que per pescar els calamars que s'està fotent, han hagut de sacrificar-se molts altres peixos i crustacis que es pesquen indiscriminadament amb xarxes que no segueixen les regulacions que haurien de seguir. Segurament tampoc no pensa que, com molt bé diu la biòloga, els calamars, pops i bitxos varis que tenen més d'una "cama" són molt intel·ligents i més propers a la intel·ligéncia humana del que es pensa. Tampoc no deu pensar, que no cal menjar-se'l, no cal haver-li fet mal, perquè com més intel·ligent l'animal és, més pateix al moment de morir, que acostuma a allargar-se bastant per pràctiques pesqueres inadequades. Segur que no pensa que les patates bullides i el kefir estan molt bé, ell amb tota la seva intel·ligència i arrogància d'ésser humà que pensa amb les entranyes i els genitals deu dir allò de "oídos sordos corazón que no siente" i no s'entera de que els seus besnéts probablement no en tindran de calamars, i que un dia algú els haurà d'explicar la multitud de races de tipus de peixos que existien, i haurà d'acabar dient que és una llàstima, però tu no els veuràs mai perquè ens els vam carregar tots, pensant que no s'acabarien mai.

Ciutadà K ha dit...

Buf, Carol! M'has deixat estabornit! :S , cáspita!

Si ja t'entenc, ja, i, certament el Piñol es fa el tonto... però estaràs d'acord amb mi que ens agradi o no, faci de mal llegir o no, l'ésser humà governa la terra: és una fet! (potser arriba un dia que acabem com el Planeta de los Simios...però ara per ara, no és així)
Amb la tira de feina que tenim per a proporcionar una vida digna a tantes i tantes persones...a mi, el calamr, plim!
(ai, he quedat com un insensible, no? és que a mi el discurs ecologista no m'ha convencut mai, mira per a on!)

Carolina ha dit...

Que haguem de proporcionar una vida digna a moltes persones no és incompatible amb deixar de carregar-nos els pocs recursos naturals que ens queden. De fet és un argument tipus oidos-sordos-corazón-que-no-siente. Potser li puc recomanar alguns llibres, a veure si el puc convencer ;)

Ciutadà K ha dit...

Ai, això de 'convèncer-me', no sé, eh? que sóc molt taure, jo ... :P

Crec que sóc massa antropocèntric per a combregar amb algunes postures ecologistes, amb això no estic dient 'carta blanca' a fer el que volguem, no; senzillament, que hi ha qüestions -per a mi-més prioritàries. Sí, és compatible salva foques i personeso... però, jo voto per a salvar persones. ¿I si juntem tots els recursos que repartim en causes diverses i les focalitzar cap a salvar a la Humanitat?

Tornem a la pregunta inicial del sr.Piñol: què faries? salvar el nen o el gos? Només podem salvar un, d'aquí arrenca tot. Això m'ha fet pensar en la dolenta d'una sèrie que miren els meus fills (Invasion Jurásica o Primeval, en l'original, de la BBC): que vol destruir la humanitat per a que aquesta no faci malbé el planeta i la resta del món animal sigui l'autèntic rei de la Terra...

Jo, ho tinc clar, salvo al nen... molt!

Carolina ha dit...

Pots salvar al nen i menjar verdura per sopar. Voilà, pots fer les dues coses al mateix temps. No es tracta de que els animals siguin els reis de la Terra, es tracta de que tinguin el seu lloc, de que no desapareguin. El conec prou (i gens) per dir que dubto de que si estigués al cas de tot - DE TOT- el que fem, no pensaria així. Repeteixo, hi ha bons títols i investigacions fantàstiques que li serien una delícia de lectura a l'estiu ;)

Ciutadà K ha dit...

Me'ls acabarà fent llegir, benvolguda Carol, me'ls acabarpa fent llegir...

vinga! doni'm referències, va! :D

:D