FESTIVAL DE VENEZIA 2013

_

Era l'edició número 70 d'un Festival que té lloc en un entorn idílic i de fort contingut cinèfil. Un Festival que no es decanta massa per l'humor sinó que ve, generalment, ple de films seriosos, profunds... en resum, films de Festival. Aquest any no va ser diferent, ans al contrari, per a molts es tractà d'una de les edicions més fosques, menys alegres. Sorprén per tant que el film de tancament del Festival fos per a una comèdia -la única representant del cinema català en la programació-: Tres bodas de más (de Javier Ruiz Caldera) i sorprén perquè ell fou el director d'Spanish Movie i Promoción Fantasma (!!??).

 

El millor del Fesitval: STRAY DOGS (del poètic i hipnòtic Tsai Ming Liang, responsable de El Sabor de la Sandía), UNDER THE SKIN (el nou i esperat film de Jonathan Glazer), THE WIND RISES (la nova joia -i sembla ser que darrer film- del mestre Miyazaki, un film més realista i melodramàtic que anteriors treballs de Ghibli), LA JALOUISE (el darrer treball de Philippe Garrel, un dels grans desconeguts de la nostra cartellera), CHILD OF GOD (film valent i duret de James Franco, cada cop més director, que adapta un llibre de Corman MacCarthy), THE ZERO THEOREM (la nova delirada del mestre Terry Gilliam), JOE (de David Gordon Green) que ens recupera al massa temps infumable Nicolas Cage), PALO ALTO (el film de Gia Coppola -neboda de Sofia i nèta de Francis Ford-), film sobre la joventut desorientada, amb aires de modernillo, THE REUNION (debut d'Anna Odell que ens fa una radiografia de la Suècia més fosca sobre una reunió d'antic companys d'escola que serveix que retornar conflictes del passat).

 

Un jurat encapçalat per l''incoformista' Bernardo Bertolucci acompanyat de Carrie Fisher, Ryuichi Sakamoto, i dos directors que cerquen nous llenguatges visuals: Andrea Arnold (angelsa) i Pablo Larrín (xilé). Un jurat inquiet, per tant, que no va oferir guanyadors previsibles sinó que es va arriscar en premiar amb el Lleó d'Or -per primer cop en la història del festival- un documental: Sacro GRA (Gianfranco Rosi), una radiografia de Roma i la seva gent amb ressons fellinians. Lleó de Plata millor direcció (Alexandros Avranas) i Copa Volpi millor actor (Themis Panou) del film Miss Violence, un film sobre incest que persegueix (segons la crítica) l'escàndol gratuït. Copa Volpi millor actriu (merescut) per a Elena Costa, de 82 anys, per Via Castellana Bandiera, el millor d'un film que ens explica la curiosa història de dues dones enfrontades en un carrer estret de Palerm per veure quina cedeix el pas a l'altra. Millor guió per a Philomena (per a molts crítics, la millor peli del festival, amb direcció d'Stephen Frears i convincent interpretació de Judi Dench amb Steve Coogan com a co-guionista). Gran premi del jurat per a Stray Dogs (Tsai Ming Liang) i Premi especial del Jurat per a Die Frau des Polizisten (la dona del policia)(Philip Gröning). Premi Marcello Mastronianni a una jove promesa per a Tye Sheridan per Joe (David Gordon Green). El Lleó d'Or d'homenatge foou per a William Friedkin (director de clàssics com El Exorcista, per exemple).

 

Com sempre, se'ns gira feina ....

 

 

SITGES 2013 (1): AQUEST ANY, SÍ !!!

_

Ai, sí, què content i quina ilu!! aquest any sí que tornem  al Festival de Sitges. Després de 2 anys sense anar, quan en portàvem 20 anant cada any sense interrupcions... estic content com si hi anés per primer cop. Bueno, no podrem estar tants dies com voldríem ni veure tantes coses com ens agradaria, però ja ens hem reservat el lloc per a gaudir de la Gala de Cloenda...  a partir d'aquí, com més 'coses' poguem veure, millor!!!

 

El Festival tindrà lloc de l'11 al 20 d'octubre, i com cada any, el Sitges 2013 ve farcit, farcit de contingut...

D'AUTORS com: Nicolas Winding Refn, Jim Jarmusch, Roman Coppola, Alejandro Jodorowsky, Panahi, Godard, Hong Sang-Soo, Greenaway, Nick Cassavetes, ...

 

D'ENSURTS I HEMOGLOBINA amb: The Green Inferno (Eli Roth), All Cheerleaders Die (Lucky Mckee & Chris Siverston),

Afflicted (Derek Lee & Clif Prowse), Machete Kills (Robert Rodriguez), Insidous: Chapter 2 (James Wan)...

 

DE CINEMA CATALÀ amb: Mindscape (Jorge DOrado), Los Inocentes (12 ex-alumnes de l'ESCAC), Hooked up (Pablo Larcuen), Retornados (Manuel Carballo)...

 

HOMENATGES a: Takashi Miike i Johnnie To, habituals del festival...

 

DE CINEMA D'ANIMACIO: Space Pirate Captain Harlock (Shinji Arakami), The Fake (Yeon Sang-ho), Evangelion 3.o you can (not) Redo, Cheatin (Bill Plympton), Rio 2096: A story of love and fury (Luiz Bolognesi), The Wind Rises (Hayao Miyazaki)...

 

DE CINEM EXTREM en el Midnight X-Treme) amb films com: An American Terror (Haylar Garcia) o Savaged (Michael S. Ojeda)...

 

D'EXPOSICIONS am lba recreació d'un habitage americà dels anys '30 del segle passat com a homenatge als 30 anys de La Guerra de los mundos (1953)

 

D'ACTES ESPECIALS: com veure en una versió 3D el clàssic El Mago de Oz (1939), recuperar El desert dels tàrtars (Valerio Zurlini) obra de culte basat en el llibre de Dino Buzzati.

 

I la presència en la programació d'un film molt especial Capa Caída, la primera peli espanyola de super-herois. Dirigida per Santiago Alvarado amb un guió d'un amiguet blogaire d'aquesta casa: Ramón Salas.

 

El Festival començarà amb Grand Piano (Eugeni Mira) i acabarà amb The Sacrament (Ti West)

 

Aquest any, sí!

 

 

28/09/13: FINAL PER A L'EUFONIC 2013

_

Ens pensàvem que l'Eufònic 2013 ja s'havia acabat, però no, ens tenien preparat un final sorrpesa ben potent.

 

I el final serà aquest dissabte 28/09 a partir de les 20:00 de la tarda en el lloc on va nèixer aquesta interessant proposta: Lo Pati (Centre d'Art de les Terres de l'Ebre a Amposta).

 

El programa per al dissabte és:

 

20:00. Podrem gaudir de l'actuació que es va realitzar a la barraca del Restaurant Casa de Fusta el passat 7 de setembre: Ensemble Topogràfic (amb Carlos Martorell, Anna Hierro i The Noise of Mutt).

 

20:45. dj Angel Molina  acompanyat de l'artista visual Alba G. Corral.

 

21:45. Presentació del darrer disc de Pina: Hum, que ens oferirà un irrepetible espectacle visual acompanyant la seva música.

 

Un final ben potent per a l'Eufònic 2013 !!!

 

 

APARENT TRANQUIL·LITAT, EL CONTE DEL NOU CURT DE CREA

_

A CREA estem enllestint el nostre nou curtmetratge. Es tracta, un altre cop, de l'adaptació d'un conte d'un escriptor proper, en aquest cas de l'amic Jesús M. Tibau. APARENT TRANQUIL·LITAT és un conte inclòs en el recull Una Sortida Digna (de Cossetània Edicions).

 

Ben aviat en farem la presentació -dins de les VIII Jornades de Lletres Ebrenques d'Amposta-, però, mentrestant, us deixem amb el conte...

 

 

APARENT TRANQUIL·LITAT

Pel rabet de l’ull pot veure el gest d’interessant que simula el pianista, l’exagerada cara de passió mentre colpeja les tecles negres i blanques, els llavis premuts en senyal de concentració, la barbeta un pèl aixecada, els ulls semitancats, com si estigués a punt d’arribar a l’èxtasi final. Tot aparentment improvisat, tot calculat al mínim detall per atreure l’atenció d’un públic que cau captivat a cada concert. Sempre igual.

 

S’estima més no mirar-lo. En primer lloc, perquè no pot evitar que cada cop li faci més ràbia. En segon lloc, perquè això el distrauria de la seva funció: no perdre de vista la partitura. Aquest és el seu paper, seguir amb atenció el pas de les notes pel pentagrama i, en el moment precís, girar del full amb el mínim temps possible. És difícil posar art en un gest tan simple, però ell ho intenta cada vegada, malgrat que el públic no ho valori gens. Els aplaudiments, les flors, les crítiques a la secció de cultura, tot, seran per al pianista, que només de tant en tant, si se sent magnànim, té el detall d’assenyalar-lo amb un hipòcrita gest del braç, com si pretengués repartir els mèrits generosament fals.

 

De vegades, només de vegades, imagina que, al moment de girar la partitura, tancarà la tapa del piano d’un cop sec, amb ràbia, i li enganxarà els dits enmig d’un xiscle de dolor, i sentirà com cruixen els ossos, com es fracturen falanges, com peten lligaments, com salten llàgrimes d’uns ulls que el miraran plens incomprensió. Llavors, en plena apoteosi de la venjança, saltarà damunt del piano, n’arrancarà les cordes i les estrenyerà al voltant del coll amb plaer, cada cop més fort però lentament, mentre el rostre li canvia de color fins a l’estrebada final.

 

De vegades, només de vegades, està a punt de despistar-se, i les corxeres perden sentit, i no troba el pols del pentagrama. Però només un moment perquè, tot just a temps, gira la partitura amb aparent tranquil·litat.

 

Jesús M. Tibau (2009) a Una sortida digna

MUNTATGE DE EL COLUMNISTA A LA QUINZENA ARTISTICA 2013

_

Per a començar la setmana us presentem un petit ‘making of’ de la instal·lació que ha muntat CREA a l’Oficina de Turisme/Esglèsia Nova de Sant Carles de la Ràpita per a El Columnista, dins de la Quinzena Artística 2013.

La podeu visitar del 14 al 28 de setembre de 08 a 15 i de 17 a 19.

 

Encara no l’heu visitat?

 

UN DIA COM AVUI EL SR. LENNON DEIXA THE BEATLES

_

Un dia com avui de 1969, en una reunió que havia de ser rutinària, el sr. John Lennon va manifestar a la resta d'integrants de The Beatles que marxava del grup. Pim pam.

 

Sis dies després sortia al mercat Abbey Road, l'últim treball del grup sencer, del que van vendre quatre milions de còpies en 2 mesos i va encapçalar les llistes del Regne Unit durant 11 setmanes... un altre èxit més del 'nens de Liverpool'.

 

Potser no foren el millor grup de música de tots els temps com molts consideren, però és evident que The Beatles significa el naixement del pop... i de que les cançons actuals siguin com són. Malgrat els sons d'aires frescos, desenfadats i vitalistes, The Beatles fou una entitat molt més complexa i més plena de grisos del que els mitjans ens han transmés i el seu trencament fou una espurna d'aquest fet.

 

Què haguès passat si el sr. Lennon hagués continuat? Haguessin pogut arribar encara més lluny?

EL SR. ALAN TURING ESTA DE MODA

_

El sr. Turing va tenir una malaguanyada vida de pel·lícula, de moltes pel·lícules possibles. Va desxifrar el codi de la famosa màquina Enigma dels submarins alemanys durant la II Guerra  Mundial, va idear el prototipus de les computadores modernes i que, per tant, inauguraven la era de la informàtica,  el van acusar d'homosexual fent-lo triar entre la presó o la castracció química com a condemna. El sr.Turing va triar la castració però poc després -amb 41 anys- es va suïcidar tot menjant una poma amb cianur, emulant el film que tan li agradava de Disney.

 

El sr. Turing, als cent anys del seu naixement, està de moda perquè al voltant de la seva persona s'estan preparant musicals (The universal machine), films (The imitation game, amb Benedict Cumberbarch fent de Turing) , exposicions (Codebreaker al Museu de Ciència de Londres), llibres (¿Puede pensar una maquina? o El hombre que sabía demasiado); fins i tot, el govern britànic s'està plantejant fer un perdó públic i pòstum. Molts són els que diuen que la poma mossegada d'Apple no és res més que un homenatge a la poma enverinada del sr. Turing (òbviament, aquesta companyia ho ha desmentit sempre, quina empresa relacionaria la seva imatge amb un suïcidi?).

I per acabar, de música. Des de Catalunya i de la mà dels -modernos- Hidrogenesse, el disc Un dígito binario dudoso (2012) està dedicat íntegrament a la figura del sr. Alan Turing. Com a homenatge i reivindicació de la seva persona però també com a protesta del tracte brutalment homofòbic que rebé.

Genís Segarra i Carlos Ballesteros van llegir durant mesos tot allò relacionat amb el sr. Turing que els va caure a les mans i van confeccionar un treball conceptual al voltant de diferents passatges de la vida del matemàtic: la solitud, el somni de comunicar-se amb la màquina, la condemna per homosexual, el seu primer amic i amor (Christopher)....

El vídeo que us deixo és la primera cançó del disc: El beso, que pretén ser una invitació a que un príncep desperti al sr. Turing del seu somni/mort com la Blancaneus del conte.
 

EL SR. ALBERT SERRA GUANYA EL FESTIVAL DE LOCARNO 2013

-

Ja ho sabem que no es tracta dels directors de cinema més popular. De fet, els seus treballs són gaudits per un públic clarament minoritari. És que el cinema del sr. Albert Serra no és ni fàcil, ni còmode, és experimental i críptic... es tracta d'un cinema exigent amb l'espectador però que si t'atreveixes a 'entrar' aconsegueixes sensacions ben satisfactòries. Tot i això, el sr. Albert Serra és un dels directors més importants que tenim actualment a Catalunya i així ho demostra el premi principal que va rebre a mitjans d'agost en el Festival de Locarno. Un dels festivals amb el contingut més de cinema d'autor del món. És el primer cop que un film català o espanyol reb aquesta distinció.

 

A Història de la meva mort (títol del film) es recrea la trobada entre Casanova i Dràcula. Aquest encontre ficcionat permet al sr. Serra parlar-nos del desig, del plaer, de la nit, de la conquesta. El sr. Serra va gravar 440 hores i ha estat un any per aconseguir-la deixar en les dues hores i mitja que dura el film. A l'octubre s'estrena a França però no té distribució a Catalunya, de moment; es podran veure passis al Reina Sofia de Madrid, al Temporada Alta de Girona o a la Filmoteca a Barcelona.

Apart d'assolir un fita històrica guanyant aquest premi el sr. Serra s'emporta un reconeixement valorat en 81.000€.

R.I.P. LAUREN GRACIA

_

Caram! van caient un darrera l'altre. Fa un mesos li déiem adèu al Cinema Urgell i a finals d'agost -el 22 exactament- es publicava la notícia que el Lauren Gràcia també tancava les seves portes.

 

Portava 17 anys en funcionament... però el lloc és un lloc amb història. L'any 1916 obria les seves portes com a Cinema Bailén, va desaparèixer el 1938 per a reobrir com a Texas el 1947, convertint-se en un popular cinema de barri que va resistir fins al 1995 any que va tancar per a obrir l'any següent com multisales i amb el nom de Lauren Gràcia.

 

Amb la notícia de cada cinema que mor em ve al cap Cinema Paradiso (1988) i la nostàlgia per un tipus de cinema del segle passat  que anava desapareixent... al final, el que no hi haurà seran llocs per anar a veure cinema.

 

Els altres cinemes de Lauren a Barcelona capital, el d'Horta i el de Pelai, continuen actius ... de moment.  :(

11/09/13: HISTORIC !!!

 

 

 

EL COLUMNISTA DE CREA AL IV FANTASTIC GORE FESTIVAL AMPOSTA

_

La productora Kutrefacto -tot un referent en cinema gore a les Terres de l’Ebre- porta 3 anys organitzant un Festival de cinema gore i fantàstic. Va començar petit però any rera any ha anat prenent cos i múscul i aquesta IV edició jo diria que és la més potent que han fet fins ara: per la consistència en la programació i per la presència d’un director com Nacho Cerdà: creador de curts gores en els seus inicis al costat de Jaume Balagueró; de films angoixants i malsans com Los Abandonados, el seu darrer film; i de ser responsable de la innovadora proposta Phenomena.

 

Aquest Festival té el detall de dedicar un raconet de la seva programació a ‘coses’ fetes a les Terres de l’Ebre i aquest any a CREA hem tingut l’honor de ser convidats i presentarem El Columnista.

 

El IV Fantastic Gore Festival d’Amposta tindrà lloc de l’11 al 14 de setembre a l’Auditori d’Amposta i durant aquests 4 dies hi hauran autèntiques maratons de curts en competició i llargmetratges procedents de la penínsul·la però també internacionals.

 

El Columnista -acompanyat d’Au però Au, Teaser d’Ovella Negra i Notes des del cel- el podreu veure el dia de la inauguració del Festival, el dimecres 11/09/13 a les 19:00. (tot la informació del Festival en aquest enllaç.

 

BLIND EN DIRECTE! ANTONY & HERCULES & LOVE AFFAIR

_

Una mica de música per començar la setmana!

 

Ja fa 5 anys que el sr./sra. Antony Hegarty va col·laborar amb Hercules & Love Affair per a interpretar BLIND... sempre mostrant-nos peces nostàlgiques, emotives, cadencioses aquell cop s'atrevia amb una peça disco i ballable!

 

No l'havien intrepretat mai en directe però en el Meltdown Festival de Londres de l'any passat ho van fer ... vinga, a ballar!!

SRA. ESTHER WILLIAMS

(1921-2013)

 

Fa uns mesos moria una de les actrius que, tot i no ser de les top ten de l'univers hollywoodià, ha deixat empremta en el llenguatge popular. Els films ens el que va participar no són dels més vistos ni -de bon tros- els més valorats per la crítica cinematogràfica però l'expressió 'sembles Esther Williams' quan veiem algú/na moure's lleugerament i amb gràcia en una piscina és un clàssic (almenys per a mi!).

 

No, la sra. Esther Williams no era Monroe ni Hayworth i us enganyaria si us digués que era de les meves actrius preferides; ans al contrari, els seus films que incloïen numerets dansatoris i musicals en un piscina sempre els havia trobat d'allò més forçats i -a voltes- ridículs. Però, malgrat això, té el seu lloc...

  

La sra. Esther Jane Williams va nèixer a Inglewood, un suburbi de Los Angeles. Era filla d'un retolista publicitari i d'una mestra. De ben petita es va interessat pel mitjà aquàtic i amb 12 anys guanyava el campionat femení de 100 metres lliures (en piscina a l'aire lliure) on va establir un nou record mundial. En el 1939 fou una de les escollides per anar a les Olimpíades de Helsinki... la invasió alemanya de Polònia ho impedí.
 

 

L'any següent deixa els estudis i es posa a treballar com a dependenta i model de tratges de bany; allà un empresari la descobreix per a actuar al costat de Johnny Weissnuller en un espectacle aquàtic: Aquacade, que tingué un considerable ressó a l'època.

 

Louis B. Mayer (productor de la MGM) es fixa amb ella tot i que els 1,74 m. d'alçada de la jove no encaixava gens ni mica en el model d'actriu en aquells temps. Participa en algun curtmetratge i finalment debuta en el cinema. L'any 1944 s'estrena el film que anirà lligat per sempre a la seva carrera: Escuela de sirenas. Posteriorment, vindrien altres comèdies romàntiques envoltades -en algun moment del film- d'aigua,com: Juego de pasiones o La hija de Neptuno.

 

A partir de 1950 deixà de rebre ofertes, aquell gènere cinematogràfic havia caducat, va intentar reconvertir-se en actriu dramàtica sense èxit. El seu darrer film fou de 1963 -La fuente màgica- filmada a Espanya al costat del que seria el seu marit Lorenzo Lamas... un altre fracàs. Si és que com va arribar a dir el mateix productor que la descobrí: "En remull era una estrella...i seca no era ningú"

 

A partir de llavors intentà diferents projectes empresarials: instal·lacions deportives, fàbriques de banyadors... mai més tornà al cinema.

 

No, no fou una gran actriu. Potser només sabia nedar... però com nedava!!!
 

EL COLUMNISTA DE CREA A LA QUINZENA ARTISTA 2013

Aquest any CREA torna a participar en la Quinzena Artística que la Secció Cultural de l’Associació Tornai organitza a Sant Carles de la Ràpita. Aquest any, però, no estarem en la inauguració com en les edicions anteriors, sinó que ens hem atrevit a tenir un espai d’exposició propi. Aquest any CREA muntarà una instal·lació al voltant i amb l’excusa de mostrar El Columnista.

 

Del 14 al 28 de setembre els locals comercials, bars i restaurants de La Ràpita es plenaran d’art. Fins a 20 exposicions es podran veure de forma simultània per tota la població durant els 15 dies que duri la Quinzena.

 

La gent de Tornai ja porta 6 anys tirant endavant aquesta interessant proposta per a fer ressó de treballs en pintura, escultura, fotografia o audiovisual i no sempre amb l’ajuda institucional que es mereixerien.

 

A CREA, amb el nostre modest i amateur treball, estem encantats/des de participar-hi cada any, fins ara com a convidats a la inauguració i l’edició d’enguany com a ‘artistes’ en un raconet de l’Oficina de Turisme/Esglèsia Nova de La Ràpita.

 

La inauguració serà el proper 14 de setembre a les 19:30 al Casal Cultural el Masset amb l’actuacio de Fibla DJ.

 

Us hi esperem!!

ARRIBA L'EUFONIC 2013!

-

L'any passat va nèixer i ens va agafar a tots/es desprevinguts/des. Fa lleig de dir, però, una proposta com aquella a les Terres de l'Ebre és moooolt cara de veure. El sr. Vicent Fibla s'ho va currar (i s'ho continua currant). L'Eufònic era quelcom innovador, trencador, original, punter i molt interessant. A més va trobar la forma de projectar quelcom que abracés el territori sense lligar-ho a una població en concret.

 

L'Eufònic, Mostra d'Art Sonor i Visual de Les Terres de l'Ebre s'inaugura d'aquí dos dies i ens arriba carregat de propostes interessants (concerts, tallers, projeccions) per a consolidar el projecte. Aquest any els espais s'han concentrat -potser massa- a La Ràpita però també hi ha un peu a l'Encanyissada i un altre al Xiringuito de la Costa amb el clàssic Vermut Aperitiu.

 

Dels artistes que hi participen us puc dir ben poca cosa, l'elèctrònica avançada no és el meu fort ... però és que aquest és el gran valor afegit de l'Eufònic per a mi: que vas a descorir! Descobrir sons, imatges, ritmes, instal·lacions...  Del 05 al 08 de setembre l'Eufònic obre les seves portes. Hi anem, no?

Aquí us deixo un exemple del que ens visita aquest any: Wooky + Videocratz, imatges de la seva participació al Sónar2013.
 

SETEMBRE DE KONIEC! 2013

Del Calendari Koniec 2013! de Joan Garau i Joana Abrines