Hi ha directors i directores de cinema a les que considerem 'autors/es', és a dir, artistes que deixen el seu segell a cada pel·lícula que fan, que seríem capaços d'endevinar l'autoria d'un film seu veient només un fotograma. Certament, més de tres em diríeu que això és feina de la direcció de fotografia que és capaç de filmar-ho o de la direcció artística que és el professional que li dóna estil a tot plegat... potser teniu raó, el Cinema és un treball d'equip, però aquell que pren la darrera decisió a l'hora de filmar és la direcció i, molt sovint, que els films tingui un aspecte i unes interpretacions o unes altres depén de la seva última paraula... Potser no ens posaríem d'acord a l'hora de fer una llista però no em negareu que directors com Wes Anderson, Pedro Almodóvar, Jean-Pierre Jeunet o Xavier Dolan estarien en aquest grup d'autors ... i també el sr. Wong Kar Wai. 
El director xinès que tantes alegries ens va donar a finals dels '90 i principis dels 2000, ara el tenim una mica desaparegut, no dirigeix un film des de 2013. El vam descobrir amb la meravellosa In the mood for love (2000), però abans ens havia regalat Chungking Express (1994) o Happy Together (1997) i després vindrien 2046 (2004) i My Blueberry Nights (2007). Les seves històries estan plenes d'amors impossibles, relacions intenses, films carregats de silencis i molta sensibilitat i el color hi juga un paper imprescindible. Un colors que són capaços de representar sentiments de forman impecable.
Aquí teniu un vídeo que és un bon resum d'aquesta 'obsessió pel color' del sr. Wong Kar Wai... si no el coneixeu, ja tardeu en descobrir el seu cinema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada