SRA. JEANNE MOREAU

(1928-2017)

Fa unes poques setmanes moria -amb 89anys- una de les dames del cinema francès (amb permís de la sra. Catherine Deneuve), per a molts una de les actrius més emblemàtiques del país veí: la sra. Jeanne Moreau. 

La mare de la petita Jeanne -Kathleen Sarah Buckley- era una artista anglesa que a l'anar a actuar al Follies-Bergère de París amb la seva companyia va conèixer al que seria el seu marit -Anatole Désiré Moreau- que tenia un restaurant a Montmartre. La parella va instal·lar-se a París. La petita Jeanne va estudiar en el Liceu Edgar Quinet i es va formar en el Conservatori parisenc. 

La sra. Jeanne Moreau va ser el membre més jove admès mai a la Comedie Française amb només 20 anys, un any abans havia debutat en el teatre en el Festival d'Avignon. La sra. Moreau era, principalment, una actriu de teatre i també de cinema i televisió; però també directora de cinema, teatre i òpera a més de guionista i escriptora i, fins i tot, cantant, vessant menys coneguda de l'artista.

Fou un dels símbols de la Nouvelle Vague, l'època daurada de l'actriu, ens els anys '50 i '60 del segle passat, quan fou la musa de Louis Malle, François Truffaut, Michelangelo Antonioni, Luis Buñuel, Jacques Demy i Roger Vadim... la 'flor i nata' del cinema europeu de l'època. Fora del seu país fou dirigida per Elia Kazan, Peter Brook, Wim Wenders, Marcel Ophüls o Orson Welles. El mateix Orson Welles la va considerar "la millor actriu del món". Musa també de directors moderns, com Amos Gitai

Va participar en més de 100 films i la majoria d'ells són de les millors pel·lícules de la història del cinema: Los amantes, La novia vestía de negro, Ascensor para el cadalso, La noche, Diario de una camarera, Jules et Jim o Querelle. I també rellevants films dels anys '90 com El amante (Annaud), Nikita (Besson) o Le temps qui reste (Ozon). La seva darrera pel·lícula (no finalitzada) fou amb una altre veterà: el sr. Manoel de Oliveira l'any 2012. 

Guanyadora de premis en diversos festivals al llarg de la seva trajectòria, fins i tot tingué el seu Oscar honorífic.

La Història del Cinema -sobretot europeu- no el podríem entendre sense la sra. Jeanne Moreau... de mirada trista i absent, de bellesa sobrenatural, sexi i freda, dura i alegre, enamorada i gèlida, fermament d'esquerres i dona de caràcter. Tot i això -i més- podia ser la sra. Moreau.